L’enginyera a qui un sensesostre va canviar la vida

AMargarita Albors(València, 1981) l’enginyeria industrial li va canviar la vida durant la seva estada als Estats Units després de descobrir la cara b del capitalisme. Albors es va adonar mentre estudiava un màster de dos anys a Boston que hi ha una alternativa al capitalisme salvatge i es va ficar de ple en projectes que milloren la vida de les persones i protegeixen el medi ambient sense descuidar els interessos dels inversors.Quan va tornar a Espanya, fa deu anys, va ser una pionera al fundar el primer viver de ‘start-ups’ d’impacte.

Les ‘start-ups’ d’impacte combinen els interessos de les companyies tradicionals (obtenir beneficis) amb els de les oenagés (resoldre problemes als quals no arriba l’Administració). La seva trajectòria ha estat marcada des d’aleshores pel lideratge innat, la capacitat per empatitzar amb els interlocutors i la seva sensibilitat en vista dels reptes socials, segons destaca el seu entorn més pròxim.

Va estudiarenginyeria industrial, com el seu pare, i a la Universitat Politècnica de València va conèixer el seu marit (amb qui té dos fills, de 5 i 7 anys), l’emprenedor Iker Marcaide. El 2008 va marxar a Boston per fer un màster de gestió d’empreses a la Universitat de Harvard. Va fer el salt als EUA perquè Iker Marcaide té un vincle acadèmic molt fort amb les universitats nord-americanes, ja que el seu pare va estudiar al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Mentre Marcaide establia a Boston les bases de l’empresa emergent Peer Transfer (que aquest any ha tancat una ronda de 113 milions d’euros i que ara es diu Flywire), Albors acudia a classe. Allà va començar la seva transformació personal. «Era la primera vegada que visitava els Estats Units i estava molt contenta. Harvard té un entorn estimulant que obre molt la ment. A Boston coincideixes amb emprenedors molt interessants de tot el món», assegura Margarita Albors. No obstant, als dos mesos d’arribar va esclatar lacrisi financera del 2008.L’enginyera no s’imaginava els contrastos tan forts dels Estats Units i la va impactar la pobresa del voltant del campus de Harvard. A les portes de la llibreria on anava a comprar els llibres de text dormia un sensesostre.

Aquest panorama li va fer un clic al cervell i va fer que es dediqués a l’emprenedoria social recolzant projectes que canvien la societat perquè les oportunitats arribin a tothom. Margarita Albors va comprovar que feia deu anys que l’emprenedoria social s’havia desenvolupat a Anglaterra i als Estats Units i va començar a col·laborar amb una oenagé de San Francisco que ajudava dones immigrants a emprendre amb formació i microcrèdits.

Notícies relacionades

El BCE descarta un gran ajust dels tipus d’interès fins a finals del 2025

La borsa espanyola eleva els dividends fins a 29.234 milions entre gener i juliol

Durant els dos anys que va ser a Boston li va donar voltes a com canalitzar aquesta inquietud i va decidir amb el seu marit tornar a València i abocar-se amb l’emprenedoria d’impacte. «Era conscient que era un salt al buit i que em tancava les portes de l’enginyeria, però n’estava convençuda», afirma.

Quan va tornar a València el 2010 va impulsar la fundació Social Nest, germen del viver de projectes d’impacte The Nest (‘el niu’). En aquell moment ni tan sols hi havia vivers i acceleradores de‘start-ups’a Espanya. La fundació té tres eixos:l’acceleració de ‘start-ups’ amb un rerefons social, el foment de l’emprenedoria d’impacte i la divulgació educativa.En l’última dècada la seva fundació ha ajudat més d’un centenar d’empreses emergents que han captat més de sis milions.