Indicadors

El trànsit de mercaderies als ports va baixar el 25% al maig

El port de Barcelona va ser el que més va reduir l'activitat i segueix el tercer d'Espanya, després d'Algesires i València

puertook

puertook

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Els experts asseguren que els ports són a Espanya el termòmetre de l’evolució futura de l’economia. Amb la pandèmia i el recent estat d’alarma, el paper predictiu d’aquestes infraestructures sembla haver-se difuminat i les seves xifres dibuixen més el que passa que el que ha de passar. Les últimes dades del maig corroboren la paralització econòmica passada, amb un descens del 25,1% del trànsit de mercaderies a la xarxa de 46 ports públics. La caiguda duplica el descens del 10% del mes anterior malgrat la desescalada i la recuperació gradual de la normalitat.

Les instal·lacions portuàries espanyoles van gestionar 38,3 milions de tones de càrrega el cinquè mes de l’any, gairebé 13 milions de tones menys que el maig de l’any anterior, va informar Ports de l’Estat. És el descens mensual més gran del trànsit portuari, després d’un inici d’any per oblidar, en el qual encara es pensava que el coronavirus era un fenomen local xinès. El port d’Algesires (Cadis) va saldar els cinc primers mesos de l’any amb un descens del 4,82% i amb un volum de càrrega de 44,4 milions de tones. Del seu costat, el port de València va disminuir el seu volum de mercaderia un 8,1%, fins als 31,3 milions de tones, mentre que el de Barcelona és el que va registrar l’impacte més gran, al reduir el trànsit de mercaderies un 16,9% en el període, fins als 23,7 milions de tones. 

Els ports espanyols van tancar els cinc primers mesos de l’any amb un descens del trànsit de mercaderies del 10,2%, ja que van tramitar 213 milions de tones, davant els 237 milions d’un any abans. Les previsions apunten que l’any se saldarà amb una reducció de càrrega d’entre el 10% i el 16%. Si aquestes previsions són un indicador de la marxa futura de l’economia, ningú és capaç de dir-ho.

Les contingudes caigudes de càrrega als ports són també indicatiu del seu paper com a porta d’entrada i sortida de productes del país. Es demostra que la clatellada mercantil no va arribar a paràlisi, ja que el subministrament i proveïment de productes es va mantenir malgrat l’estat d’alarma.

Quant al trànsit del conjunt dels cinc primers mesos de l’any, la mercaderia general, el grup més voluminós, va sumar 19,4 milions de tones, amb una caiguda del 23,7%, llastat pel trànsit de vehicles nous, ja que al maig es van moure 83.600 cotxes als ports, un 73,6% menys respecte dels 317.000 del mateix mes del 2019.

Notícies relacionades

Del seu costat, els granels líquids, el segon grup de més pes, amb 13 milions de tones, es van apuntar un retrocés del 24,2%. El descens del trànsit de petroli cru (-13,2%) es va veure parcialment compensat amb les pujades del de gas natural (+27,9%) i els productes químics (+7,8%). En la mateixa línia, els granels sòlids es van desplomar un 30,3%, fins als 5 milions de tones, pel descens del trànsit de combustibles fòssils, fonamentalment carbó, derivat del canvi de model energètic que s’ha anat registrant en la indústria espanyola. Quant al trànsit de contenidors TEUs, va descendir un 21,6% al maig, fins a sumar 1,22 milions d’unitats. Les mercaderies en trànsit, aquelles que recalen a Espanya en el seu ‘viatge’ a un tercer país, i que representen una tercera part del volum total de càrrega gestionada als ports, van disminuir un 20,2%.

El trànsit ‘ro-ro’ (el transport de camions de mercaderies a bord de barcos) va retrocedir un 32,9% al maig, a conseqüència de les restriccions de la mobilitat, i suma una caiguda del 17% en l’acumulat anual.

Temes:

Ports