Bankia, una història que va néixer el 2010 i que afronta ara la unió amb CaixaBank

L’origen de Bankia es remunta al juliol del 2010, quan va tenir lloc la integració de set caixes d’estalvis (Caja Madrid, Bancaja, Caja Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja) en forma d’un Sistema Institucional de Protecció (SIP). 

Amb aquest pas, el grup resultant integrava la seva organització i gestió, i actuava com una única entitat a efectes comptables i regulatoris, i designava el seu nou consell d’administració, en el qual Caja Madrid i Bancaja van nomenar 17 dels 21 membres.

No obstant, el naixement de la marca comercial Bankia com a tal es va produir mesos després que a finals del 2010 es creés la matriu Banco Financiero y de Ahorros (BFA).

Amb la nova denominació comercial, l’entitat resultant de la fusió d’aquestes set caixes va protagonitzar una polèmica sortida a borsa el juliol del 2011 que va atraure uns 360.000 inversors i es va veure entelada per la crisi econòmica i el seu impacte en els mercats financers.

Posteriorment, i després de la reformulació dels comptes anuals per part de Bankia, es va posar de manifest la situació real de l’entitat, cosa que va acabar portant molts dels seus inversors als tribunals per reclamar les quantitats invertides.

En plena crisi econòmica, l’Estat es va veure abocat a rescatar el 2012 algunes entitats financeres. 

Així, el maig d’aquell mateix any, l’Estat va nacionalitzar el 100% de BFA, i es convertir en el principal accionista de Bankia. 

Aquell mateix dia, el fins aleshores president de Bankia, Rodrigo Rato, va presentar la seva renúncia i va obrir el camí al capdavant de l’entitat a José Ignacio Goirigolzarri, que ja atresorava una gran experiència a l’haver exercit el càrrec de conseller delegat en el BBVA.

Entre el 2012 i el 2013, el grup BFA-Bankia va rebre 17.959 milions d’euros d’ajuts públics, que se sumarien als 4.465 milions injectats el 2010, fet que elevaria el total a 22.424 milions d’euros, segons dades de l’entitat.

L’arribada de Goirigolzarri va suposar una renovació en l’entitat, en la qual va canviar tant el seu consell d’administració com el seu equip de gestió i va abordar el 2012 un nou pla estratègic a tres anys enfocat a millorar la solvència, l’eficiència i la rendibilitat de l’entitat.

Coincidint en el temps, la Comissió Europea va aprovar el Pla de Reestructuració de l’entitat, que imposava, segons el banc, dures condicions d’ajust de la capacitat instal·lada com a contraprestació al desemborsament dels ajuts europeus. Això va portar a la reducció de la xarxa d’oficines en un 39 % i de la plantilla en un 28 % fins al 2015.

En tres anys, Bankia va fer sanejaments per valor de 26.845 milions d’euros.

El 2017, i després de posar fi a la seva etapa de reestructuració, l’entitat va iniciar una fase de creixement que, després del final de les limitacions imposades per la Comissió Europea, va permetre la materialització de la fusió amb BMN, donant lloc al quart major grup bancari d’Espanya.

Abans de tancar l’esmentat any, BFA va vendre el 7% de la seva participació a Bankia per 818,3 milions, que es va unir a la col·locació del 7,5% portada a terme el 2014 per 1.304 milions d’euros. Aquestes dues desinversions i el pagament de dividends van permetre al banc avançar en la devolució dels ajuts.

Notícies relacionades

Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional

L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%

En un context marcat per la pandèmia de coronavirus i les dificultats del Frob per avançar en el procés de privatització del banc, en el qual controla el 61% del capital, Bankia i Caixabank han confirmat aquest dijous que estudien una eventual fusió. 

Es pot recordar que ja Caja Madrid, en l’època presidida per Miguel Blesa, va explorar una possible fusió amb La Caixa, i anys més tard, Bankia, amb Rodrigo Rato al capdavant, va tornar a estudiar una operació amb la ja reanomenada CaixaBank.