El cava es distingirà pel seu origen i singularitats

El consell regulador del Cava ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la nova zonificació i segmentació qualitativa de la denominació (DO) d’origen dels escumosos per potenciar el prestigi d’aquests productes. Una decisió que es plasma després del cisma que es va viure al sector amb el naixement de Corpinnat, format per nou elaboradors de vins escumosos de nivell mitjà i alt, que van acabar sortint de la denominació d’origen. 

El president de l’organisme, Javier Pagès, ha definit l’acord com «un fet històric» amb què el cava es posa «a l’avantguarda de les denominacions d’origen de vins escumosos de màxima qualitat elaborats sota l’estricte mètode tradicional i acosta al consumidor el procés de producció».

«Cada vegada més el consumidor vol saber d’on venen els productes, intentar entendre com s’elaboren i produeixen aquestes vinyes», exposa Pagès. Les noves distincions, que apareixeran a la contraetiqueta de l’ampolla a partir de mitjans de l’any que ve, diferencien entre caves de més de 9 mesos, que es denominaran Cava de guarda, i els de més de 18 mesos que seran Cava de guarda superior. En aquest últim s’engloben els Reserva, els Gran Reserva i els de Paratge Qualificat.

Notícies relacionades

Vinted s’arrisca a violar la llei al fer servir fotos d’usuaris per a la seva IA

Wallbox viu una fuga de consellers, acumula pèrdues i s’acosta a l’abisme

S’inclouen conceptes com la producció ecològica, el registre de vinyes que reuneixen unes condicions especials i més temps de criança amb l’objectiu d’«aconseguir més singularitat i diferenciació per als caves amb unes quotes qualitatives elevadíssimes». Així mateix, s’identifica aquells cellers que duen a terme l’elaboració dels productes emparats per la DO Cava amb el 100% del premsatge i el vinificat en la propietat.

Quant a l’origen es delimiten quatre grans zones partint dels seus trets climàtics i geogràfics: Comtats de Barcelona, Valle del Ebro, Viñedos de Almendralejo i Altos de Levante. Un segon nivell de subzones que coincideixen amb regions vitivinícoles ja existents. En el cas de Comtats de Barcelona,  Valls d’Anoia-Foix; Serra de Mar; Conca del Gaia; Serra de Prades i Pla de Ponent; i en el cas de la Valle del Ebro, Alto Ebro i Valle del Cierzo. I un tercer nivell que és el del Paratge Qualificat, que ve definit per la identificació de les parcel·les que el componen.