03 des 2020

Anar al contingut

ASSUMPTES PROPIS

Santiago Niño Becerra: «El futur serà un viure al dia»

L'economista fixa el final del capitalisme el 2065. I el que vindrà no serà plat de gust

Núria Navarro

Santiago Niño Becerra: «El futur serà un viure al dia»

FERRAN NADEU

Les seves prediccions tenen l’efecte contrari al de botar sobre el sofà mentre sona en bucle ‘Don’t stop me now’. Però si un vol preparar-se per al futur, Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951), catedràtic d’Estructura Econòmica, dona pistes molt documentades. Al seu llibre ‘Capitalisme. 1679-2065’ (Ariel) anuncia l’enterrament del sistema capitalista d’aquí 45 anys. ¿El que vindrà després serà... espantós?

-¿Ha pensat un nom per al sistema què naixerà el 2065?
-No. ¿Sistema Corporatiu? ¿Sistema de plataformes?...

-Si ho encertés, passaria a la posteritat.
-En tot cas, s’assemblarà al món que dibuixa la pel·lícula ’Rollerball’ (1975): un grapat de corporacions que marquen la pauta, una pau social absoluta (sense llibertat) i l’alleujament a través del ‘rollerball’ [una violenta barreja d’hoquei sobre rodes, rugbi i motociclisme].

«El món s’assemblarà al de la pel·lícula ‘Rollerball’. Les corporacions marcaran la pauta i la pau social (sense llibertat) serà absoluta»

-No abaixa el seu to catastrofista, ¿eh?
-és un cartell que m’han col·locat i no entenc el perquè. Si mantinguéssim aquesta xerrada al París de 1770 no sorprendria que diguéssim: «Que malament va tot».

-¿L’alegra haver madurat en el XX?
-Quan vaig acabar la carrera tenia dos possibles llocs de feina i vaig renunciar als dos perquè no me n’agradava cap. No existia la incertesa.

-Però a la incertesa li queden quatre dies, diu.
-La incertesa acabarà, però res estarà segur.

-¿I això com es menja
? -No hi haurà incertesa a nivell corporatiu, perquè quedarà qui hagi de quedar i es repartiran els mercats. Qui estigui integrat en un quadro d’una gran multinacional, seguirà el camí que li marquin. Qui no, es preguntarà: «¿I demà què faré?». Serà viure al dia.

«En termes econòmics,
sobrarà el 95% de la població. Actualment és possible generar PIB amb zero unitats de factor treball.

-¿Quants estaran així
? -El ‘model trèvol’ del sociòleg Charles Handy apunta que hi haurà un 30% d’integrats 100% útils; un 30% de treballadors a temps parcial i alguna cosa més del 30% restant, exclosos.

-«Greix que sobra», a paraules de Mary Callahan, la CEO de JP Morgan.
-Jeremy Rifkin va estimar, en algun moment del segle XXI, que només farà falta el 5% de la població mundial per generar el 100% del PIB del planeta. En termes econòmics, sobrarà el 95% de la població. La gran pregunta –que ningú formula– és si el 2075 el món tindrà 12.000 milions d’habitants.

-Jo l’hi faig.
-No farà falta tanta població. Actualment és possible generar PIB amb zero unitats de factor treball.

«Veurem el ‘trinomi social’: renda bàsica, legalització de la marihuana i oci gratis. Un ‘no molestis’ en tota regla».

-Mentrestant, ¿què serà del ‘sobrant’
? -Apareixerà el ‘trinomi social’: renda bàsica, legalització de la marihuana i oci gratis. Un ‘no molestis’ en tota regla».

-¿Qui l’hi dirà a la cara?
-Els estats quedaran disminuïts. El Fòrum Anual de les Grans Corporacions –m’ho invento– fixarà unes línies generals d’actuació i els governs locals les implantaran. Els municipis, diferents als actuals, guanyaran importància.

-Sempre hi haurà possibilitat de revolta.
-Ni revolta, ni motí, ni protesta. Anirem tots cap al que estem veient a la Xina: control biomètric de la població, carnet per punts, llista d’activitats antisocials.

-Occident té esperit de lluita
. -Els mil·lennistes –els més adults de la nova era– ja no es reboten. «¿Contra qui et rebel·laràs?», et diuen. I la ‘generació T’, la primera 100% digital de la història, acceptarà el que vingui.

-Un consell al menor de 12 anys.
-Sempre m’he comunicat malament amb els nens. Em surt millor quan són més grans de 15. Però l’experiència, que era un actiu dels grans, estarà devaluada.

«Anirem tots cap al que estem veient a la Xina: control biomètric, carnet per punts i llista d’activitats antisocials»

-Escolti, ¿alguna vegada es distreu?
-M’agrada la fotografia, que és l’única manifestació del present que tenim. M’ncanta el retrat de persones i dels meus dos gats, i captar les albes i les postes de sol.

-No és tan sever com sembla.
-Aquesta aparença me la posen els mitjans de comunicació.

-Faci un esforç i defineixi’s vostè mateix
. -Em definiria com a ‘incorruptible’. Durant una època vaig ser director d’aprovisionaments d’una empresa i no es pot imaginar el que em van oferir. Sempre vaig dir que no.

-Això deixa bastant sol.
-Totalment. Al final ho acabes assumint. És qüestió de tenir molta feina i de fer moltes fotos.