29 d’oct 2020

Anar al contingut

Negociació in extremis

Via lliure per prorrogar els ertos de la Covid fins al 31 de gener del 2021

La CEOE s'afegeix finalment al pacte amb el Govern i els sindicats i el Consell de Ministres aprovarà les mesures aquest dimarts

El Govern central ha invertit des de l'abril un total de 22.000 milions d'euros per mantenir aquest escut social

Gabriel Ubieto

Acord per prorrogar els ertos de la Covid fins al 31 de gener del 2021. El Govern, la patronal i els sindicats han arribat a un consens per a la quarta renovació dels ajuts per a empreses i treballadors especialment afectats per la pandèmia. Finalment la CEOE ha donat el seu beneplàcit al text remès des del Ministeri de Treball i el de Seguretat Social, que en les últimes hores ja comptava amb el vistiplau dels sindicats. La fumata blanca arriba en el temps de descompte de la negociació, que vencia aquest dimecres 30 de setembre i de la qual estaven pendents més de 700.000 treballadors que actualment segueixen en erto.

L’Executiu busca mantenir intacte, una pròrroga més, el front comú amb els agents socials i allarga el baló d’oxigen, aquesta vegada especialment dissenyat per a les empreses més afectades per la crisi de la Covid. El cost que està assumint l’erari públic per sostenir aquesta capa de l’escut social és significativa i des de l’inici de la pandèmia l’Executiu ha destinat 22.000 milions d’euros, entre exoneracions i prestacions d’atur; segons ha detallat el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en la roda de premsa després del Consell de Ministres.

El nou esquema que regirà durant els pròxims quatre mesos estableix tres tipus d’ertos. D’una banda, els de rebrot, que canvien a ‘ertos de suspensió’ i estan pensats per a totes aquelles companyies afectades transitòriament per un tancament decretat per l’Administració o que arrosseguen aquest tancament des de fa mesos (com les discoteques). De l’altra, s’habiliten els ertos per ‘limitació d’activitat’, és a dir, aquelles empreses que tenen ‘capada’ part de la seva activitat, com seria el cas de la limitació d’aforaments en sectors com els teatres.

I la tercera pota de l’acord són els ertos per sectors, limitats a una llista d’activitats i subactivitats que han anat delimitant les parts durant la negociació, com l’hostaleria, part del comerç o les activitats turístiques. Pel que fa a les prestacions dels treballadors afectats, el Govern manté les mateixes quanties i poder adquisitiu.

Les fotografies d’unitat amb la patronal i els sindicats que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, busca procurar-li al Govern s’estan tornant tan habituals com agòniques les seves negociacions. Malgrat arribar en el temps de descompte, l’Executiu aconsegueix renovar el missatge que se’n surt en el diàleg social amb empresaris i treballadors, tal com es va vanagloriar recentment la vicepresidenta Calvo. No obstant, el pacte ha acabat arribant in extremis i en alguns moments la patronal ha estat més fora que dins de l’acord.

Malgrat que les parts es van obstinar, almenys verbalment, a no esgotar els terminis, el pacte s’ha tancat a menys d’un dia de la data límit del 30 de setembre. I amb només un Consell de Ministres ordinari de marge. L’anterior renovació ja es va resoldre amb unes presses similars en els últims dies, fins al punt que es va haver de convocar un conclave extraordinari per donar sortida executiva al pactat. L’últim moviment de Seguretat Social, que va pujar dilluns a la nit la seva proposta i va incrementar les exoneracions per als ertos per rebrot, ha contribuït a acostar al ‘sí’ a la patronal. 

Les reticències de la CEOE a secundar una pròrroga que discriminés directament per sectors ha sigut l’escull principal per arribar a un acord. «Aquest acord protegeix, salva i defensa totes les empreses i tots els treballadors d’aquest país», ha declarat la ministra de Treball aquest dimarts després del Consell de Ministres. Finalment els de Garamendi han acabat per recolzar les condicions perfilades a tres bandes entre l’Executiu i els sindicats. La possibilitat que la patronal trenqués per primera vegada amb el Govern en el diàleg social s’ha esvaït i el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat un altre text amb la complicitat de la patronal i els sindicats.

