Demorar o no la jubilació: nova bretxa en el Govern entre Escrivá i Díaz

El pla d’Escrivá per apuntalar la sostenibilitat financera de la Seguretat Social no agrada als despatxos de Treball. El titular d’Inclusió pretén un enduriment gradual de les jubilacions anticipades per acostar l’edat efectiva de jubilació (65,1 anys) a la legal (66,5 anys). També donar incentius als treballadors que voluntàriament vulguin allargar les seves carreres professionals més enllà de la segona. «El repte del nostre país és incorporar els joves al mercat laboral...propiciar que allarguem i a més incentivem l’edat de jubilació més enllà de l’edat legal jo crec que entorpeix la capacitat d’incorporar joves», ha declarat Díaz en una entrevista a TVE.

El drama que assenyala la titular de Treball és irrefutable, ja que la taxa d’atur juvenil va escalar aquest segon trimestre al 37,6% i consolida Espanya com l’estat membre de la UE amb més atur entre els júniors. No obstant, l’argument posa de manifest un desacord en el Govern i desperta el rebuig de part de la comunitat acadèmica.  

«No hi ha una correlació clara entre retardar la sortida d’un sènior i que això afavoreixi l’entrada d’un jove», afirma el director d’economia pública de Funcas, Eduardo Bandrés. «Estan pensant en la cadena de muntatge fixa, on treus una peça i en poses a una altra i són perfectament substituïbles. I el món laboral del segle XXI no és així», afirma el professor d’economia de la UPF i investigador de Fedea, Sergi Jiménez.

El concepte pot semblar contradictori, però és perfectament compatible en termes econòmics, ja que el perfil del treballador que es retira no necessàriament pot trobar substitut immediat al mercat laboral o la mateixa empresa pot decidir prescindir de l’esmentat lloc. O bé aquest pot desaparèixer arran de l’automatització. No és aplicable tampoc, segons assenyala el professor d’economia de la UB Raúl Ramos, a tots els sectors de la mateixa manera. «Un sector que depèn molt de l’impuls tecnològic i de les habilitats que es troben més fàcilment entre les noves generacions pot veure’s perjudicat per un enduriment de les jubilacions anticipades», afirma.  

Dues lectures, un mateix origen

Malgrat el desacord entre els dos ministeris, els seus plantejaments neixen del mateix punt negre per a l’ocupació: l’atur dels treballadors sèniors. Espanya té una de les taxes d’ocupació més baixes a la Unió Europea entre els treballadors veterans. Només el 53,9% de les persones d’entre 55 i 64 anys té una feina. La resta o està a l’atur, o està inactiu. A Suècia l’esmentat percentatge és del 76,6%, a Alemanya el 72,7% o a Dinamarca el 71,1%.  

Notícies relacionades

¿Està a favor dels incentius per retardar la jubilació?

El Govern s'obre a prolongar els ertos fins al 31 de gener

«Les denominades prejubilacions són un mecanisme de sortida del mercat laboral a través de l’atur, primer, i en general d’una jubilació anticipada, després», assenyala Bandrés. És a dir, la gran majoria de gent que abandona prematurament el mercat laboral no ho fa per voluntat pròpia, sinó perquè es veuen expulsats dels seus llocs de feina. «Els joves no ocupen els mateixos llocs de feina perquè no se’ls permet», afirma la secretària de polítiques socials d’UGT, Mari Carmen Barrera. 

Les centrals són més partidàries d’acabar amb el problema amb una solució a cavall dels dos plantejaments: el contracte de relleu. «Mantenir els més grans cotitzant fins a la seva edat legal de jubilació permet no perdre cotitzacions, i evitar jubilacions anticipades que paguem entre tots», afegeix Barrera. Una fórmula sense explotar fins a l’actualitat a Espanya, que exigeix d’una implicació i planificació activa per part de les empreses i que té escassos referents a Europa. «Hi ha una negociació oberta entre Unides Podem i el PSOE», ha asseverat Díaz. Aquesta setmana, no obstant, els esforços estan centrats en la quarta renovació dels ertos i en aquesta qüestió Escrivá i Díaz comparteixen postura enfront dels agents socials.