Principals ajuts econòmics per a famílies i empreses davant la segona onada de Covid

La Seguretat Social està en ple procés de desplegament del nou Ingrés Mínim Vital, la primera renda mínima estatal en la història d’Espanya. Aquesta ajuda pensada per a llars amb recursos escassos o bé inexistents assegura un mínim d’entre 462 i 1.100 euros al mes, en funció del nombre de components de la unitat familiar.

La velocitat de tràmit de les primeres sol·licituds contrasta amb l’allau de recepció. Fins ara la tresoreria de la Seguretat Social ha rebut un milió de sol·licituds, de les quals ha tramitat i validat un total de 136.000. En la nòmina d’octubre va abonar per a això un total de 158 milions d’euros, que s’afegirien als 120 milions pagats en els mesos anteriors, des que es va posar en marxa aquest subsidi el 15 de juny.

Pròrroga fins al 31 de gener del 2021 de la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional.

A més s’amplien, fins al 31 de gener, els contractes d’arrendament de vivenda que poden acollir-se a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor, sempre que el propietari, persona física, no hagi comunicat la necessitat de la vivenda per a ell.

També, fins aquesta mateixa data, existeix la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda, quan el llogater sigui una gran forquilla o entitat pública, que hauran de decidir entre quitacions del 50% del lloguer o una reestructuració del deute en, almenys, 3 anys. Aquesta mesura no afecta als petits propietaris de vivenda.

I s’estenen fins al 31 de gener els ajuts al lloguer per vulnerabilitat motivada per Covid-19 de fins a sis mensualitats, amb un màxim de 5.400 euros, a raó de 900 euros per mensualitat com a import màxim.

El que sí que va caducar el 30 de setembre va ser la possibilitat de negociar una moratòria hipotecària amb l’entitat financera a l’empara de les regles especials que han regit des de l’esclat de la pandèmia. Des del 2 d’abril i fins al 30 de setembre, l’Autoritat Bancària Europea (EBA) ha permès que una moratòria motivada per la Covid-19 no exigeixi provisions addicionals per a les entitats financeres.

Els ertos són la pedra angular sobre la qual s’ha sostingut gran part de les rendes i l’ocupació al mercat laboral més afectat per la pandèmia. 3,4 milions de treballadors, prop d’un de cada cinc assalariats espanyols, ha estat en un moment o un altre en erto. Aquests expedients són un incentiu per a les empreses per no acomiadar. Els treballadors tenen assegurat uns ingressos via la prestació d’atur. Aquesta és el 70% del sou base, amb un límit d’entre 1.098,09 euros i 1.411,83 euros al mes, en funció del nombre de fills.

I a les empreses se’ls exonera d’una part important de les cotitzacions d’aquests empleats, d’entre el 100% i el 50%; depenent del volum de plantilla i el tipus d’erto. El Govern ha habilitat ajuts en cas de tancament decretat per una decisió administrativa puntual, de limitació d’aforament o per a uns sectors concrets, identificats com els més damnificats.

La factura és proporcional a les esmentades magnituds. Fins ara, entre prestacions als treballadors i exoneracions a les empreses, l’Estat ha destinat 17.650 milions d’euros. Xifra que, a final d’any, previsiblement arribarà als 21.000 milions. Actualment els ajuts als ertos són vigents fins al 31 de gener del 2021.

El Pla Em Cuida és un programa habilitat des del Ministeri de Treball i amb el consens de patronal i sindicats perquè els treballadors amb familiars a càrrec puguin reduir-se part o tota la jornada per cuidar-los. Aquest mecanisme implica també una reducció proporcional de sou, és a dir, una persona que decideixi reduir la seva jornada el 100% per cuidar els seus fills o un familiar directe dependent, deixarà de cobrar el 100% del seu salari.

Subsidi per a aturats sense ingressos: Fa uns dies, el Govern va aprovar la seva, de moment, última mesura de l’«escut social» per blindar els aturats que hagin esgotat la seva prestació durant la pandèmia. Aquesta ajuda de 430 euros al mes, durant tres mesos, pretén arribar a 260.000 persones. Aquelles que van esgotar tota prestació o subsidi entre març i juny, per a la qual cosa desemborsarà 330 milions d’euros.

Ajuda per a temporals: Les dades del mes de març van revelar un dur cop al mercat laboral, ja que gairebé 850.000 persones van perdre la seva feina en les dues primeres setmanes d’estat d’alarma. La matança (laboral) es va acarnissar amb els treballadors amb un contracte temporal, que van veure com no eren renovats o no passaven el període de prova. Per a ells el Ministeri de Treball va habilitar una ajuda de pagament únic de 430 euros, sempre que poguessin acreditar haver treballat un mínim de dos mesos abans de veure extingit el seu contracte.

