El Govern ultima un pla de xoc per a la indústria amb 360 milions d'euros

La crisi de la Covid està sent sobretot la crisi del turisme, però també ha aprofundit altres crisis ja en potència abans de l’arribada del virus. General Cable, T-Systems, Microson i Nissan van ser algunes de les empreses del sector industrial que el 2019 ja presentaven problemes i processos de reestructuració. Aquest 2020 s’hi han afegit Faurecia, TE Connectivity, Robert Bosch i Saint Gobain, entre d’altres. Els semàfors de la conselleria d’Empresa, un sistema intern de classificació de riscos en els quals una empresa està en vermell, taronja o verd en funció de la salut dels seus comptes, tenen números per sumar nous vermells.

El sector de l’automoció és un dels especialment damnificats a les portes d’un inevitable procés de transformació cap al vehicle elèctric que amenaça de deixar pel camí una estela d’acomiadaments notable. És per això que aquesta branca d’activitat, amb un pes important en el PIB català, serà molt tinguda en compte en el pressupost que negocien el Govern i els agents socials. Segons la primera proposta remesa des d’Empresa, al voltant d’un terç dels 360 milions d’euros estarà destinat a recolzar el sector de l’automoció.

El Pacte Nacional per a la Indústria és un acord marc al qual van arribar la Generalitat, Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT per definir una sèrie de polítiques públiques per incentivar la indústria a Catalunya. Aquest compromís plurianual pretenia mobilitzar 1.835,5 milions d’euros durant el període 2017-2020, tot i que finalment es van acabar executant el 69,4% dels fons i amb pobres resultats en les partides més innovadores i menys de gestió de projectes ja existents.

La pandèmia ha irromput en l’‘impasse’ en el qual les parts havien de renegociar la renovació d’aquest acord. Una renovació que també coincideix amb unes noves eleccions a Catalunya, cosa que ha obligat el Govern i el agents socials a introduir un canvi de guió. L’esquema ara és negociar unes mesures de xoc per pal·liar els efectes del coronavirus, que entrin en vigor el gener del 2021 i ja, a partir de llavors, un nou Govern i la possibilitat d’uns nous Pressupostos que donin contingut al pacte, negociar una altra renovació a partir del 2022 i per diversos anys.

Avançsa, una eina clau

Les negociacions que van començar amb l’equip de l’exconsellera Àngels Chacón les pretén culminar el seu abrupte successor, Ramon Tremosa. El Departament d’Empresa és el que està liderant les negociacions, tot i que el Pacte Nacional per a la Indústria és un acord transversal en tots els departaments. Els 360 milions d’euros que ha posat sobre la taula no entusiasmen els agents socials, però la quantia no amenaça de ser un escull infranquejable. «Sempre és insuficient... En algunes partides s’arriba a un mínim i en d’altres, no. En aquest punt està la negociació ara», explica una font present en les converses. Una part d’aquests 360 milions d’euros (oferta subjecta a variacions) anirà per via d’ajuts directes i una altra per via d’avals per a crèdits.

Dins d’aquest desplegament de recursos, Avançsa jugarà un rol important. És una societat mercantil íntegrament participada per la Generalitat amb la missió d’«impulsar la reconversió industrial del país i donar suport tècnic, administratiu i econòmic a les empreses», segons resa en la pàgina web d’aquesta entitat. Avançsa és una mena de SEPI a la catalana que pot servir al Govern per entrar a participar amb capital públic en projectes industrials que consideri estratègics i assegurar així la seva viabilitat.

La inestabilitat a Madrid i els fons europeus

Notícies relacionades

Pimec demana un rescat empresarial per evitar una onada de tancaments sense control

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

La inestabilitat política a Catalunya i les noves eleccions convocades el 14 de febrer del 2021 (les terceres en l’últim lustre) no és l’única inestabilitat que pot privar de recursos públics la indústria catalana. La falta d’uns Pressupostos Generals del Govern bloqueja, de moment, la possibilitat d’anticipar part dels 140.000 fons europeus per a la reconstrucció post-Covid. «Mentre no s’obri aquella aixeta, aquí no arribarà aigua», resumeix una altra font coneixedora de les negociacions.

El protagonisme que el pla de xoc industrial vol donar a la indústria de l’automòbil neix en l’escenari post-Nissan. Perquè, si bé el Pacte Nacional anterior estava construït amb dos grans fabricants a Catalunya, per al que ve ja només en queda un: Seat. L’acceleració de la implantació del vehicle elèctric en el sector de l’automobilisme mitjançant els fons europeus i els projectes que s’estan coordinant des del Ministeri d’Indústria també jugaran un rol clau en la reordenació de les polítiques industrials de la Generalitat.