canvis en la fiscalitat de l'estalvi

La banca es bolca en l'última campanya de pensions abans de la reforma

Diverses entitats faran promocions perquè els partícips arribin al màxim de 8.000 euros anuals

Alguns bancs aposten per una estratègia complementària per a la jubilació a partir del 2021

zentauroepp55776055 economia pensiones planes201106205015

zentauroepp55776055 economia pensiones planes201106205015

5
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías / Pablo Allendesalazar

El canvi de fiscalitat dels plans de pensions que inclou el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021 té la banca en guàrdia. Segons càlculs del sector, els ingressos periòdics que els clients fan en aquests productes d’estalvi-inversió per a la jubilació podrien caure gairebé un 30% a partir de l’any que ve per la reducció fins als 2.000 euros de l’aportació màxima bonificada en l’impost de la renda. El 2020 serà l’últim any en què els partícips es podran beneficiar fiscalment d’aportar fins a 8.000 euros, raó per la qual un bon nombre d’entitats  es prepara per a una de les campanyes més agressives de captació de recursos dels últims temps. 

Aproximadament el 85% de les aportacions es fan l’últim mes de l’any. Els contribuents esgoten fins al desembre per ajustar els seus comptes amb Hisenda mentre incrementen els seus estalvis. La banca es proposa aprofitar aquesta última campanya prèvia a la reforma per intensificar la guerra que cada exercici fa per captar clients. En aquesta ocasió, per aconseguir que els partícips incrementin les participacions fins al límit permès. Així s’ho planteja VidaCaixa, la companyia d’assegurances de CaixaBank, que gestiona plans de pensions i plans de pensions assegurats (PPA) i que es prepara per aprovar una campanya de captació amb incentius de fins al 4% als clients que canviïn el seu pla de banc i arribin a aquesta aportació màxima.

També el Banc Sabadell apunta en la mateixa direcció. «Aquest any es produirà l’efecte contrari al que es persegueix amb el canvi fiscal. Els clients tendiran a compensar la caiguda de l’aportació a partir del 2021 amb increments per sobre de l’habitual fins ara», comenten fonts de l’entitat financera. «El sector llançarà el missatge als clients que han d’aprofitar perquè ja no podran arribar en els anys següents als 8.000 euros», afegeixen.

Canvi d’estratègia

Les entitats fins i tot es preparen per a un canvi d’estratègia una vegada s’aprovi la nova fiscalitat dels plans. «Si el límit és de 2.000 euros, s’intentarà oferir el producte a més clients i hi haurà més incentius per a la captació», afegeixen les fonts del banc d’origen vallesà. «En el pròxims anys, amb el límit de 2.000 euros, intentarem oferir el producte a més clients i hi haurà més incentius i, sens dubte seguirà la guerra per traspassos de clients de la competència. Les comissions de gestió han anat baixant i malgrat que han caigut les entitats gestores estem donant incentius del 3%, 4% i 5%. Aquesta guerra continuarà. I el que es farà a nivell de captació és augmentar el públic objectiu», apunten des de l’entitat.

VidaCaixa, per la seva banda, considera que el missatge futur s’hauria de concentrar que els clients comprenguin que és preferible fer aportacions de manera més continuada durant l’any fins a arribar als 2.000 euros, en lloc d’una aportació anual. Però també pensen en fórmules complementàries d’estalvi a través d’instruments com assegurances o ‘unit linked’ –un tipus d’assegurança de vida lligada a fons d’inversió en què l’acceptant assumeix el risc de les inversions que es fan amb la prima aportada– per completar la minvant aportació dels plans de pensions.

Convèncer el client

Altres firmes de la competència també estan utilitzant el canvi anunciat pel Govern per captar més recursos dels seus clients, si bé de moment no tenen planejades campanyes extraordinàries. «El que se li està dient a la xarxa d’oficines és que truquin els clients per fer-los veure que aquest any convé fer una aportació més gran de l’habitual, ja que l’any que ve la bonificació baixarà notablement», expliquen des d’un dels grans bancs.

Altres entitats, de moment, no tenen particularment previst utilitzar comercialment la reforma de l’Executiu. «No hem fet cap canvi en les nostres ofertes. Estem explicant als clients la reducció en la bonificació fiscal que es produirà l’any que ve i animant-los a acumular una miqueta més aquest any, però tampoc està sent el centre de l’argumentació ni de bon tros. Les noves aportacions no són on es juga més, sinó en la captació de plans d’altres entitats, que són les que concentren les ofertes més grans i que no estan afectades per la mesura del Govern», apunten en un banc. «No tenim prevista una modificació de les condicions a causa de la reforma», indiquen en un altre.

La veritat és que un bon nombre de bancs ja ha anunciat, tant abans com després de l’anunci del Govern, els seus ganxos comercials per captar fons dels competidors i incentivar les aportacions dels clients. I en la immensa majoria dels casos es repeteixen les condicions de l’any passat (bonificacions d’entre el 3% i el 5%). A la campanya de fa un any, de fet, hi va haver un enduriment dels requisits per beneficiar-se d’aquests avantatges davant exercicis anteriors, amb increments de les quantitats mínimes a traspassar des d’altres bancs i augments dels terminis de permanència.

La visió del Govern

El Govern, per la seva banda, ha argumentat que la seva mesura tindrà un impacte limitat. Segons les dades del Ministeri d’Afers Econòmics, el 65,62% dels partícips de plans de pensions no van realitzar cap aportació l’any passat, el 26,06% els van destinar fins a 1.800 euros a l’exercici, i el 3,45% van invertir entre 1.800 i 3.000 euros, amb la qual cosa la majoria no es veurien afectades per la reducció de la bonificació de 8.000 a 2.000 euros.

Notícies relacionades

El sector, no obstant, assenyala que l’import de les aportacions per sobre dels 2.000 euros representa el 30% del total. L’autoritat fiscal (Airef), en canvi, ha remarcat que el benefici fiscal es concentra «en les rendes altes perquè tenen més actius financers i més capacitat d’estalvi a llarg termini». El 37% dels beneficiaris, apunten, tenen una renda superior a 259.572 euros bruts a l’any i acumulen el 67% del cost recaptatori per a les arques públiques (1.101 milions dels 1.643 milions totals).

El sector, amb tot, està en contra de la mesura. Segons exposen en una de les grans entitats, un 72% de les persones que fan aportacions a plans de pensions guanyen menys de 42.000 euros bruts a l’any, cosa que descarta que sigui un producte financer només per a rics, a la qual cosa se suma que els incentius fiscals a Espanya a aquest instrument d’estalvi per a la jubilació ja estaven per sota de la mitjana de l’OCDE abans de la nova retallada.