El Senat aprova les taxes 'Tobin' i 'Google'

El ple del Senat ha aprovat definitivament aquest dimecres els projectes de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (‘taxa Google’) i de l’impost sobre les transaccions financeres (‘taxa Tobin’), sense introduir-se canvis, per la qual cosa previsiblement entraran en vigor a partir del gener del 2021.

El ple del Senat ha aprovat amb 134 vots a favor, 101 en contra i 28 abstencions el nou impost digital, així com el nou gravamen a les transaccions financeres, amb un suport més gran, a l’obtenir 155 ‘sís’, davant 98 ‘nos’ i 8 abstencions.

La ‘taxa Google’ va rebre dos vetos i 91 esmenes en la seva primera fase en el Senat, mentre que la ‘taxa Tobin’ va rebre igualment dos vetos i un total de 64 esmenes, si bé s’han rebutjat tant els vetos del PP i Vox com les esmenes dels diferents grups, i han quedat els dos projectes aprovats definitivament a les Corts Generals.

El passat 30 de juliol, la Comissió d’Hisenda del Congrés va ratificar les ponències i va validar sengles projectes de llei, remetent-los directament al Senat i contemplant autoliquidacions mensuals i la seva entrada en vigor als tres mesos de publicar-se en el BOE, de manera que previsiblement veuran la llum el gener del 2021.

Es tracta de les dues primeres modificacions fiscals contemplades en el pla fiscal del Govern de cara als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2021. La intenció del Govern és que els nous impostos entrin en vigor el pròxim 1 de gener i la llei de pressupostos generals de l’Estat podrà modificar el tipus impositiu i les exempcions de l’impost.

Previsió de recaptació

Amb la ‘taxa Tobin’, el Govern preveu recaptar 850 milions d’euros anuals, al gravar amb un 0,2% les operacions d’adquisició d’accions emeses a Espanya d’empreses cotitzades la capitalització borsària de les quals sigui superior a 1.000 milions d’euros. No es gravarà la compra d’accions de pimes i empreses no cotitzades.

Per la seva banda, la ‘taxa Google’ gravarà aquelles empreses amb ingressos anuals totals de, almenys, 750 milions d’euros i amb ingressos a Espanya superiors als tres milions d’euros, dirigides a serveis de publicitat en línia, serveis d’intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari durant la seva activitat o la venda de metadades. Tot i que Hisenda tenia prevista una recaptació inicial d’uns 1.200 milions d’euros (abans de la pandèmia), posteriorment la va rebaixar a 968 milions.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que la norma tindrà «caràcter transitori» fins que s’aprovi una normativa mundial o europea i que la liquidació no es realitzarà fins almenys al 20 de desembre, cosa que permet donar marge que s’aconsegueixi un acord internacional en el marc de l’OCDE i el G-20.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

La tramitació d’aquest nou impost s’ha produït enmig de les amenaces dels Estats Units a Espanya, França, el Regne Unit i Itàlia sobre represàlies amb nous aranzels sobre aquests impostos digitals, arribant a fixar aranzels sobre França.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar recentment que no s’escatimen esforços per arribar a un acord sobre la taxa ‘Google’ en el marc de l’OCDE o el G-20, però va aclarir que si no s’aconsegueix un acord internacional aquest any, la UE aprovarà una proposta pròpia a principis del 2021.