Escrivá obre la porta a incentivar el retard de la jubilació i els plans de pensions col·lectius

El Govern s’ha compromès a garantir el poder adquisitiu de les pensions a partir del 2021 i planteja revaloritzar-les mitjançant un «marc estable». El que passaria per lligar-les a l’IPC. Així ho ha explicat aquest dimecres el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, en la comissió de seguiment del Pacte de Toledo. El ministre ha afirmat que l’actual sistema de pensions «està, de facto, en equilibri», si únicament es computen les despeses de prestacions contributives. I ha carregat contra els missatges alarmistes que vaticinen la fallida d’aquest sistema públic de protecció social.

«Les pensions han de revaloritzar-se amb un marc estable l’any que ve», s’ha pogut llegir a l’última diapositiva de la presentació d’Escrivá al Congrés. Aquest és un element clau, segons ha defensat Escrivá, per generar certeses entorn del pacte intergeneracional per un sistema públic de pensions. Ja que més del 80% de les persones de més de 50 anys a Espanya està molt o bastant preocupat sobre el futur del sistema de pensions; segons una enquesta realitzada per la Seguretat Social.

La clau per apuntalar aquesta viabilitat del sistema de pensions és apujar ingressos i disminuir i reordenar despeses. D’una banda, Escrivá aspira durant la present legislatura a abaixar la despesa en pensions incentivant que les persones es jubilin al més a prop possible de l’edat legal de jubilació. A més de promoure també que aquells que ho desitgin allarguin la seva vida laboral més enllà. Ja que fórmules com les prejubilacions voluntàries s’han duplicat en els últims anys, passant del 8% del total de jubilacions el 2012 al 16% el 2020.

I una altra dels consensos preliminars del Pacte de Toledo que farà seu Escrivá és la separació de les fonts de despesa. Ja que l’actual dèficit de la Seguretat Social, que aquest 2020 arribarà al 2% del PIB aixecat per la despesa extra de les polítiques contra la Covid és sostenible si s’ordenen les fonts de despesa. Aquest 2020 l’Estat haurà de transferir a la Seguretat Social un total de 14.500 milions per finançar les exoneracions de quotes per a les empreses en erto, les incapacitats temporals de treballadors afectats per la Covid, el cessament especial d’activitat per a autònoms o el nou ingrés mínim vital

Segons les dades que ha donat Escrivá durant la seva compareixença, actualment la Seguretat Social està assumint 22.871 milions d’euros a l’any (cosa que equival a l’1,6% del PIB) en despesa no contributiva. És a dir, a costejar, per exemple, pensions de viduïtat o d’incapacitat. Dues prestacions a què tenen dret per llei els ciutadans en determinats supòsits, però per als quals no «contribueixen» planificadament. A diferència d’una pensió per jubilació, per exemple.

Plans de pensions col·lectius en les empreses

Escrivá també ha explicat durant la seva compareixença que el seu departament estudia la implementació d’una política d’incentius per als plans de pensions col·lectius en les empreses. Allò que tècnicament es coneix com a plans d’ocupació. Aquests consisteixen en aportacions pactades, habitualment en la negociació col·lectiva, de les empreses a plans privats o públics de jubilació dels seus treballadors en plantilla. Una cosa bastant estesa al País Basc, segons ha explicat Escrivá, on el 55% dels treballadors participen d’algun programa d’aquest tipus; davant el 31% de la mitjana espanyola.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Escrivá ha defensat la rendibilitat més gran que obtinguin actualment aquest tipus de plans i ha carregat durament contra els actuals retorns dels plans de pensions privats. Ja que si els primers han registrat una rendibilitat mitjana del 4% en els últims 10 anys, en els altres aquesta ha sigut del 2,8%.

Reforma del sistema de cotització dels autònoms

Una altra de les potes de l’esquema d’Escrivá per augmentar els ingressos de la Seguretat Social és reformar el sistema de cotització dels treballadors autònoms. Actualment, els 3,2 milions de treballadors per compte propi cotitzen en funció de la que elegeixin ells, apostant gairebé nou de cada 10 per la base mínima. El pla d’Escrivá recull el full de ruta que ja va plantejar l’anterior titular de la Seguretat Social, Magdalena Valerio (avui presidenta de la Comissió del Pacte de Toledo). I pretén que els autònoms, per trams, cotitzin en funció dels ingressos que generin. Fet que implicarà, segons ha defensat Escrivá, una contribució més elevada a l’erari públic per part de part d’aquest col·lectiu. Escrivá ha plantejat introduir aquesta reforma de manera progressiva i al llarg de la legislatura.