informe sobre l'economia europea

L'FMI avisa la UE que necessitarà més ajuts per la segona onada de la Covid

L'organisme recomana al BCE que apliqui estímuls addicionals i l'ampliació de la compra d'actius com a «primera línia de defensa»

L'FMI avisa la UE que necessitarà més ajuts per la segona onada de la Covid

NICHOLAS KAMM

Es llegeix en minuts

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha empitjorat els pronòstics econòmics de l’eurozona per a la segona onada de Covid-19 i preveu ara que els governs de la zona euro hagin d’aplicar les mesures fiscals de recolzament «generalitzat» en l’economia durant «més temps del previst». En un informe que analitza la situació de l’eurozona, l’FMI apunta que la segona onada és un «risc considerable» en la recuperació i que el repunt econòmic del primer trimestre del 2021 serà «més suau del previst». A més, l’estudi de l’organisme veu «necessari» que el Banc Central Europeu (BCE) impulsi «estímuls addicionals» i l’ampliació de la compra d’actius com una «primera línia de defensa».

L’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva avisa que si l’escenari econòmic es «deteriora més», els governs de l’eurozona hauran d’impulsar més polítiques fiscals i alerta que retirar les mesures massa aviat pot fer «descarrilar la recuperació». El recolzament, diu l’estudi, ha d’anar destinat a recolzar les llars i les empreses afectades per la pandèmia.

Quan s’aixequin les restriccions, diu l’FMI, caldrà recolzar la demanda i, quan la recuperació «guanyi tracció», caldrà centrar-se en un creixement «inclusiu» i a «reduir les vulnerabilitats fiscals». «Els deutes no desapareixen, fins i tot quan el seu cost és molt baix, fins i tot quan el servei és a tipus excepcionalment baixos», ha assenyalat Georgieva, per a qui l’increment del deute públic arran de la pandèmia s’ha d’abordar de manera prudent. «Sempre és millor fer-ho sobre la base del creixement, que permet elevar els ingressos, de les empreses, de les persones, incrementant la capacitat de servei del deute», ha apuntat després de la presentació de les conclusions de l’informe ‘Article IV’ sobre l’eurozona.

Retard perjudicial dels ajuts

L’informe, a més, avisa que el retard en la posada en marxa del fons de recuperació europeu per ajudar els estats a superar la crisi «perjudica» els pronòstics de recuperació de la zona euro. Segons l’organisme, aquest finançament pot suposar un «impuls significatiu al creixement de la zona euro si s’implementa de manera efectiva». Amb tot, l’estudi avisa que l’impacte del fons de recuperació en el creixement «dependrà de l’escala, la qualitat i l’eficiència de la despesa dels governs» i del «progrés de les reformes estructurals». A més, el document apunta que el fons de recuperació pot ser una «experiència positiva» que pot contribuir a la creació d’una capacitat fiscal a l’eurozona. La capacitat fiscal és una demanda que l’FMI fa anys que defensa que és un element «clau» per a l’arquitectura de la zona euro. 

L’FMI insta la Comissió Europea a reformar les regles fiscals, suspeses almenys fins al 2021, a fi de «simplificar-les». L’objectiu de la reforma, segons l’organisme, ha de ser fer «més fàcil la seva comunicació i implementació». Quant al sector financer, avisa que els bancs, malgrat haver entrat en la crisi amb «una posició més forta» que en la del 2008, ara estan «endurint» els préstecs. Però també ressalta que «malgrat que la capitalització dels bancs és apropiadament alta, un deteriorament més ampli de la qualitat dels actius probablement reduirà la capacitat de préstec dels bancs a través de l’impacte en beneficis i reserves de capital», diu l’FMI.

Et pot interesar

 Finalment, l’informe alerta que una recuperació econòmica més lenta del previst en la zona euro pot tenir com a conseqüència «importants dèficits de capital» i reclama que es mantingui el recolzament al sector financer «fins que la recuperació estigui ben encaminada».

 

Temes:

FMI