La borsa aplaudeix el matrimoni de Bankia i Caixabank

La més petita de les dues entitats, Bankia, va ser acollida a la borsa amb una espectacular pujada de gairebé el 33%. CaixaBank també va anotar una pujada notable (12,37%), i va contradir la tradició que l’entitat que absorbeix sempre és penalitzada a la borsa. El tiberi borsari va arribar a totes les altres entitats mitjanes, amb pujades de dos dígits (el Sabadell va pujar el 13,81%) com un preludi que aviat podran córrer la mateixa sort que Bankia. Les dues entitats més grans també van anotar alces importants, tot i que no tan voluminoses (el BBVA, el 5,23%, i el Santander, el 3,4%).

Els inversors van semblar entendre que, una vegada trencat el gel de les fusions, aviat en vindran d’altres i que totes permetran a les entitats guanyar eficiència i a ells, guanyar més diners en forma de dividend.

1.-¿Per què una fusió i què té a veure amb la pandèmia?

Des que el Banc Central Europeu (BCE) va iniciar el camí de baixos tipus d’interès a partir del 2012, van començar les dificultats de les entitats financeres per guanyar diners amb el crèdit. Les entitats han anat perdent rendibilitat. Els inversors demanen rendibilitats d’entre el 10% i el 12%, però aquesta ja va baixar el 6% el 2019 i aquest any s’ha enfonsat per sota del 2%. Les mesures d’estímul adoptades pel BCE per fer front a la pandèmia han continuat empitjorant el negoci dels bancs, i el missatge és que els tipus continuaran molt baixos per molt temps. ¿Si no és per la via de més ingressos, com poden buscar més rendibilitat les entitats? Retallant despeses. I la via més eficaç per a això és una fusió, ja que permet reduir costos operatius, personal i oficines a fi d’evitar duplicitats. I aquí ve la mala notícia per als treballadors.

2- ¿Què passarà amb l’ocupació i les oficines?

Tot just conèixer-se la notícia sobre la possible fusió, els sindicats van expressar la seva inquietud pels 46.719 empleats. Un estudi de Barclays estima que del total de 6.279 oficines que sumen les dues entitats, n’hi ha 1.411 que es podrien solapar amb d’altres tantes. Això portaria al tancament d’una de cada quatre oficines, aproximadament.

3.-¿En quines regions hi haurà solapaments? 

Si es mira el mapa amb els punts d’oficines de les dues entitats, s’observa que les duplicitats d’oficines més grans es presenten a les Balears i a València, on les dues entitats copen ja els dos primers llocs quant a quota de mercat. A Catalunya, la presència de Bankia és relativament baixa. A Madrid totes dues tenen força presència. La nova entitat es consolidarà com la principal en comunitats amb gran potència econòmica (Catalunya, Madrid, València i Balears). Però hi haurà acomiadaments i tancament d’oficines. En aquest punt, fonts de CaixaBank remarquen que «aquesta casa sempre ha fet les coses amb molt de compte» i els sindicats ja han començat a reclamar sortides voluntàries incentivades.

4.-¿Quin paper han jugat Calviño i Fainé?

Tot fa pensar que serà «una operació bastant ordenada, ràpida i àgil», segons una de les parts implicades. La clau és que a cadascuna de les dues entitats hi ha un accionista dominant. L’Estat –a través del FROB, vinculat a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño– ostenta el 61,8% de Bankia. Per la seva banda, la Fundació Bancària La Caixa, que presideix Isidro Fainé, té el 40% de CaixaBank, a través de Criteria. «Si els dos accionistes tan rellevants ho veuen clar, l’efecte d’arrossegament de l’operació és molt important», afegeixen. Tant, que es preveu que l’acord pogués estar firmat en un termini aproximat de 10 dies, tot i que el procés per completar tots els tràmits administratius podria portar fins a finals del pròxim primer trimestre. Si es firma un acord en tan sols 10 dies o si es tarda una mica més, dependrà de les difícils negociacions sobre el preu.

5.-¿I quin preu pagarà CaixaBank?

L’operació s’ha plantejat com una fusió per absorció en la qual l’entitat més gran, CaixaBank, absorbirà la més petita, Bankia, mitjançant un canvi d’accions. En principi, no hi haurà pagament en metàl·lic als accionistes. La clau es troba en el que s’anomena equació de canvi, que és quantes accions de Bankia equivaldran a una de La Caixa. Aquí hi ha el quid de la qüestió. Ahir, l’acció de Bankia va pujar el 33%. Si CaixaBank consolidés aquest valor, seria com atorgar una prima similar als accionistes de Bankia en l’operació de canvi. Això és el que semblava que descomptaven ahir els mercats financers. Però això CaixaBank ho pot interpretar com un preu massa car. Aquí hi haurà l’estira-i-arronsa entre els negociadors de Calviño i els de Fainé, com a accionistes principals.

6- ¿La seu serà a Valènciao a Barcelona?

