SECTORS

Tímida recuperació comercial al juliol, en plenes rebaixes

El comerç va vendre el 3,7% menys al juliol que el mateix mes de l'any passat, amb les grans superfícies com a més perjudicades

L'ocupació en el sector va baixar en taxes interanuals el 3,6% i va sumar cinc mesos de caigudes

ferranok

ferranok

4
Es llegeix en minuts

Les vendes del comerç minorista van baixar el 3,7% al juliol respecte del mateix mes de l’any passat, amb la qual cosa aquest indicador va encadenar el seu cinquè mes consecutiu a la baixa després de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 el mes de març, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aquest divendres. La recuperació de l’activitat comercial després del tancament del primer trimestre es produeix de manera progressiva i clara, però amb poques esperances d’una alça que permeti esmenar el tancament anual. L’índex de vendes minoristes està en franc creixement després de la caiguda entre el desembre i l’abril. En termes mensuals, el comerç minorista va augmentar la facturació el mes de juliol l’1,1% en plenes rebaixes d’estiu per a molts comerços. Amb aquest avenç mensual de juliol, el comerç minorista encadena tres mesos consecutius d’augments en la seva facturació, tot i que el del juliol ha sigut el més moderat dels tres, ja que al maig i al juny es van registrar augments del 19,4% i del 17,7%, respectivament.

Evolució de l’índex del comerç minorista.

L’INE destaca que «respecte al juny s’observa més dinamisme del petit comerç, amb creixements del 2,8% en empreses unilocalitzades i del 3,1% en petites cadenes. Al contrari, grans cadenes (−1,2%) i grans superfícies (−0,9%) redueixen les vendes». Aquestes dades de l’INE corroboren en part les de les principals consultores de gran consum, que han remarcat en les últimes setmanes que el comerç de proximitat resisteix més a l’hora d’encarar la caiguda del consum de les famílies. Grans superfícies i centres comercials tenen més problemes per atraure els consumidors.

Les vendes minoristes són les fetes pels comerciants directament als consumidors finals, i són un indicador clau per avaluar la situació general de l’economia, i especialment en termes d’evolució de demanda i de l’ocupació. Els índexs desestacionalitzats permeten analitzar el sector una vegada eliminats tots els efectes de calendari. Una evolució positiva en termes mensuals mostra recuperació, però la comparació amb el mateix mes de l’any anterior reflecteix un element més fidedigne per descriure la situació econòmica general. 

Comparant-les amb el mes de juliol de l’any passat, les dades de l’INE (que inclouen àrees d’activitat més enllà de productes de gran consum) reflecteixen l’impacte de les restriccions de mobilitat i la caiguda de l’arribada de turistes estrangers. L’estadística corrobora que el manteniment del teletreball en les empreses i el descens del turisme són un llast per a l’activitat comercial, especialment al centre de les ciutats.

Dependència turística

Per comunitats, les vendes van baixar en taxes anuals en 12 i van pujar en cinc, influïdes pel canvi de comportament del turisme i la caiguda en l’arribada de viatgers internacionals. Així, les úniques autonomies on les vendes es van incrementar van ser Astúries (2,3%), el País Basc (1,9%), la Rioja (1,9%), Castella-la Manxa (0,8%) i Galícia (0,5%), regions per les quals es van decantar més viatgers que viuen a Espanya. No obstant, les comunitats tradicionalment dependents del turisme estranger van ser les que més van patir, amb retrocessos del 14,8% a les Balears, del 13,2% a les Canàries, del 5,5% a Catalunya i del 5,1% a Andalusia.

L’ocupació va caure en totes les comunitats autònomes, també liderades per les més turístiques: Les Balears (11,4%), les Canàries (5,8%) i Andalusia (4,3%). Els descensos menys acusats van correspondre a l’Aragó (0,9%), la Rioja (1,4%) i el País Basc (1,5%). Per formats comercials, la contractació va baixar el 5,2% a les estacions de servei, el 3,6% en les empreses unilocalitzades, el 8,2% a les petites cadenes, el 0,3% a les grans cadenes i el 3,6% a les grans superfícies.

 Per productes, la rúbrica d’equipament personal (−21,9%) segueix mantenint la baixada més destacada en taxa anual, mentre que el parament de la llar (6,1%) registra l’augment més elevat (les botigues de decoració i similars incrementen les vendes).

El comerç ‘online’ presenta un increment anual del 19,9%. «No obstant, amb la nova normalitat perd força i descendeix un 25,7% respecte al juny», destaca l’informe de l’INE.

Evolució

Notícies relacionades

En l’acumulat dels set primers mesos de l’any, el comerç ha venut el 9,5% menys, amb daltabaixos que el mes d’abril, mes en què va arribar a paralitzar-se tota activitat no essencial durant 15 dies, van arribar a superar el 30%, segons les dades de l’INE, que revelen que al juliol l’ocupació en el sector va baixar en taxes interanuals el 3,6% i també va sumar cinc mesos de caigudes.  Al març, coincidint amb l’inici de l’estat d’alarma, el comerç minorista va reduir el seu negoci el 14,7%, mentre que a l’abril la caiguda va ser del 31,5%, i el mes de maig del 20,1%. Al juny, amb l’inici de la desescalada el sector es va recuperar i va suavitzar la baixada al 3,3%. Després del final de l’estat d’alarma el 21 de juny i la possibilitat de desplaçar-se per tot el territori nacional amb llibertat, les vendes van pujar el mes de juliol respecte al mes de juny l’1,1% (descomptats efectes del calendari), i l’ocupació va repuntar el 0,9%.

Per modes de distribució, el petit comerç va vendre el 2,8% més respecte al mes de juny i el 3,5% menys respecte al juliol del 2019; mentre que les petites cadenes van remuntar el 3,1% en taxes intermensuals i van retrocedir l’11,4% en interanuals. Les grans cadenes van vendre el 0,2% més comparat amb el juliol de l’any passat, i comparat amb el mes de juny van vendre l’1,2% menys. Les grans superfícies van rebaixar el seu negoci el 0,9% comparat amb un mes abans i el 3% comparat amb un any abans.