El Govern gastarà el 53% més el 2021 per superar una recessió de l'11,2%

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts un sostre de despesa rècord per al 2021, amb un augment del 53% respecte a l’aprovat per al 2020, fins a un total de 196.097 milions d’euros (davant els 127.609 milions del 2020), per tal d’atendre l’emergència sanitària i treure Espanya d’una recessió que, segons les noves previsions, implicarà una caiguda del PIB de l’11,2% aquest any, amb un augment de l’atur de fins al 17,1% de la població activa.

Amb ajuda de la despesa pressupostària més gran i dels fons europeus, el Govern confia en un repunt de l’economia de fins al 9,8% l’any vinent, amb la creació de 600.000 llocs de feina, segons va explicar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. S’espera poder recuperar a mitjans del 2022 el nivell de PIB previ a la crisi.

A partir del sostre de despesa de gairebé 200.000 milions adoptat, el Govern ha de confeccionar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021, que serà remès al Congrés dels Diputats «durant el mes d’octubre», segons va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

Regles d’estabilitat

Un augment tan potent del sostre de despesa per al 2021 és possible perquè el Govern ha decidit deixar en suspens les regles de dèficit i despesa per a aquest any i el pròxim, a l’empara de l’article 135.4 de la Constitució Espanyola en cas de circumstàncies extraordinàries, com podria ser la pandèmia actual. El Govern sotmetrà aquest acord a la votació del Congrés dels Diputats.

Aquest sostre de despesa de l’Estat, pròxim als 200.000 milions d’euros, inclou un augment de partides per cobrir l’Ingrés Mínim Vital, incrementar les partides de dependència, reforçar l’educació i incrementar les aportacions a la Unió Europea. A més, dins d’aquest sostre de despesa s’inclou una transferència extraordinària de 31.883 milions d’euros amb les que l’Estat pretén alleujar la meitat del dèficit autonòmic previst per al 2021 i parteix del de la Seguretat Social. Finalment, aquest extraordinari sostre de despesa incorpora la injecció de 27.436 milions de transferències del Fons Europeu de Reconstrucció (sobre el total de 71.604 milions previstos per a Espanya; 140.000 milions, si s’inclouen els préstecs). 

Els ingressos

La ministra d’Hisenda va explicar part de la despesa que portarà el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021, però, pel que fa als ingressos, va evitar precisar quins impostos apujaran o abaixaran l’any vinent. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Montero es va limitar a assenyalar que el projecte de Pressupostos només incorporarà «alguns ajustos» en matèria d’impostos i que les grans reformes pendents «s’aniran treballant» però s’emprendran més endavant, «quan la recuperació econòmica» ho permeti.

Sí que va admetre la possibilitat de «dotar els plans de pensions col·lectius de més interès que els plans privats», però va dir que, en tot cas, la proposta fiscal del Govern per a l’any vinent «en cap cas pot espantar cap formació, ni Ciutadans», en la negociació dels comptes.

Dèficit i deute

Hisenda preveu que el dèficit públic s’elevarà a l’11,3% del PIB aquest any (enfront el 10,3% estimat a l’abril) i que es corregirà fins al 7,7% el 2021. «La intenció del Govern és començar a reduir el dèficit ja des del 2021», amb «una de les reduccions més grans en un any en aquest país», de 3,6 punts, ha dit la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. 

Per al 2020 s’ha elevat la previsió del deute públic des del 115% del PIB fins al 118%.

La major part del dèficit del 2021, serà absorbit per l’Estat  (5,2 punts) que descarregarà part de la pressió sobre els comptes de les autonomies (que podria donar un dèficit de l’1,1% el 2021) i de la Seguretat Social (dèficit de l’1,3%). Per a les corporacions locals es preveu un dèficit del 0,1% l’any vinent.

Quadre macroeconòmic

En la seva reunió d’aquest dimarts, el Consell de Ministres ha empitjorat les seves previsions macroeconòmiques per al 2020, si bé millora les del 2021, en relació a les projeccions realitzades a finals d’abril, en el Programa d’Estabilitat remès a Brussel·les.

El Govern preveu ara que l’economia espanyola s’enfonsarà l’11,2% el 2020 (davant la caiguda del 9,2% estimada a l’abril), com a conseqüència de les pitjors dades del segon trimestre, llastrades per la caiguda del consum i la inversió, si bé s’espera una dada de creixement a l’entorn del 13% per al tercer. La taxa d’atur s’elevarà del 14,1% del 2019 al 17,1% de la població activa el 2020, amb una caiguda de l’ocupació del 8,2%.

No obstant es preveu un repunt del PIB del 7,2% per al 2021, lleugerament per sobre de l’estimació anterior, del 6,8%, que deixaria la taxa d’atur en el 16,9% del PIB després d’un augment de l’ocupació del 5,6% que, segons les estimacions d’Economia, permetria la creació de 400.000 llocs de feina (en termes d’enquesta de població activa, EPA)

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Segons la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, el creixement del 2021 podria arribar al 9,8%, gràcies a la incorporació dels fons europeus de reconstrucció, la qual cosa permetria una reducció addicional de la taxa d’atur, fins al 16,3%, després de la creació de 600.000 llocs. 

Les noves previsions del Govern estan en línia amb l’última projecció del Banc d’Espanya, que ha estimat una caiguda del PIB d’entre el 10,5% i el 12,6% a finals del 2020.