Els acomiadaments per ero es disparen el 32% durant la pandèmia, malgrat les restriccions

Acciona, Bosch, Saint Gobain, Comdata, Aludyne Automotive o Abertis són només alguns dels noms que s’han sumat des que va esclatar la pandèmia a la llista d’empreses que han presentat un expedient de regulació d’ocupació (ero). Una llista que cada mes suma més noms. Fins ara un total de 4.278 persones s’han vist afectades per un acomiadament col·lectiu a Catalunya entre març i agost, el 32,2% més que en el mateix període de l’any anterior. Així ho constaten les últimes dades publicades pel Departament de Treball de la Generalitat aquesta setmana, que constaten una escalada dels cessaments col·lectius malgrat les restriccions a l’acomiadament habilitades pel Ministeri de Treball des dels primers compassos de la pandèmia.

Eclipsats per l’allau d’ertos, per definició transitoris, dels últims mesos, el volum d’expedients d’extinció s’ha disparat en els últims mesos. Intensificant una tendència que abans de l’arribada del virus ja anava a l’alça. Ja que el 2019 va tancar com un any de transició, entre la calma dels anys anteriors de creixement i l’expectativa un nou cicle de repunts, contra la desacceleració en què ja transitava l’economia catalana (i espanyola) abans de l’arribada del virus. La pandèmia ha distorsionat aquest cicle, però les dades revelen que el volum d’acomiadaments col·lectius continua pujant.

Notícies relacionades

Lasquetty: «Catalunya no creix perquè els impostos molt alts condueixen a l'estancament»

La llista de l'Aziz: «L'hivern serà dolent, molta gent no menja»

En els vuit primers mesos del 2020 la xifra d’afectats per un cessament col·lectiu suma 4.493 llocs de treball destruïts. Gairebé la meitat es concentren a la comarca del Barcelonès i el sector més afectat, de moment, és el de les oficines (amb 1.092 acomiadats concentrats en el centre d’atenció telefònica que va tancar Airbnb a la capital catalana). Tot i que el moment crític per a l’ocupació, a nivell d’eros, ve ara. Els acomiadaments col·lectius solen concentrar-se en els últims mesos de l’any, fins al punt que en l’exercici anterior gairebé la meitat de tots els cessats es van concentrar entre setembre i desembre.

I s’hi pot sumar el possible efecte rebot de les empreses actualment acollides en erto, però que ja hi van arribar tocades. El que en argot laboral es coneix com a ‘empreses zombi’, ja que només es mantenen dretes pels ajuts públics que fins ara els ha anat injectant l’Estat. ¿Quants dels ertos actuals s’acabaran convertint en eros? Això és una cosa que es començarà a entreveure a partir de setembre o octubre, i que alhora està condicionada per les condicions amb què es tanqui la quarta pròrroga dels mateixos. Una cosa que actualment negocien el Govern, la patronal i els sindicats. Al juny, l’escola de gestors administratius va estimar que 300.000 persones a tot Espanya podien perdre el seu lloc de treball per un acomiadament d’aquest tipus.