Els sindicats impugnen l'ero d'Acciona i els seus 556 acomiadaments davant el TSJC

La història del conflicte entre Acciona i Nissan és la història d’un conflicte mercantil que es torna en laboral. Un mes llarg de negociacions entorn d’una taula d’un ero que estava més pendent de les converses que es mantenien més enllà de la mateixa. La plantilla d’Acciona recorre als tribunals perquè s’ha quedat sense ocupació i ha marxat amb la indemnització mínima per llei (20 dies per mes treballat, amb un límit de 12 mensualitats). La cotitzada en l’Ibex no ha volgut finalment posar un euro més de l’obligatori, en el seu estira-i-arronsa amb Nissan, que porta més d’un mes pràcticament parada, sense ni tan sols poder arribar al paupèrrim 20% de la seva capacitat de muntatge que mantenia abans de la pandèmia.

Aquest bloqueig en les línies de producció es tradueix també en un bloqueig a la taula per parlar de l’etapa post-Nissan, de la reindustrialització dels terrenys de la Zona Franca i aquesta candidatura per a un fabricant de bateries elèctriques que el sector espera. Després de la primera reunió feta al setembre, la d’octubre encara no té data. «No podem dir les dates per la confidencialitat de la negociació», afirmen des de la conselleria d’Empresa. Un missatge semblant reprodueix el Ministeri d’Indústria; pendents tots del desenllaç d’aquest encreuament d’acers entre Acciona i Nissan.

La liquidació del ‘cas Acciona’ es quantifica en milions d’euros. Acciona afirma que va rescindir el seu contracte amb Nissan perquè aquesta, amb les produccions que assegurava fins al desembre del 2021, no complia les condicions del contracte fins aleshores vigent. Nissan replica que les quantitats que demanava Acciona per continuar prestant els seus serveis fins al tancament de fàbriques eren excessives. «Sense la reforma laboral del PP i amb l’autorització administrativa, aquest expedient no s’hauria executat», assenyalen des del Departament de Treball. Un mediador amb les mans lligades en aquest conflicte, sense capacitat de bloquejar l’expedient per obligar a què l’empresa contractant i contractada s’acabin entenent.

Cap de les fonts consultades per fer aquest reportatge, ni Acciona, ni Nissan, ni els sindicats, ni el Col·lectiu Ronda ni l’Administració han volgut o pogut xifrar a quant podria ascendir l’import si un dels dos demanda l’altre per incompliment de contracte. Una cosa que, de moment, i amb les fàbriques de Nissan parades des de fa més d’un mes (i amb la pèrdua de diners que això comporta), no ha succeït. «Ho estem estudiant», coincideixen a respondre les dues parts al ser preguntades si interposen mesures legals contra l’altra.

Un conat d’acord que es trunca pel pont de la Mercè

El 24 de setembre vencia oficialment el període de consultes, a les portes del pont de la Mercè a Barcelona. Les negociacions continuaven igual d’encallades i el Departament de Treball cita les parts a una nova mediació durant el cap de setmana, ja en temps afegit. Les versions sobre el que va passar aquells dies difereixen. On coincideixen algunes de les fonts consultades és que Acciona va fer un últim moviment perquè Nissan readmetés part de la seva plantilla i posés diners per acomiadar la resta en millors condicions. Sobre el contingut de l’esmentada oferta, ni Acciona ni Nissan han volgut revelar-lo. 

L’acord salta i cadascuna de les parts té el seu culpable. «Nissan no pot cedir davant Acciona, perquè si no corre el risc que la resta de subcontractes li demanin més diners», opina una font coneixedora de les converses. Altres fonts consultades apunten que Acciona va exigir massa en les seves demandes i altres que va ser un sindicat el que va prémer fins a fer saltar la fràgil possibilitat d’entesa.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Nissan s’ha quedat sense la seva principal subcontracta, aquella sense la qual ha quedat palès que no pot produir. No era l’escenari que va acceptar la direcció del Japó quan va allargar la vida de les seves factories a Catalunya fins al desembre del 2021. No arriben, de moment, els cotxes pels quals ha pagat. El Grupo Sesé està «assessorant», en termes de Nissan, els treballadors de la mateixa plantilla per fer la feina que fins ara feia Acciona. El pla A ara mateix de Nissan és estalviar-se el cost de la subcontracta i amortitzar l’excedent de plantilla que maneja. La incògnita és si així podrà complir el mínim de produccions programades.

I el resultat final d’Acciona està des d’aquesta setmana als jutjats. Uns quatre mesos, segons coincideixen les diverses fonts consultades, és el temps que poden trigar els magistrats del TJSC a fixar el judici. El veredicte és incert amb l’actual normativa: si la justícia tomba l’ero, els acomiadaments seran declarats nuls i Acciona haurà de buscar una recol·locació. Si no la pot oferir, haurà d’assumir més indemnitzacions de les que està oferint. I si la justícia falla a favor d’Acciona, els 556 treballadors es quedaran amb el que ja tenen i sense la feina que fins fa poc més d’un mes tenien.