24 set 2020

Anar al contingut

crisi

Les Balears, València i Catalunya, les comunitats on més cau el PIB

L'Autoritat Fiscal estima que Extremadura, Múrcia i Cantàbria, tot i que amb caigudes sense precedents, van ser les autonomies amb menors descensos

Agustí Sala

Les Balears, València i Catalunya, les comunitats on més cau el PIB

FERRAN NADEU

Les Balears, el País Valencià i Catalunya van ser les comunitats en les quals més va caure el producte interior brut (PIB) en el segon trimestre respecte al primer, amb descensos del 26,1%, 22,1% i 22%, respectivament. L’Autoritat Independent de Responabilitat Fiscal (Airef) ha donat a conèixer els seus càlculs, que reflecteixen una debacle sense precedents en totes les autonomies com a conseqüència de la paralització general de l’activitat derivada de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronarivus.

En els tres casos, a més, la caiguda es va situar molt per sobre de la mitjana espanyola, del 18,5%, que va entrar en recessió tècnica després de dos trimestres consecutius de descensos. En termes interanuals, és a dir, respecte al mateix període de l’any anterior, les davallades van ser del 30,1% en el cas de les Balears; del 26,1%, en el de Catalunya, i del 25,6% en el del País Valencià. La mitjana espanyola en termes interanuals va ser del 22,1%, segons els mateixos càlculs de l’Airef.

Les caiguda va afectar més les comunitats en les quals les activitats més afectades per l’estat d’alarma, com el comerç, els transports i el turisme, tenen un pes més gran. A més, l’estimació de la caiguda avarca el període àlgid de l’aturada de l’activitat, especialment els mesos d’abril i maig complets.  

Segons les dades de l’Airef, fins i tot sent considerables, els menors intertrimestrals es van registrar a Extremadura (-12,5%); Múrcia (-13,5%) i Cantàbria (-14,4%). La Comunitat de Madrid, que l’any passat va consolidar la primera posició en el PIB davant Catalunya, es va situar també una mica per sota de la mitjana, amb el 18%.

El segon trimestre és el que inclou la major part de l’estat d’alarma. El Banc d’Espanya ja va calcular que el conjunt de l’economia va arribar a esfondrar-se un 50% durant el moment més àlgid del confinament, entre el 30 de març i el 9 d’abril. En aquella etapa, el Govern va decretar el permís retribuït per a totes aquelles activitats no considerades essencials, aprofitant la Setmana Santa.

Al seu torn va calcular que el descens mitjà del PIB entre el 15 de març, quan va començar l’estat d’alarma com a conseqüència del coronavirus, i el 4 de maig, quan va començar el procés de desescalada en diferents etapa, va ser del 30%. En tot cas, l’economia espanyola és la que més va caure en comparació amb la resta de les desenvolupades