El Consell Fiscal Europeu defensa el manteniment d'estímuls fiscals el 2021

El Consell Fiscal Europeu (EFB, per les seves sigles en anglès) és partidari de continuar proporcionant amplis estímuls fiscals també durant el 2021 i donar prioritat en la despesa a inversions que permetin apuntalar una recuperació que serà «incompleta» i «parcial» i que dependrà de l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 i l’efectivitat de les mesures nacionals i europees. Així ho assenyala en l’última avaluació sobre les mesures fiscals apropiades per a la zona euro. Al document defensen «un instrument fiscal permanent» perquè la Unió Europea pugui respondre a impactes tan greus com el del coronavirus de manera oportuna. 

«La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest una vegada més les dificultats de gestionar grans commocions sense cap element conjunt, sense que la UE tingui una capacitat fiscal central que li permeti demanar una quantitat significativa de fons al mercat», alerta l’EFB. En aquest sentit, valoren positivament iniciatives com el programa SURE, que aspira a mobilitzar 100.000 milions d’euros per recolzar l’ocupació i finançar els ertos, o el pla de recuperació de 750.000 milions dissenyat per Brussel·les per impulsar la recuperació econòmica i que negocien els Vint-i-set. 

Les dues iniciatives, sostenen, «van en la direcció correcta per sortir de la crisi», però «eventualment haurien de reemplaçar-se o transformar-se en un instrument fiscal permanent de la UE perquè la Unió Europea pugui respondre a impactes greus a temps». L’anàlisi es fa ressò que la majoria de les previsions presentades fins ara auguren un repunt «significatiu», però «incomplet», de l’activitat econòmica el 2021, amb una «recuperació parcial» l’any que ve, que dependrà de com es desenvolupi la pandèmia i l’efectivitat de les mesures polítiques. 

Més recolzament fiscal i durant més temps

Per això, adverteixen que «no és aconsellable» revertir ràpidament les mesures fiscals i remarquen que serà necessari «més recolzament fiscal i durant més temps també el 2021», i que els estats membres han d’estar preparats per adoptar mesures addicionals coordinades si fos necessari. «La majoria dels governs tenen tendència a tallar les inversions en despesa de forma desproporcionada per fer front al deteriorament de les posicions fiscals», però en la conjuntura actual, protegir les inversions públiques ofereix «tant a curt termini com a llarg beneficis», apunten, recordant que els baixos tipus d’interès ofereixen també una oportunitat única per «invertir en el futur».

Una posició compartida pel comissari d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, que durant una conferència sobre Grècia ha donat per fet que els governs continuaran necessitant mesures de recolzament fiscal el 2021. «Hem de prendre com a referència no el fet que la UE torni al creixement, perquè espero que això sigui obvi, sinó el nivell del nostre PIB abans del xoc de la pandèmia. No és suficient tenir un petit rebot. I això és en el que pot ajudar el pla de recuperació, a aconseguir un rebot més fort que el que es tindria només amb mesures nacionals», ha defensat.

Pacte d’Estabilitat congelat

L’informe també conclou que l’activació de la clàusula general d’escapatòria del Pacte d’Estabilitat i Creixement, activada el març passat i que permet suspendre de facto l’aplicació dels objectius de dèficit i deute en cas de greu recessió econòmica, «va estar plenament justificada», però insisteixen que l’objectiu ha de ser revisar-ho a la primavera a tot tardar. «Per a més efectivitat i credibilitat l’activació hauria d’haver proporcionat indicacions sobre el moment i les condicions de sortida o revisió. Han d’oferir-se aclariments a tot tardar a la primavera del 2021», afirma aquest organisme de caràcter independent que assessora la Comissió Europea. 

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

«Ens preocupa que no contingui una disposició d’extinció», però «com a mínim ha d’establir-se una data de revisió», ha insistit el president del Consell, Niels Thygesen, que veu difícil reactivar el Pacte d’Estabilitat i Creixement aquest any, a causa de la «considerable incertesa», tot i que considera que les autoritats comunitàries haurien de començar a discutir en la segona part de l’any els criteris per recuperar la situació precedent.

Segons la seva anàlisi, atesa la situació actual i les perspectives a curt termini, és poc probable que hi hagi «un retorn als patrons de despesa anteriors a la crisi per llars i empreses», per això han de ser les finances públiques europees –estats membres i Unió Europea– les que recolzin la demanda i apuntalin el creixement. En aquest sentit, valoren positivament les iniciatives conjuntes portades a terme en els últims mesos pel Banc Central Europeu, Comissió Europea, Mecanisme Europeu d’Estabilitat i Banc Europeu d’Inversions, que qualifiquen d’«oportunes, específiques i temporals», perquè preparen el terreny per a la recuperació però avisen que «l’establiment d’una capacitat fiscal genuïna i permanent amb un enfocament en l’estabilització contribuiria a (aconseguir) una combinació de polítiques més equilibrada».