Les exportacions cauen el 15,8% en plena frenada econòmica per la pandèmia

L’activitat econòmica mundial ha caigut per la pandèmia i els intercanvis comercials de mercaderies mostren aquesta realitat. En un context de caiguda global de l’economia i lenta recuperació, els components de la balança comercial reflecteixen la gravetat de la situació. Espanya va reduir les exportacions de mercaderies entre gener i juny el 15,8%, fins als 124.101 milions, mentre que les importacions ho van fer el 18,8%, fins als 131.675 milions. Es tracta de la caiguda percentual més gran en el primer semestre des de l’inici de la sèrie històrica, el 1990. El 2009, la caiguda va ser del 14,83%. 

El dèficit comercial va arribar als 7.573 milions d’euros fins al mes de juny, cosa que va suposar un descens del 48,5% respecte del mateix període de l’any anterior, segons les dades publicades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Les exportacions de mercaderies es van reduir el 9,2% al juny, un descens que s’uneix als del març (14,5%), abril (39,3%, el més gran de la sèrie històrica) i maig (34,4%). 

Segons ha indicat la secretària d’Estat de Comerç, Xiana Méndez, el retrocés dels fluxos comercials en el primer semestre de l’any es deu a la incidència de la pandèmia a nivell mundial. A l’afectar aquesta situació en menor mesura les exportacions que les importacions, es redueix el dèficit comercial, «posant de manifest que les empreses espanyoles estan en bones condicions per aprofitar la recuperació del comerç internacional a mesura que es vagi produint», ha destacat Méndez.

El director general de l’associació multisectorial d’empreses exportadores AMEC, Joan Tristany, matisa aquesta visió i opina que les dades de caiguda de les exportacions són «preocupants». «Observem una diferència important del comportament respecte del conjunt de la UE, amb un descens molt més pronunciat en el nostre cas», opina Tristany. Per l’Amec, que agrupa 350 empreses industrials, el sector de béns d’equipament i l’automoció requereixen especial cura, ja que són els que viuen la pandèmia amb més incertesa. «El bon comportament de França i Alemanya ens mostra que en la necessària diversificació no s’ha de perdre de vista els importants i tradicionals», afegeix Tristany. 

El Club d’Exportadors també ha reclamat aquest divendres reformes estructurals que impulsin la competitivitat de les empreses espanyoles davant la caiguda de les exportacions en el segon trimestre. Considera que Espanya perd quota de mercat en l’ambit mundial en un moment en què la competència s’agreujarà, especialment des dels països amb un teixit productiu que s’ha vist menys afectat.

El Ministeri de Comerç apunta que el descens de les exportacions espanyoles «està en línia» amb el d’altres economies europees. Així, el retrocés d’Espanya és inferior al de França (-21,5%) i similar al del Regne Unit (-15,6%) i Itàlia (-15,3%), tot i que superior al d’Alemanya (-13,4%). A la zona euro, les exportacions es van reduir un 13,1% en el primer semestre, mentre que a la UE van caure un 12,5%. Fora d’Europa, van baixar també als Estats Units (-16,5%), el Japó (-15,4%) i la Xina (-6,2%). A la pràctica, de la manera en què cada país sigui capaç de capejar la crisi dependrà la major o menor capacitat de recuperació posterior després de la distribució d’una vacuna. En aquest sentit, la capacitat d’exportar és la millor medicina per créixer, sense menysprear la importància de la demanda interna, per ara molt reduïda. 

La taxa de cobertura (quocient entre exportacions i importacions) es va situar a tancaments de juny en el 94,2%, per sobre del 90,9% del primer semestre del 2019. Aquest indicador de la balança comercial mesura la diferència de valor entre les mercaderies importades i exportades (exportacions menys importacions). Aquest és el component més gran d’un país de la balança de pagaments. Les importacions proporcionen un indicador de la demanda interna, mentre que l’evolució de les exportacions mostra la salut empresarial. Que l’indicador de dèficit comercial es redueixi mostra que en el primer semestre la salut empresarial va ser una mica millor que el de la demanda interna (els consumidors inclosos), tot i que la situació de caiguda d’exportacions i importacions aparellada demostra la potència de l’actual crisi econòmica per la pandèmia.

