Absolts Rato i els 33 acusats per la sortida a borsa de Bankia

Els responsables de la més gran debacle financera de la història recent d’Espanya són innocents davant la llei. La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha acordat absoldre Rodrigo Rato i els altres 33 acusats dels delictes d’estafa als inversors i falsedat comptable en el judici per la sortida a borsa de Bankia el 2011, celebrat entre el novembre del 2018 i l’octubre de l’any passat després de cinc anys d’investigació. L’exvicepresident del Govern central i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), a la presó per les targetes ‘black’ de l’entitat financera, es deslliura així per ara d’una altra condemna, si bé la nova sentència serà previsiblement recorreguda davant el Tribunal Suprem.  

La resolució, de 442 pàgines i feta pública aquest dimecres, suposa tota una galleda d’aigua freda per als responsables públics de l’època, així com per a la Fiscalia i altres acusacions. Així, destaca que la decisió de sortir a borsa «va ser percebuda com la més adequada per les autoritats econòmiques» i el procés va ser intensament supervisat amb èxit» i va comptar ambl’aprovació  de tots els supervisors implicats: el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès). A més, afirma que el fullet de l’operació contenia una «àmplia i precisa» informació financera i no financera i que en el judici només es van exposar actituds genèriques dels acusats i no actes concrets que poguessin ser constitutius de delicte.

Els jutges destaquen que la fusió de set caixes (entre les quals Caja Madrid i la valenciana Bancaja) que va donar lloc a Bankia el 2010, en època del Govern de Rodríguez Zapatero i amb Miguel Ángel Fernández Ordóñez (que va arribar a estar imputado) al capdavant del Banc d’Espanya,«va ser impulsada per les autoritats econòmiques i financeres, les quals van exercir una forta pressió perquè s’emprenguessin processos d’integració en el sistema financer espanyol» per reforçar la seva solvència i la seva capacitat de fer front a la creixent morositat del crèdit. Tant la sortida a borsa un any després com fer-ho amb una estructura de doble banc (BFA de matriu i Bankia d’entitat cotitzada), afegeixen, «van ser resolucions enterament contemplades pel Banc d’Espanya, que, a més, les va aprovar després de calibrar els avantatges i els inconvenients que les esmentades decisions comportaven».

Prou informació

La sentència també sosté que la informació financera inclosa en el fullet «era més que suficient perquè els inversors a l’engròs i minoristes es formessin un criteri raonat sobre el valor de la companyia que s’estava oferint, una informació que havia sigut elaborada amb la supervisió i obeït als requeriments del Banc d’Espanya, sent després ratificada per la CNMV al registrar el fullet». Paradoxalment, la Sala Civil del Tribunal Suprem va considerar el 2016 que l’esmentat fullet va provocar un «error en el consentiment» als compradors, cosa que va portarBankia a tornar més de 1.800 milions d’eurosals petits inversors (els grans en van quedar exclosos perquè es va entendre que tenien una capacitat de comprensió més elevada dels riscos que assumien).

Els magistrats del Penal de l’Audiència Nacional, en canvi, recorden que la Fiscalia va considerar que l’esmentada informació «no pot qualificar-se materialment de falsa en la mesura que no vulnerava la normativa llavors vigent i van complir les exigències del regulador, que va arribar a autoritzar expressament algunes decisions comptables», per més que segons el parer del Ministeri Públic «no van contribuir que la imatge fidel de l’entitat lluís adequadament». Els jutges, així, han deixat en no res els sis informes en què els inspectors del Banc d’Espanya que van exercir de pèrits del jutge d’instrucció van acusar el banc de sortir a borsa amb uns comptes falsos.

Advertències

Respecte a la informació no financera, la resolució remarca que «es descriuen fins a 36 riscos»de la inversió en el «primer punt del resum del seu contingut». I afegeix que la «descripció dels riscos exhaustiva i clara conté també una advertència quequalsevol entendria» i que l’entitat va advertir expressament que «podria donar-se el cas que futurs riscos, actualment desconeguts o no considerats com a rellevants» podrien provocar un «efecte advers en el preu de les accions de l’Emissor, fet que podria portar a unapèrdua parcial o total de la inversió realitzada».

