L'Estat ha deixat d'invertir entre 6.319 i 23.820 milions a Catalunya

L’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya va restar al producte interior brut (PIB) català 9,8 punts en el període 2002 a 2017 (23.820 milions d’euros en valors de l’any 2018). Així ho conclou un estudi elaborat conjuntament per la Generalitat i AQR-Lab (Universitat de Barcelona), que busca mesurar un doble impacte: el de la baixa execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya i el de la gran distància entre la inversió pressupostada i el pes econòmic de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat.

Per avaluar els efectes de la inversió pública en infraestructures sobre l’economia catalana, l’estudi ha analitzat la inversió del grup Foment a Catalunya, que suposa el gruix de les inversions efectuades pel conjunt del sector públic estatal. L’estudi utilitza una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model ‘QUEST-CT’ adaptat a l’economia catalana, que permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes afegits, a més de l’efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l’ocupació.

Valoració per escenaris

L’estudi ha considerat tres escenaris. En el primer se simula un grau d’execució de la inversió del grup Foment a Catalunya equivalent al de la mitjana de la resta de l’Estat (85,1%, enfront del 74,8% de mitjana a Espanya). En aquesta primera simulació, la inversió pública anual de l’Estat augmentaria en 243 milions d’euros del 2018 (0,1% del PIB) i això es traduiria en un PIB 0,3 punts superior al final del període d’aplicació (2017 ).

En el segon escenari se simula un grau d’execució del 100%, és a dir, el cas on s’hagués executat tota la inversió pressupostada. Aquest escenari implicaria un augment de la inversió pública anual de 524 milions del 2018 (0,2% del PIB) que resultarien en un PIB del 2017 de 0,6 punts superior a l’observat.

El tercer escenari simula l’impacte d’una inversió pública del grup Foment equivalent al pes econòmic de Catalunya (19%), davant el 15% de mitjana actual. La inversió pública anual s’incrementaria en 967 milions d’euros del 2018 (0,4% del PIB) i això elevaria el PIB del 2017 en 1,1 punts.

Un producte interior inferior

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

El treball conclou que si durant el període 2002-2017 l’Estat hagués invertit el que li correspon segons el seu pes econòmic (15.476 milions addicionals), el 2017 el PIB hauria sigut un 1,1% superior a l’observat. Aquest resultat s’explica no només per l’efecte directe d’un augment de la inversió pública sobre el PIB, sinó també per un augment de la inversió privada i de les exportacions. L’anàlisi també mostra que el fet que la inversió pública estatal estigui tan lluny de les propostes simulades té efectes sobre l’ocupació. En concret, durant el període 2002-2017 s’haurien deixat de crear entre 29.500 i uns 113.000 llocs de treball, segons l’escenari analitzat.

A partir d’aquí, l’estudi conclou que el cost d’oportunitat acumulada en el conjunt del període 2002-2017 és econòmicament rellevant: 2,6 punts de PIB en el primer escenari; 5,4 punts PIB en el segon escenari, i 9,8 punts de PIB en el tercer. Aquestes xifres es tradueixen (en euros del 2018) en 6.319 milions, 13.146 milions i 23.820 milions, respectivament.