Tot apunta que es podria mantenir la seu on ara la tenen cada una, que és a València. La Generalitat Valenciana defensa que seria «una fita molt positiva» per a la comunitat. El president del País Valencià, Ximo Puig, ha mantingut contactes en els últims dies amb les dues entitats davant la possibilitat d’aquesta fusió, informa Nacho Herrero. El vicepresident del Govern català i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, per la seva banda, va remarcar que seria «bo» que la seu de CaixaBank retornés a Catalunya.

7-¿Qui en serà el president i quina la marca? 

Segons fonts de la negociació, està acordat que l’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, assumeixi la presidència de la nova entitat fusionada. No sol ser el normal que l’entitat més petita, en una fusió, mantingui el seu president. En aquesta concessió hi ha pogut pesar l’excel·lent relació entre Fainé i Goirigolzarri. L’actual conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, conservaria aquesta funció, mentre que l’actual president de l’entitat, Jordi Gual, en quedaria apartat. No es coneix encara quina serà la marca definitiva de la nova entitat, però probablement s’imposarà la de CaixaBank, segons fonts coneixedores de les converses

8.-¿Es recuperaran els 24.069 milions del rescat?

L’Estat va rescatar Bankia el 2012 amb una injecció de 24.069 milions d’euros de diners públics. Fins al moment només se n’han recuperat uns 3.000 milions en concepte de dividends i de vendes parcials d’accions. En l’actualitat, el FROB encara té el 61,8% del capital de Bankia, però el seu valor a l’inici de la setmana amb prou feines era de 2.000 milions d’euros, molt lluny de la injecció inicial de diners públics. Amb el repunt de la borsa d’ahir, la valoració va pujar a 3.000 milions. A la nova entitat fusionada, l’actual participació pública, del 61,8%, a Bankia quedarà diluïda fins a l’entorn del 15% (ja que la nova entitat és molt més gran). Ja no serà una entitat nacionalitzada, ja que l’Estat haurà perdut la seva majoria de control. Calviño sempre ha reafirmat el compromís de vendre a borsa la participació pública. De moment, la data límit per complir-ho és desembre del 2021, tot i que sempre es podria tornar a retardar, com ja s’ha fet en dues ocasions prèvies. L’expectativa de formar part d’una entitat més rendible, amb un atractiu més gran en borsa, obre la porta a unamillor venda del paquet accionarial que en solitari. Per això s’ha optat per la fusió i no per la venda de la participació estatal. En tot cas, costa molta feina pensar que els 2.000 milions d’ara es puguin multiplicar per 12 vegades per poder recuperar la xifra del rescat.

10.- ¿Per què amb CaixaBank i no Sabadell?

Durant anys s’ha especulat amb diferents possibilitats de fusió a partir de Bankia. L’opció del Sabadell semblava que guanyava punts a finals de l’any passat. Finalment, ha sigut CaixaBank qui ha materialitzat una operació que ja va intentar el mateix Fainé amb l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato. No es dona per tancat el procés de consolidació en el sector espanyol, sinó tot el contrari. S’esperen més fusions, i entitats mitjanes com el Sabadell o Bankinter són al focus de les quinieles.

11.-¿Què n’opina el BCE?

Fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) anima les entitats a emprendre fusions. Aquesta setmana, el seu vicepresident i exministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, va enviar un missatge de pressa a les entitats de la zona euro durant la seva intervenció en un seminari de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Vist des d’avui, es pot pensar que ja llavors De Guindos estava al corrent de l’operació, anunciada dos dies després. En aquest mateix seminari també hi havia el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que es va mostrar hermètic en les preguntes relatives a possibles plans de fusió en el mercat espanyol, tot i que amb total certesa estava al corrent de l’anunci posterior. Quan se li va preguntar si el mercat financer espanyol estava en condicions de suportar una inversió sense incórrer en oligopoli, va dir que aquest risc no existia.

12.-¿Hi haurà un problema de competència?

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Les dades mostren que, a escala global, la nova entitat es farà amb una quota de mercat a l’entorn del 23%, tant en el negoci del crèdit com en el de dipòsits, segons estimacions d’Analistes Financers Internacionals (AFI). A escala global, no sembla una quota excessiva. El que passa és que a determinats territoris la quota pot arribar a superar el 40%. És aquí on les autoritats de competència poden obligar a reduir la presència de la nova entitat, si no ho ha fet abans ella mateixa dins del seu pla de reducció de duplicitats i de despeses.

13.- ¿Pujaran els preus dels serveis financers?

L’associació en defensa dels consumidors Asufin opina que aquesta fusió suposa un important moviment de concentració bancària que és preocupant i que limita la competència, i representa, a més, un risc per al consumidor. Asufin va remarcar ahir que les dues entitats reuneixen una alta religiositat per la comercialització de les seves hipoteques i altres productes financers amb clàusules que han sigut declarades nul·les als tribunals. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va mostrar la seva preocupació per l’efecte que poden tenir aquesta i altres fusions en el preu dels serveis financers. L’OCU demana al Govern que abans d’autoritzar-la imposi mesures que garanteixin un nivell de competència adequat. H