«Sembla difícil concebre que qualsevol entitat bancària, després de comptar amb el beneplàcit del Banc d’Espanya, de la CNMV, del FROB i de l’EBA sobre la idoneïtat de la seva sortida a Borsa i l’adequació del fullet informatiu a la realitat, sospiti de totes aquestes opinions i proclami la necessitat d’adoptar prevencions davant companyies publicitàries que, com en el cas de Bankia, ressaltin la potència de l’entitat, referenciant l’elevat nombre d’empleats, d’oficines de caixers, i la seva elevada xifra d’actius totals, dades que eren certes», argumenta sobre les campanyes de promoció de l’operació.

Viable fins al final

Els jutges també han entès que Bankia eraviable en el moment de la seva sortida a borsa. La suposada inviabilitat, continuen, es basa principalment en els correus interns en què l’inspector del Banc d’Espanya José Antonio Casaus va advertir els seus superiors dels potencials problemes de l’entitat, però les esmentades alertes, remarquen, no van tenir mai reflex a cap document oficial i el mateix Casaus va incórrer en contradiccions «palmàries», ja que en els seus escrits oficials no va mostrar les mateixes reserves. És més, la sentència també destaca que el Banc d’Espanya continuava considerant viable a Bankia l’abril del 2012, tot just unessetmanes abans de la intervencióde facto del banc per les autoritats i la substitució de Rato per José IgnacioGoirigolzarriimpulsada pel llavors ministre Luis deGuindos.

Quant als comptes provisionals del 2011 presentats per Rato sense l’informe de l’auditoraDeloitte, fet que va precipitar la seva sortida, la resolució apunta que ja la Fiscalia va admetre que els esmentats comptes «no podien considerar-se com a tals, en sentit estricte» al no haver sigut verificades per l’auditor i aprovada per la junta d’accionistes. «Per tant, jurídicament no van arribar a ser comptes anuals i no poden constituir l’objecte material del delicte de falsedat per no tenir potencialitat lesiva, ja que no van estar a disposició dels usuaris de la comptabilitat (accionistes, creditors, inversors...), això és, mai van entrar en el trànsit jurídic mercantil», exposa. 

Acusacions etèries

Notícies relacionades

Villarejo admet que li van encarregar «maldats» per salvar Rajoy, segons el sumari de l'operació Kitchen

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

Els jutges, així mateix, critiquen les acusacions en diverses ocasions lafalta d’actes concretsatribuïts als acusats. «Resulta també destacable l’absència de mencions especifiques a les persones acusades, que es van asseure a la banqueta destinada per a ells, per part dels nombrosos testimonis que, després d’haver prestat exhaustives declaracions en fase d’instrucció, ho tornessin a fer en judici, i també per part dels pèrits, o de referències documentals, etc., de contingut incriminatori. En l’acte del plenari ningú els va nomenar, ni per bé ni per mal, de manera que la majoria de les persones acusades,van caure en l’obliten el transcurs del judici oral, només recordades les seves identitats pel Ministeri Públic en el tràmit de conclusions definitives per dirigir ara la seva acusació contra els que abans va acusar i, a més, contra els que no va acusar, membres de les comissions d’auditoria i compliment de BFA i Bankia sense que sapiguem del cert partintde què va obeir tal canvi de posturaostentada per l’acusació pública», llancen com a dard. 

La Sala conclou que les acusacions durant el judici només van atribuiractituds genèriquesals acusats, cosa que no pot tenir cabuda en un relat de fets provats d’una sentència. «Després d’una superficial lectura, lesescassíssimes referènciesque es fan a les persones sotmeses al nostre enjudiciament, conseqüència ineludible de l’absència de fets concrets imputats pel Ministeri Fiscal i altres acusacions als acusats, els mateixos, als quals es dediquen, en el millor dels casos, actituds genèriques, que no tenen cabuda en un relat de fets provats d’una sentència, condemnatòria i impedeixen sens dubte, als acusats defensar-se adequadament d’una cosatan etèria, tan abstracta, tan indefinida, com és l’observança d’una actitud», assegura.