Relacions laborals

El teletreball: vicis i virtuts d'una realitat que ha vingut per quedar-se

Una implementació correcta d'aquesta modalitat d'ocupació pot augmentar la productivitat i millorar la conciliació

Una mala aplicació pot engrandir la bretxa salarial en detriment de les dones, deslocalitzar llocs o dificultar els ascensos

GRAFCAT5734. BARCELONA (ESPAÑA), 29/04/2020.- Ylenia, profesora de P3 en una escuela privada da clases en línea a sus alumnos usando una aplicación de videoconferencias , con la que puede ver e interactuar en directo con sus alumnos al mismo tiempo durante el estado de alarma decretado por el Gobierno por la crisis del coronavirus.EFE/ Enric Fontcuberta

GRAFCAT5734. BARCELONA (ESPAÑA), 29/04/2020.- Ylenia, profesora de P3 en una escuela privada da clases en línea a sus alumnos usando una aplicación de videoconferencias , con la que puede ver e interactuar en directo con sus alumnos al mismo tiempo durante el estado de alarma decretado por el Gobierno por la crisis del coronavirus.EFE/ Enric Fontcuberta / Enric Fontcuberta (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Moltes persones encara no s’havien reincorporat presencialment al seu lloc de treball quan l’amenaça de nous rebrots els ha allargat la seva primera gran experiència de teletreball. En els últims quatre mesos l’exercici en remot ha passat de ser una cosa anecdòtica en les empreses espanyoles a una rutina habitual. I en molts d’aquests casos, la voluntat és que aquest procés sigui una cosa irreversible. En vista d’aquesta emergència, el Ministeri de Treball ha avançat l’aprovació d’una nova llei que reguli aquesta modalitat, els detalls de la qual actualment es troba debatent amb patronal i sindicats. La setmana que ve està prevista una nova reunió entre les parts i l’intercanvi de documents és constant aquests dies, segons expliquen fonts coneixedores de les converses.

L’última enquesta publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre el tema, publicada el 10 de juliol, revela que l’extensió del teletreball s’ha triplicat entre les empreses ubicades a Espanya. Mentre abans de la pandèmia només el 14% d’empreses tenien algun empleat operant a distància de manera regular, després d’aquesta gairebé la meitat (el 48,8%) han continuat part de la seva activitat amb un segment o tota la plantilla exercint en remot. Aquesta ràpida extensió del teletreball ha arribat amb pros i contres, així com marcat la falta de planificació en primera instància.

Els experts consultats per a aquest reportatge coincideixen a assenyalar que les dinàmiques que han regit, en la majoria de casos, durant aquest «teletreball d’emergència» s’han de revisar per evitar riscos potencials. Tant per als resultats de l’empresa com per a la salut del treballador. Fatiga, estrès, sobrecàrrega d’informació o sensació que la feina desborda són alguns dels possibles perills per a la salut de l’empleat que poden provocar una mala adaptació d’aquesta nova jornada laboral. «No és la solució a tots els problemes, és una manera de treballar amb els seus pros i contres», diu la investigadora d’Eada Business School Aline Masuda. d’Eada Business School Aline Masuda

Els límits del teletreball

¿Per què fins ara el teletreball havia sigut una cosa minoritària? «Moltes empreses tenien por del canvi i de perdre el control sobre els seus empleats», afirma Masuda. La pandèmia ha precipitat aquest canvi i ara les direccions de les companyies han d’idear com domar-lo. «Cada organització ha de plantejar-se com de madura està per decidir quants dies a la setmana de teletreball pot assumir», apunta la professora d’estudis d’economia i empresa de la UOC Eva Rimbau.

«Cada empresa s’ha de plantejar com de madura està per decidir quant teletreball pot assumir»

Eva Rimbau

Professora de la UOC

Sobre fins a quants dies s’ha d’estendre el teletreball hi ha dissens. Masuda considera que el 100% de la jornada pot erosionar la cohesió del grup; Rimbau opina que tot depèn del perfil de l’empleat i que pot compensar-se amb dinàmiques concentrades en poc temps i sindicats com UGT advoquen per no superar els tres dies a la setmana. El que està clar és que en molts casos el teletreball no desapareixerà una vegada remeti el virus. Tornant a l’estudi de l’INE, al voltant d’una tercera part dels establiments que han optat pel teletreball declara que el mantindrà en el futur.

Menys embussos, menys afectes

Un dels pros més evidents en què coincideixen els investigadors és en l’estalvi de temps que suposa el teletreball en els desplaçaments, sobretot per a aquells treballadors que viuen més allunyats del seu centre de treball o amb pitjors comunicacions (males connexions de transport públic o embussos recurrents). No obstant, quedar-se a casa no és una bona opció per a tothom (per espai o per responsabilitats familiars) i per això advoquen perquè les empreses assumeixin el cost de ‘coworking’ o altres alternatives fora del domicili.

Sobre convertir el saló de casa en la taula d’oficina, Rimbau apunta que «el teletreball facilita la conciliació, però no ha de ser només una eina de conciliació». Ja que la flexibilitat horària i la capacitat de compaginar diverses tasques en el mateix espai comporta el risc que siguin les dones les que en gran mesura s’acullin al teletreball. Per una qüestió d’assumir més responsabilitats en les cures familiars. «És imprescindible incorporar el teletreball en els plans d’igualtat», diu la docent de la UOC; a fi de detectar si aquest biaix es produeix i implicar l’empresa i la representació legal dels treballadors per revertir-lo.

Productivitat i fronteres

Un altre pro del teletreball és que «pot augmentar la productivitat a causa de més compromís dels empleats», afirma Masuda. Ja que aquests tenen una percepció de més autonomia sobre el seu temps quan exerceixen a distància i sense la presència directa dels seus superiors que quan ho fan des de l’oficina. No obstant, aquesta ‘absència’ física també comporta riscos. «Hi ha un perill de no rebre ‘feed back’ dels caps i tenir més problemes per ser promocionat que algú que sigui a l’oficina recurrentment», afirma la investigadora d’Eada.

Notícies relacionades

«Pot ser un desavantatge per ascendir professionalment»

Aline Masuda

Investigadora d’Eada Business School

Que l’oficina, com a espai físic, perdi centralitat, tampoc està exempt d’arestes. Ja que, de la mateixa manera que un empleat pot allunyar-se del tràfec de la ciutat per treballar a distància des d’una bucòlica casa de camp, l’empresari també pot optar per anar més enllà i contractar a l’estranger.«Et permet fidelitzar talent internacional i també atraure’l de fora», diu. El que val tant per a perfils molt qualificats com per abaratir costos. «Si he de contractar i se’m posen condicions impossibles i que no pugui gestionar a la meva plantilla, és que jo demà puc contractar a Portugal... El món és global», va afirmar recentment en una entrevista el president de CEOE, Antonio Garamendi.