Les restriccions a la mobilitat imposades en el primer estat d’alarma van significar per a moltes treballadores de la llar el final dels seus ingressos. Sense treball no hi ha paga i aquest col·lectiu no té dret a cobrar l’atur, tot i que estiguin donades d’alta i amb totes les obligacions en regla. S’hi va habilitar una ajuda que, de mitjana, va rondar els 380 euros i es va allargar tres mesos; estant actualment fora de vigència. Els retards en els pagaments van ser manifestos, ja que, si bé es va poder començar a sol·licitar des de maig, el SEPE no va començar a abonar-la fins al setembre. Actualment està esgotada i no hi ha previsió que torni a reactivar-se, davant l’actual estat d’alarma.

La Seguretat Social ha anat renovant al llarg de l’actual pandèmia diferents ajuts per al col·lectiu de treballadors autònoms, seguint fins ara l’esquema segons el qual anaven canviant els ertos. En els moments de més confinament, prop d’1,5 milions d’autònoms (gairebé la meitat de tot el col·lectiu) van arribar a cobrar la prestació especial per cessament d’activitat, que en la majoria de casos era de 661 euros al mes, a més de la bonificació de la quota.

Actualment el volum de perceptors ha baixat, fins a poc més de 200.000 persones. I existeixen dues modalitats. Una prestació especial en cas que el negoci estigui obligat a tancar, l’import de la qual serà del 50% de la base reguladora. En el cas que l’autònom estigués cotitzant per la base mínima (la més habitual), l’import seria de 472 euros mensuals. I una altra per una caiguda de més del 75% dels ingressos, que en l’esmentat cas descomptarà de les cotitzacions que tingui l’autònom, tot i que sempre assegurant la percepció de l’ajuda si s’esgoten. Aquesta última és compatible amb l’activitat, sempre que els rendiments no superin els 950 euros.

El Govern ha blindat també a nivell d’ingressos aquells treballadors que hagin de guardar quarantena per haver estat en contacte amb un positiu, però no estiguin malalts. Per a aquests, la Seguretat Social va equiparar el supòsit a una baixa per incapacitat temporal (IT), que permet al treballador cobrar el 75% del seu salari base des del primer dia i el 100% a partir de tres setmanes de baixa. Per sostenir aquest sistema de protecció, la Seguretat Social ha abonat fins al setembre un total de 1.369 milions d’euros.

La prestació que no s’ha arribat a aprovar, fins ara, és l’equiparació per IT en el cas d’aquells progenitors amb fills a càrrec i que aquests tinguessin que es confinats per haver estat en contacte amb un positiu. Aquesta prestació es va arribar a estudiar, la Seguretat Social va arribar a emetre un informe de viabilitat i, de moment, el Govern no estudia desembussar-la.

A més dels que acreditin uns determinats ingressos familiars baixos l’any anterior (com passava fins ara), podran beneficiar-se d’un descompte del 25% en la factura de la llum aquelles llars amb algun membre a l’atur, erto o «pèrdua substancial d’ingressos» i els autònoms que hagin cessat la seva activitat o vist reduïts els seus ingressos en més d’un 75% com a conseqüència de la Covid. En aquests supòsits especials per la pandèmia, el benefici s’extingirà quan es deixin de presentar els requisits per ser beneficiaris o fins al 30 de juny del 2021.

El 30 de setembre va decaure la mesura adoptada a l’abril (i renovada al juliol) que prohibia els talls de subministrament d’aigua, llum o gas a totes les famílies espanyoles. Ara el tall de subministrament només es manté prohibit –com abans de la pandèmia– per a les llars beneficiàries del bo social amb un fill a càrrec o amb un discapacitat o un dependent com integrants de la llar.

Després d’haver aprovat una primera línia d’avals de fins a 100.000 milions al març, que es va anar desplegant fins al juny en diferents trams. El Govern va aprovar una nova línia a través de l’ICO per import 40.000 milions d’euros dirigida a impulsar i fomentar la realització de nous projectes d’inversió empresarial, especialment en les àrees on es generi més valor afegit, entorn de dos eixos principalment: la sostenibilitat mediambiental i la digitalització. L’aval de l’Estat cobreix el 80% dels nous préstecs d’autònoms i pimes, i el 70% per a la resta d’empreses. I el termini d’amortització s’estén fins als vuit anys. A més, la inversió s’haurà de fer efectiva en el termini de 24 mesos següents a la data de firma de l’operació. 

El Govern va crear un fons gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de 10.000 milions d’euros per donar recolzament financer públic a empreses que travessin severes dificultats de caràcter temporal a conseqüència de la pandèmia i que siguin considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional. La fórmula de l’ajuda serà mitjançant la concessió de préstecs participatius, deute subordinat, subscripció d’accions o altres instruments de capital. La primera empresa a acollir-se a aquest fons ha sigut Air Europa per un total de 475 milions d’euros.