Les claus de la negociació

L’Executiu i els agents socials han rubricat l’extensió dels incentius dels ertos de la Covid fins al 31 de gener, i així evitar una nova negociació prop de Nadal. La resta de dates que es van plantejar inicialment en les converses, com el juny del 2021 que demanava la CEOE, han anat caient i ha prioritzat el criteri de l’Executiu, a qui agraden revisions trimestrals.

Les condicions d’aquesta renovació estan especialment enfocades a aquells sectors o subsectors especialment damnificats per la crisi de la Covid, amb el turisme, l’oci  o les celebracions (casaments o comunions) com a protagonistes. Els pesos pesants de l’Executiu en qüestions econòmiques (des de la vicepresidenta Calviño, fins a Escrivá) ja van marcar les cartes amb què va arrencar la negociació. És per això que s’elimina el format d’ertos anterior, en el qual cohabitaven ertos de força major i ‘etops’ i se n’activa un de nou. En aquest, les empreses en erto de les activitats més perjudicades per la pandèmia seran exonerades d’entre el 85% i el 75% de les cotitzacions socials dels seus empleats. 

Aquestes empreses ubicades a l’‘uci’ amb respiració assistida que podran adherir-se a aquests ajuts les definirà una llista de CNAEs (classificació nacional d’activitats econòmiques) que han consensuat entre Executiu i agents socials. Aquesta llista concreta serà publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que donarà cos al reial decret, presumiblement dimecres que ve. I a les companyies d'aquesta llista podran afegir-se altres d’alienes al llistat, però que puguin acreditar que més del 50% de la seva facturació depèn de firmes que sí que són a la llista. No tot el comerç està en aquests CNAEs, un dels elements que ha provocat les reticències fins a última hora de la CEOE.

Per als ‘ertos de suspensió’ es contemplen exoneracions del 100% per a empreses de 50 o menys empleats o del 90% per a les de més de 50 treballadors. I per a les que tenen una limitació de la seva activitat, però poden reobrir les exoneracions per a les empreses amb 50 o menys treballadors seran del 100% l’octubre, del 90% al novembre, del 70% al desembre i del 60% al gener. I per a les firmes amb una plantilla superior a l’esmentada xifra, els percentatges seran del 90% l’octubre, del 80% al novembre, del 60% al desembre i del 50% al gener.

Amb aquestes fórmules es flexibilitza la cobertura i el Govern pretén calmar l’antagonisme que des de l’inici han manifestat els agents socials respecte a la discriminació per sectors concrets. Especialment entre la CEOE, que és l’actor que més s’ha resistit donar el vistiplau a l’acord. 

Poder adquisitiu intacte

Una de les línies vermelles dels sindicats i que ha acabat fent seva el Govern ha sigut el mantenir intacte el poder adquisitiu dels treballadors en erto, ja minvat pels mesos que acumulen en suspensió. A la normativa laboral, heretada de l’última reforma del PP, contempla que una persona que cobri prestació d’atur durant més de sis mesos veu disminuir al setè la seva prestació. Del 70% de la base reguladora al 50%. Finalment, i tret de canvi sorpresa d’última hora, el reial decret del Govern tindrà una disposició addicional que garanteixi que la paga continuarà al 70% de la base reguladora.

Un altre element de pugna inicial, però sobre el qual ja s’ha quallat un consens és en la renovació del ‘comptador a zero’. Malgrat que Yolanda Díaz va plantejar inicialment no renovar-lo, a causa de les limitacions pressupostàries amb què negocia el Govern, finalment aquest serà prorrogat i tota persona en erto que perdi la seva feina abans o durant el 2021 tindrà garantida la seva prestació durant l’esmentat exercici. Al seu torn, la clàusula d’acomiadaments limitats durant els primers sis mesos de l’expedient continua dempeus en el nou acord i s’habilita una prestació extraordinària per als treballadors fixos discontinus que hagin passat prèviament per un erto.

Temes: ERTO Ocupació