evolució de l'activitat econòmica

Les comarques exportadores catalanes es recuperaran millor de la crisi

L'àrea metropolitana i el Camp de Tarragona són les que han arribat al 2020 amb una millor evolució de la seva economia

zentauroepp54552605 bcn turismo200824125840

zentauroepp54552605 bcn turismo200824125840 / Manu Mitru

2
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Les comarques catalanes més lligades al sector exterior seran les que millor es recuperaran de la crisi econòmica imposada per la Covid-19. L’impuls econòmic registrat per la Xina i el sud-est asiàtic després de la crisi sanitària tindrà més impacte en la indústria exportadora –l’economia alemanya es recupera gràcies a les seves exportacions amb Àsia– i també en la catalana, segons es dedueix de l’estudi ‘El PIB de les comarques catalanes el 2019’, elaborat pel professor Josep Oliver per al BBVA Research. En aquest sentit, l’eix de les comarques de l’AP-7, que durant molt temps ha sigut la de més factor de creixement de Catalunya, s’apunta com el que tindrà un recuperació més intensa. S’hi sumarien les comarques centrals i les de l’àrea metropolitana. «Amb les comarques més turístiques no sabem què passarà. Dependrà de com funcionin les vacunes, però segurament costarà una mica més que es recuperin», ha assenyalat Oliver en la presentació de l’estudi.

Previsiblement, aquestes comarques es recuperarien de l’impacte que ha tingut la crisi sanitària en l’economia després d’un 2019 a l’alça. Segons Oliver, en el 2020 s’ha deixat sentir l’impacte de la crisi sanitària, tot i que encara aquest no es veu reflectit a l’informe. En els tres primers trimestres del 2020, l’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya ha caigut el 2,7%. Les comarques situades a banda i banda de l’AP-7, especialment Girona (on l’afiliació ha caigut el 4%) i el Camp de Tarragona (amb un descens del 5%), són les més exposades a registrar més caigudes d’ocupació durant el present exercici a Catalunya com a conseqüència de l’impacte de la Covid-19, mentre que a l’àrea metropolitana de Barcelona torna a emergir com una de les zones més resistents.

La caiguda del turisme, sobretot de l’internacional, explica en gran part els presagis més negatius per a les comarques de Girona i el Camp de Tarragona, que ja han notat la caiguda d’afiliació a la Seguretat Social en els tres primers trimestres del 2020 en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Oliver considera, així mateix, que la línia de les comarques de la costa perdrà tracció quan es realitzi l’estudi del 2020, en gran part per la caiguda del turisme. En aquesta línia ha apuntat que, probablement, les àrees geogràfiques amb més pes del binomi comerç-turisme trobaran més obstacles per remuntar la crisi generada pel coronavirus, mentre que tindran una millor perspectiva les que estan vinculades a la indústria i els seus serveis.

Pèrdua de tracció a la costa

Notícies relacionades

En tot cas, les que van arribar en millors condicions per afrontar la crisi que s’acostava aquest any van ser les de l’àrea metropolitana, que en el període 2013-2019 van acumular un creixement del VAB del 18,4%, per sobre del 17,3% del conjunt de Catalunya. Però també les del Camp de Tarragona, que van avançar el 16%, posa de manifest l’estudi presentat aquest dimecres. Les comarques centrals (Osona, Moianès, Anoia i Berguedà, entre d’altres) van sumar creixements del 14%.

Territorialment, en els resultats només del 2019 destaquen el Pla de Lleida com la zona de més creixement del país (2,6%), unes comarques empeses per l’alça dels serveis i un avenç moderat de la indústria. El segueix l’eix metropolità de Barcelona (2,3%), que, malgrat la moderada caiguda de la indústria, ha pogut créixer gràcies al suport en el sector terciari. A continuació, ja per sota del conjunt de Catalunya, apareixen les comarques de Girona (1,5%), amb un sector terciari que ha avançat moderadament mentre la indústria ha frenat l’increment d’aquestes comarques. Amb avenços menors, segueixen les Terres de l’Ebre (1,3%), les comarques del Camp de Tarragona (1,1%) i finalment les centrals i les de muntanya (1%).

Temes:

BBVA