¿Com afronten els pressupostos els veïns europeus?

L’Executiu alemany assumirà més de 300.000 milions de nou deute públic entre aquest any i el 2021. Les previsions de l’executiu d’Angela Merkel  per als pròxims quatre anys suposen l’adeu oficial de Berlín a la seva fins fa pocs mesos innegociable austeritat, que va permetre la contenció de despesa pública i la reducció de deute acumulat per sota del 60% del PIB abans de l’inici de la pandèmia.

Aquesta austeritat militant del Govern també ha provocat, no obstant, una falta alarmant d’inversions en infraestructures de tot tipus, com autopistes, vies fèrries, escoles públiques o en l’ampliació de l’ús de banda ampla d’internet a tot el país. «Són molts diners i els necessitem per estabilitzar la conjuntura. Però el que fem és just el correcte», va afirmar el ministre de Finances, Olaf Scholz, al presentar aquestes previsions.

França Rècord de dèficit i deute 

Ferm defensor de la reducció de la despesa pública i el deute, Emmanuel Macron s’ha vist obligat a reinventar-se davant una crisi sanitària inèdita. La inversió massiva per treure a la superfície l’economia i apaivagar la crisi social es tradueix en xifres rècord: el deute públic francès arribarà al 117,5% del PIB i la despesa pública, al 62,5% a finals d’any.

El 2021, segons els pressupostos anuals, les esmentades xifres es reduiran fins al 116,2% i el 58,3% respectivament.

Enfront de l’impacte de la crisi sanitària, a l’abril, el Govern es va veure obligat a revisar a l’alça els seus comptes. Als 109.000 milions de dèficit previstos s’hi van afegir 183.500 milions més. Al juliol, es van aprovar 45.000 milions suplementaris per recolzar els sectors més afectats per la crisi: el turisme, l’aeronàutica i la indústria automobilística.

Itàlia Retallades i despesa suplementària 

El Govern italià preveu retallades i una despesa suplementària per uns 40.000 milions d’euros, la meitat dels quals es transformaran en dèficit, que, en el seu conjunt, arribarà als 55.000 milions.

Uns 25.000 milions d’euros dels pressupostos seran recollits del pla europeu Next Generation UE. «Serà d’una expansió imponent, mai aconseguida des de la segona postguerra mundial», va comentar Roberto Gualtieri, ministre d’Economia i Finances.

Les principals institucions d’estudis estimen una caiguda del PIB per a aquest any d’entre el 10,8% i 10,9% i una recuperació del 50% el 2022 (5%-6%). Les previsions del Ministeri d’Economia estimen una relació dèficit PIB de 158%, és a dir, 23,5 punts més que el 2019 i «10 anys per tornar a la situació d’abans del coronavirus», segons Gualtieri. 

Regne Unit Pressupostos en ‘stand by’

El Govern de Boris Johnson havia de presentar un nou pressupost al novembre, però ha quedat suspès davant la segona onada de coronavirus. Aquest pressupost havia d’anar acompanyat per una revisió de la despesa amb la qual cada quatre anys s’estableixen els pressupostos de cada departament.

Notícies relacionades

Javier Moll: "És el moment d'establir ponts perquè els ciutadans del Mediterrani recuperin el protagonisme que els correspon"

EN DIRECTE | El Palau de Congressos de Màlaga acull avui el II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani

L’última revisió d’aquest tipus va ser el 2015 i s’havia ampliat un any més. Ara hi haurà una altra ampliació d’un any.  Els efectes de l’epidèmia han portat a una caiguda de l’economia britànica. Al juliol, el deute públic es va xifrar en 2.004 bilions de lliures (2, 23 bilions d’euros). La ràtio respecte al PIB va arribar al 100,5%. Segons l’Oficina Nacional d’Estadística (ONS), és la primera vegada que se supera el 100% des de l’exercici fiscal de 1960-61. La despesa pública assignada a la lluita contra el coronavirus sumava al juliol  208.434 milions d’euros.