El TC declara inconstitucional el pagament fraccionat mínim en Societats de Montoro

El ple del Tribunal Constitucional per unanimitat ha declarat inconstitucional la regulació dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats aprovada el 2016 pel ministre Cristóbal Montoro. En aquell reial decret el Govern va establir un pagament fraccionat mínim del 23% a compte de l’impost de societats per a les empreses més grans (amb una facturació superior a 10 milions d’euros) a fi d’aconseguir avançar a Hisenda uns 8.000 milions d’euros abans d’acabar l’any.

L’alt tribunal ha fet seva la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional contra aquesta mesura del Govern del PP. Amb aquella mesura, el Govern buscava avançar ingressos fiscals i esquivar així l’amenaça d’una multa de la Unió Europea, de fins a 5.500 milions, per desviació del dèficit públic. 

Tot i que la sentència es coneixerà en la seva integritat en els pròxims dies, el Constitucional ha declarat inconstitucional el reial decret llei 2/2016 de 30 de setembre pel qual el Govern va establir la figura del pagament fraccionat mínim, que va quedar fixat en un 23% sobre el resultat comptable per a empreses amb una facturació superior a 10 milions d’euros.

Anades i vingudes

En realitat, la figura del pagament fraccionat mínim ja havia existit amb anterioritat. La va impulsar el mateix ministre Montoro l’any 2013, a través d’una llei, per als exercicis 2014 i 2015. Allà es va establir un pagament fraccionat mínim del 12% sobre el resultat comptable per a empreses amb facturació superior a 20 milions. Eren anys d’elevats dèficits públics i el Govern de Mariano Rajoy va veure en aquesta mesura una solució per obtenir liquiditat.

Després, el mateix Govern va eliminar el pagament anticipat mínim amb efectes des del 2016 a fi de concedir a les empreses un alleujament fiscal. Però la recaptació per Societats es va desplomar (va arribar a caure el 85% en els set primers mesos del 2016) el mateix any en què la UE va obrir un dur expedient sancionador contra Espanya. I Montoro es va veure forçat a recuperar el pagament fraccionat mínim i a endurir-lo, amb un percentatge més alt (del 23%) i per a un nombre més gran d’empreses (al voltant de 9.000 companyies amb una facturació superior a 10 milions d’euros). El problema és que aquesta decisió aquesta vegada no es va fer per llei, sinó per decret llei, i això és el que ara ha sigut declarat inconstitucional per l’alt tribunal.

El cert és que el mateix Govern de Rajoy, conscient potser del problema de legalitat, va optar per incorporar la figura del pagament avançat mínim del 23% a la llei de l’impost de societats a través d’una disposició de la llei de pressupostos de l’Estat del 2018. És a dir, aquest pagament a compte està en vigor en l’actualitat, però ja no prové d’un decret llei, sinó d’una llei, explica Luis del Amo, secretari tècnic del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf) del Consell General d’Economistes. Per això les conseqüències pràctiques de la sentència, previsiblement, seran molt escasses. El que es va avançar de més el 2016 i el 2017 va donar lloc a devolucions posteriors. A tot estirar es podria pensar en la possibilitat de reclamar interessos de demora pel temps en què es van avançar de més aquelles quantitats els anys 2016 i 2017, les declaracions dels quals encara no estan prescrites, suggereix Del Amo. Però per a això caldrà esperar a conèixer el contingut exacte de la sentència del Constitucional. 

Àmbit del reial decret llei

La sentència, el ponent de la qual és el magistrat Juan Antonio Xiol, aborda, en primer lloc, la possible vulneració dels límits materials del reial decret llei a través del qual es va produir la modificació. L’Audiència Nacional plantejava la vulneració de l’article 86.1 de la Constitució, ja que un decret llei no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, entre els quals es troba «haver de contribuir al sosteniment de les despeses públiques».

Amb la doctrina constitucional sobre els límits dels reials decrets en l’àmbit tributari, la sentència raona que pel tribut afectat, un dels principals del sistema tributari espanyol, i per l’entitat de la modificació que s’hi introdueix, que arriba als elements principals del pagament fraccionat, s’afecta el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, cosa que el converteix en inconstitucional.

No incideix en la quantitat final

L’alt tribunal precisa que la mesura controvertida no incideix en la quantitat final de l’impost, sinó que es refereix a un pagament a compte. És a dir, el que s’avança de més dona lloc després a una devolució.  Però el tribunal emfatitza que afecta de forma substancial la seva quantificació i ho fa respecte a les empreses més grans, que, tot i que relativament poques en nombre, són les que aporten més de la meitat de la recaptació de l’impost.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Tot i que la qüestió d’inconstitucionalitat de l’Audiència també plantejava la possible vulneració del principi de capacitat econòmica, el tribunal no aborda aquesta taxa, a l’entendre-ho innecessari per haver estimat ja el primer motiu sobre l’excés en l’ús del decret llei.

Com és habitual, la sentència declara que no poden ser susceptibles de ser revisades amb fonament en aquesta resolució ni les decidides mitjançant sentència amb força de cosa jutjada, ni tampoc, en aquest cas concret, per exigència del principi de seguretat jurídica, les consolidades en la via administrativa per no haver sigut impugnades en temps i forma.