La vivenda a Espanya era més cara al juny que fa un any

La major part dels mercats registren retrocessos respecte als preus de març, però segueix a l'alça en taxa interanual

zentauroepp52066421 viviendas construccion200210130557

zentauroepp52066421 viviendas construccion200210130557 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El preu mitjà de la vivenda acabada (nova i utilitzada) a Espanya mostra els primers ajustaments al reprendre’s l’activitat després de finalitzar l’estat d’alarma decretat al març per la crisi sanitària. L’índex general de l’estadística Tinsa IMIE es va situar el juny en 1.527 punts, que suposen un descens de l’1,1% respecte al nivell del mes de març passat. Malgrat això, l’índex manté un creixement de l’1,5% en taxa interanual. Aquesta tendència, en tot cas, es manté en la línia, va apuntar la setmana passada  Sociedad de Tasación, que va assenyalar que els preus del mercat immobiliari s’han mantingut a l’alça, malgrat la crisi sanitària.

Després de més de 12 mesos sense canvis significatius al mercat a causa del confinament de la població i la hibernació econòmica, l’índex de Tinsa, basat en les taxacions de vivenda nova i utilitzada –Societat de Taxació es referia exclusivament a la vivenda nova– mostra al juny «el primer ajustament generalitzat de valors, amb descens respecte al març en tots els grups geogràfics», diu Rafael Gil, director del Servei d’Estudis de Tinsa.

Capitals i grans ciutats

Les capitals i grans ciutats van registrar una menor variació de preus (0,2% el juny respecte al març) que els mercats més dependents de la demanda estrangera, com són la costa mediterrània (3,8% des de març) i el grup insular format per les Balears i les Canàries (2,4% des de març). L’evolució en les àrees metropolitanes es va mantenir en l’entorn de la mitjana nacional, amb un descens de l’1,3% des del mes en què es va iniciar l’estat d’alarma. Als municipis de l’interior agrupats en ‘resta de municipis’, l’ajustament ha sigut també moderat, amb un descens del 0,6% des de març.

Malgrat el lleuger ajustament, encara s’observen creixements en taxa interanual en la majoria dels grups geogràfics. Les illes mostren la diferència més gran a l’alça respecte al mateix mes del 2019, amb un augment del 5,4%, seguides de les capitals i grans ciutats (2,4% interanual) i el grup ‘resta de municipis’, amb un 1,3%.  Les àrees metropolitanes i la costa mediterrània mostren preus mitjans inferiors als d’un any abans: un 1,1% i un 0,3% interanual, respectivament. 

Variació des de mínims i màxims

Notícies relacionades

El preu mitjà a Espanya és un 16,6% superior al mínim registrat el febrer del 2015, i s’ha arribat a revaloritzacions més intenses a les illes (un 33,1% més que el seu mínim en la crisi) i a les capitals i grans ciutats, on l’augment assoleix el 25,9% des del menor preu mitjà registrat en aquest grup en l’última dècada. Al contrari, les localitats d’interior (‘resta de municipis’) es troben encara en una fase inicial de recuperació de la crisi anterior, amb un creixement mitjà del 5,6% des dels seus mínims.

L’anàlisi des dels màxims del 2007 reflecteix que el preu mitjà a la costa mediterrània registra encara una caiguda acumulada del 43%, molt per sobre del 33,1% de la mitjana nacional. També és significativa la bretxa a les àrees metropolitanes (39,1%), mentre que a les illes el descens acumulat des de màxims es redueix al 14,3%.