Llatinoamèrica tancarà 2,7 milions d'empreses i perdrà 8,5 milions de llocs de treball en els pròxims sis mesos

La pandèmia de la Covid-19 deixarà una factura greu en l’economia llatinoamericana, amb més de 2,7 milions d’empreses tancades i la pèrdua de 8,5 milions de llocs de treball en els pròxims sis mesos. La crisi derivada de l’aturada econòmica per la pandèmia afectarà principalment les micro i petites empreses. Així ho ha revelat un informe de la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL), presentat aquest dijous per la seva secretària executiva, Alicia Bárcena.

L’organisme, amb seu a Santiago de Xile, ha explicat que, per mida, les micro i petites empreses seran les més afectades per aquest cop dur. En concret, les previsions per a les microempreses apunten al tancament de 2,6 milions establiments i la pèrdua de 6,8 milions de llocs de treball. Tancaran prop de 98.000 empreses petites, amb la pèrdua d’1,5 milions de llocs de treball, mentre que els pronòstics apunten al tancament de 5.943 empreses mitjanes, amb la pèrdua de 390.155; i el tancament de 406 empreses grans, que comportaria perdre 231.724 llocs de treball.

Per sectors, els més afectats han sigut fins ara, lògicament, els que requereixen un contacte físic més intensiu, com és el cas del turisme, els hotels i restaurants, la indústria cultural, el comerç, la reparació de béns o la moda. En concret, en el cas d’aquests sectors l’impacte de l’ocupació podria comportar una pèrdua de fins al 34,2% de les empreses.

En concret, la CEPAL indica que el comerç perdrà 1,4 milions d’empreses i 4 milions de llocs de treball, mentre que el turisme, un dels sectors més castigats per la crisi, almenys tancarà 290.000 empreses i perdrà un milió de llocs de treball. Altres sectors que han patit un impacte significatiu són la mineria, els serveis empresarials, la indústria química, l’electrònica o l’electricitat, el gas i l’aigua, en què es podria observar una pèrdua de l’ocupació del 47,6%.

Tornada al sector primari

L’informe explica que la crisi també ha castigat de manera severa els sectors industrials amb més dinamisme tecnològic i ha avisat que la pandèmia aprofundirà els seus problemes estructurals. En aquesta línia, Bárcena ha advertit que això produeix una «elevada probabilitat» d’un canvi estructural regressiu amb una reprimarització, cosa que suposa la pèrdua del valor afegit. Respecte del desplegament de mesures de crèdit per part de les autoritats de la regió, la secretària executiva ha destacat l’11,5% del PIB desplegat per Xile, el 8% de Colòmbia o el 7,6% del Perú.

Dos anys per a la recuperació

No obstant, Bárcena ha afirmat que les mesures anunciades són insuficients, ja que suposen que les empreses generaran ‘utilitats’ o beneficis amb les que tornarien els crèdits i pagarien els impostos diferits i altres deutes, cosa que implica que les perspectives econòmiques es tornaran lentes, amb un termini d’almenys dos anys per a la recuperació.

Des de la CEPAL proposen quatre propostes concretes per alleujar l’impacte de la crisi econòmica a la regió, que són l’extensió dels terminis de mesures de recolzament a liquiditat i l’accés al crèdit, el cofinançament a les nòmines salarials, les transferències en efectiu a treballadors autònoms i el recolzament financer a les empreses de diferent mida.

Impostos

En concret, l’organisme aposta per l’ajornament o la cancel·lació del pagament d’impostos, imposicions, previsions i contribucions territorials o l’avançament de la devolució dels impostos almenys fins a finals del 2020, així com la suspensió del pagament dels serveis bàsics sense penalitzacions fins a finals d’aquest any. Per la banda del crèdit, l’informe recomana períodes de gràcia d’almenys un any, terminis de finançament de cinc o més anys i el reforç de les operacions de crèdit mitjançant els bancs de desenvolupament.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Respecte del cofinançament de les nòmines, la CEPAL aconsella ajudar a diferents nivells segons la mida de l’empresa. Així, els ajuts serien del 30% per a les grans, del 50% per a les mitjanes, del 60% per a les petites i del 80% per a les micro. Això suposaria la mobilització del 2,7% del PIB mitjà.

Pel que fa a les contribucions amb diners en efectiu, l’entitat aposta per concedir quantitats d’entre 300 i 500 dòlars per als 15 milions de treballadors autònoms del continent, cosa que suposa el 0,8% del PIB. A aquestes mesures s’hi afegeixen unes altres propostes de la institució, com són l’ingrés bàsic d’emergència, el bo contra la gana i el suport a les empreses i l’ocupació, com a part d’un conjunt articulat d’ajuts.