La força de l’alimentació

L’anàlisi més en profunditat de les dades de la balança comercial mostra la fortalesa més gran del sector d’alimentació i begudes (i tabac), amb un augment de les exportacions. Al contrari van baixar les vendes a l’exterior en el sector de l’automòbil, els béns d’equipament, els productes energètics i les manufactures de consum.

Les exportacions dirigides a la Unió Europea (60,4% del total) van disminuir el 14,6% en els sis primers mesos de l’any; mentre que les vendes a la zona euro (52,7% del total) van descendir el 14,5%, i les destinades a la resta de la Unió Europea (7,6% del total) es van reduir un 15,7%. Percentatges similars per a una caiguda generalitzada del consum i l’activitat.

Respecte a les vendes extracomunitàries (39,6% del total) van caure el 17,5% en aquest període, amb descensos de les exportacions a Oceania (-30,8%), Amèrica Llatina (-26,9%), Àfrica (-23,7%), Pròxim Orient (-14,4%), Amèrica del Nord (-11,1%) i Àsia, exclòs el Pròxim Orient (-9,7%). És, sense cap dubte, una pandèmia global, amb impacte mundial.

Comunitats autònomes

Per comunitats autònomes, només Extremadura va registrar un augment de les exportacions en el primer semestre, amb un avenç del 9,3%. A l’altra banda, els descensos més grans van correspondre a les Canàries (-30,2%), Astúries (-25,5%) i el País Basc (-22,9%).

Respecte a les dades del mes de juny, les exportacions espanyoles de mercaderies van descendir un 9,2% sobre el mateix mes del 2019, fins als 22.640 milions d’euros, mentre que les importacions van baixar un 20,1%, fins als 21.158 milions d’euros. Els percentatges milloren, però continuen sent negatius.

Com a resultat, al juny es va registrar un superàvit d’1.481,7 milions d’euros, el segon consecutiu després del del maig, quan es va aconseguir el primer superàvit des del juliol del 2016. La dada d’aquest any contrasta amb el dèficit de 1.532 milions registrat el juny del 2019. La taxa de cobertura es va situar el sisè mes de l’any en el 107%, cosa que suposa 12,8 punts percentuals més que el juny del 2019.

En la sèrie desestacionalitzada i corregida de calendari, les exportacions van baixar al juny un 14,6% interanual, davant un retrocés de les importacions del 25,3%. La caiguda de les exportacions espanyoles el mes de juny va ser superior a les registrades per la zona euro (-8,8%) i per la UE (-7,7%). Alimentació, begudes i tabac, juntament amb manufactures de consum i béns de consum durador, van elevar les seves vendes a l’exterior el sisè mes de l’any, mentre que béns d’equipament, productes energètics, semifactures no químiques i automòbil van registrar aportacions negatives. Per destinacions, les exportacions espanyoles a la UE van baixar al juny un 4,5% interanual; les destinades a l’eurozona van caure un 3,4%, i les dirigides a la resta de la UE van retrocedir un 12,1%.

Notícies relacionades

Declaració de la Renda 2025-2026: xifres previstes i principals novetats

El Ministeri d’Habitatge destina 100 milions per comprar pisos a fons: "Si volen desinvertir, aquí hi som nosaltres"

El port de Barcelona va informar aquesta setmana que el trànsit de contenidors amb destinació a l’exportació havia baixat el 3,4% fins al juliol. Per als directius de Port de Barcelona aquesta caiguda podria interpretar-se de manera «positiva» i de «bon comportament» comparat amb altres àmbits comercials. El trànsit portuari global va caure el 18,8% en el mateix període. 

Segons les últimes previsions de l’FMI per a aquest any, el comerç mundial patirà «una profunda contracció» de l’11,9%, cosa que reflecteix una demanda considerablement més feble de béns i serveis, inclòs el turisme. Paral·lelament considera que hi haurà una recuperació progressiva i que l’any vinent el creixement arribarà al 8%.