30 nov 2020

Anar al contingut

pendent de rescat públic

Transmediterrània: SOS d'una naviliera centenària

La companyia centenària, en mans de la canària Naviera Armas, espera una injecció de fons públics que aconsegueixi treure-la a la superfície

El deute acumulat de la firma, agreujat per l'impacte de la Covid i la caiguda del turisme durant la pandèmia, es xifra en 800 milions

Myriam B. Moneo

Transmediterrània: SOS d'una naviliera centenària

Naviera Armas Transmediterránea és a la corda fluixa i en pocs mesos ha passat de desmentir una fallida a sol·licitar un rescat públic per redreçar-se. A principis de novembre la companyia negava que es trobés en situació de preconcurs de creditors, únicament reconeixia que per la crisi de la Covid i per preservar la seva liquiditat havia iniciat «converses» amb els representants dels seus principals bonistes per refinançar els bons amb venciment el 2023 i el 2024. I a mitjans d’aquesta setmana transcendia que havia acudit a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per sol·licitar el seu rescat a través d’una injecció de fons públics.

El director de relacions institucionals de la firma i expresident canari, Paulino Rivero, explicava que, igual que altres empreses de sectors estratègics, estaven treballant en un pla de reestructuració de deute per fer front a la situació provocada per la pandèmia. El ministre de Transport, José Luis Ábalos, divendres va confirmar que la naviliera canària, presidida per Antonio Armas, segueix els passos d’Air Europa. El ministre va afirmar que desconeixia els detalls o la quantia del recolzament públic sol·licitat per la companyia canària, tot i que ha transcendit que està pendent d’almenys uns 100 milions d’euros de rescat.

Des de Balears se segueix amb atenció el vaivé de la naviliera centenària presidida per Antonio Armas, la fundació del qual està lligada a Mallorca gràcies al magnat Juan March. Des del Govern ni tan sols es planteja que pugui arribar a desaparèixer. «La seva continuïtat no s’està qüestionant, ni per nosaltres, ni per part de la companyia», afirma el director general de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis.

Transmediterránea, fundada el 1917, és la companyia de bandera i de referència per al transport de passatgers i mercaderies de la comunitat balear i ho continua sent fonamentalment», afirma Ramis. El 2019 a les Balears va transportar un milió de passatgers i el 50% de les mercaderies, a més de les perilloses, per a les quals disposa d’uns barcos específics. «És imprescindible per a la connectivitat» de les illes, insisteix.

Aquest mitjà ha mirat de posar-se en contacte amb la naviliera, però finalment Rivero ha declinat fer declaracions. La naviliera, seguint amb els seus últims dies de desmentiments, aquesta setmana va negar que l’arxipèlag balear estigués patint retards en l’arribada de mercaderia no perible per reduir els barcos que envia a les illes.

La competència espera expectant

La valenciana Baleària es troba expectant a com es deselvoluparan els esdeveniments de Transmediterránea, la seva competidora des que va iniciar la seva etapa el 1998, amb 30 barcos, amb el 90% de la flota en propietat. La companyia que presideix Adolfo Utor va transportar prop de 4,5 milions de passatgers el 2019. En el cas de les Balears, l’any passat el seu nombre de passatgers va vorejar els dos milions i 320.156 camions, informa la companyia. «Baleària és una naviliera jove i moderna i Transmediterránea la tradicional», diu Manuel Aguilera, especialista en temes navals. 

El 2020 també ha sigut un any fatídic per al transport marítim. L’any passat, segons dades de l’Autoritat Portuària de Balears, el trànsit de passatge va ascendir a més de 9,8 milions: 6,8 milions de passatgers en règim de transport i més de 2,6 milions en creuers. En els últims dotze mesos s’han registrat 4 milions de viatgers, cosa que representa una caiguda del 42%. En el cas dels creuers, sector paralitzat, el descens ha sigut del 73%. I en el trànsit de mercaderies, la baixada en els últims 12 mesos ha sigut del 22%, amb 12,8 milions de tones transportades.

Trasmediterránea té un deute acumulat d’uns 800 milions d’euros –600 milions en bons i 200 en crèdits bancaris– agreujat per l’impacte de la Covid en el transport marítim. La naviliera Armas, fundada el 1941 a Lanzarote, va adquirir Trasmediterránea el 2017 a Acciona per 388 milions. La companyia canària es va convertir així en la naviliera més gran d’Espanya i una de les més grans d’Europa en nombre de barcos de passatgers i càrrega. S’ha de veure si el Grup Armas aconseguirà treure-la a la superfície.

Més de 100 anys d’història

A les Balears no és possible imaginar-se un panorama sense Trasmediterránea en actiu, una companyia que transporta més de cinc milions de passatgers anuals, amb una flota de 40 barcos que opera més de cent connexions de passatge i càrrega en les rutes de Balears, Canàries, Ceuta, Melilla, el Marroc i Algèria, segons dades de la naviliera. La companyia es va constituir a Barcelona, el 25 de novembre de 1916, amb la fusió de quatre navilieres. L’1 de gener de 1917 va iniciar la seva singladura. No obstant, el seu artífex, sempre a l’ombra, va ser Juan March Ordinas, que el 1917 era propietari de la companyia marítima mallorquina Illenca Marítima. 

March va aconseguir la majoria de les seves accions, va controlar la societat a través d’homes de la seva confiança i va designar president a Ernesto Anastasio Pascual, que va estar en el càrrec vint-i-cinc anys. El 1977 els seus hereus la van vendre i va ser nacionalitzada, fins a la seva privatització el 2002, quan va ser adquirida per Acciona. Després «una naviliera més petita es va menjar la gran, i això és molt difícil», diu Aguilera. «No m’estranyaria que amb el temps se la quedi un grup internacional, com l’italià Grimaldi», afirma.

Mentrestant, la centenària Transmediterránea depèn del rescat per sobreviure. Rere seu queden mil històries: els seus barcos van ser presons flotants durant la Guerra Civil, van transportar jueus a Nova York en vaixells que tornaven a Europa amb subministraments per als alemanys, van ser confiscats per l’URSS i van participar en la repatriació d’espanyols quan es va proclamar la República de Guinea Equatorial. Ara és ella la que necessita ser salvada. En cas contrari, la jove Baleària es quedaria amb tot el pastís.

Temes: Balears Empreses