22 d’oct 2020

Anar al contingut

Informe anual

Dones i menors de 35 anys, els col·lectius més castigats econòmicament per la Covid-19

Aquests dos col·lectius tenen un pes més gran en les indústries més afectades pel confinament

El Banc d'Espanya registra una caiguda del PIB del 5,2% del gener al març, la més gran en un trimestre

Max Jiménez Botías

Dones i menors de 35 anys, els col·lectius més castigats econòmicament per la Covid-19

JOSE LUIS ROCA

Les dones i els menors de 35 anys són els col·lectius més perjudicats en termes econòmics per la crisi de la Covid-19. De fet, estan sobrerepresentats en les ‘indústries socials’, les més afectades pel confinament (hostaleria, comerç, educació, activitats artístiques i recreatives) i en què la temporalitat dels contractes és més acusada. Aquestes indústries ocupen el 44% de les dones i el 48% dels menors de 35 anys, segons es posa de manifest en l’informe anual del Banc d’Espanya, que ha sigut publicat aquest dimarts, en què, a més, es constata que la caiguda de l’economia espanyola en el primer trimestre va ser del 5,2%, la contracció intertrimestral més gran de la història, fins aquell moment.

A més, per al segon trimestre s’espera un retrocés sensiblement més intens, i poden estar entre el 16% i el 21%, en el pitjor dels casos, segons les previsions del Banc d’Espanya. «Aquest any, el nivell d’activitat patirà previsiblement una contracció d’una magnitud que no s’havia vist mai en temps de pau», ha comentat el governador de la institució, Pablo Hernández de Cos.

L’informe destaca que els grups de treballadors més afectats tenen de mitjana rendes d’ocupació inferiors a les de la resta de treballadors. No obstant, no sempre viuen a les llars amb menys rendes, de manera que, amb freqüència, no són els principals perceptors de rendes d’aquestes llars, una cosa que no va passar en la crisi del 2008, quan la majoria d’aturats –principalment al sector de la construcció– sí que suposaven la renda principal de les llars afectades.  

De fet, la meitat dels empleats afectats viuen en una casa que percep menys del  55% de la seva renda de les indústries socials. És a dir, són joves que viuen a casa dels pares o dones que ho fan en una llar amb altres rendes. En canvi, la meitat dels treballadors de les indústries regulars viu en cases en què més del 63% de la seva renda procedeix de les mateixes indústries regulars. Per tant, les rendes dels altres membres de la llar permeten un cert grau de seguretat, tot i que limitat, davant de pèrdues d’ocupació en els sectors més afectats per la pandèmia.

Menys actius financers

Es recull també a l’informe que les llars dels treballadors més afectats tenen de mitjana menys actius financers com a percentatge de la seva renda anual i una menor riquesa neta que la resta de llars. Factors que poden haver intensificat la reducció de la despesa agregada durant la pandèmia, destaca l’informe presentat per Óscar Arce, director d’Economia i Estudis del Banc d’Espanya. Les llars dels treballadors de les indústries socials disposen, en general, de recursos més limitats per sostenir la seva despesa. La meitat dels treballadors d’aquestes indústries que s’han vist afectats per la crisi resideixen en cases amb uns estalvis en comptes corrents inferiors a un mes de renda de la llar .

S’entén que les mesures de confinament i la suspensió de l’activitat de determinats sectors han forçat un canvi significatiu en el patró de consum de les llars. Entre les partides de despesa que s’han vist més negativament afectades, destaquen les relacionades amb l’hostaleria, però també s’han desplomat històricament les vendes d’automòbils, les de béns d’equipament personal (categoria que inclou, entre d’altres, roba i calçat) i les de béns d’equipament de la llar (mobles, il·luminació i electrodomèstics, entre altres productes).

En aquest sentit, l’informe resumeix que els sectors més afectats per les restriccions imposades per la pandèmia tenen un pes relativament elevat en l’economia espanyola i donen feina a una proporció més elevada de dones, de joves i de treballadors de rendes baixes que altres branques de l’economia, cosa que previsiblement influirà en el dinamisme de la recuperació.

Mercat laboral

Aquesta situació es produeix en un entorn en què el mercat laboral espanyol ha mostrat la seva vulnerabilitat durant la crisi sanitària, amb una forta reducció d’afiliació a la Seguretat Social (752.000 entre el març i el maig) i 1,4 milions de treballadors afectats per ertos. En part, són conseqüència de la crisi sanitària, però també de la singularitat del mercat de treball, que registra una taxa d’atur significativament més elevada que qualsevol país de l’entorn comunitari. A més, la taxa de temporalitat s’ha situat al 25,2% de mitjana, davant el 13,9% de la Unió Europea.

En aquest sentit, el Banc d’Espanya proposa una revisió del sistema de contractes. Introduir mecanismes que evitin fortes discontinuïtats en el grau de protecció del treballadors i reduir, també, la rotació laboral i, en conseqüència, fomentar la inversió en capital humà. 

El supervisor posa de manifest que els potencials canvis en la demanda i la reestructuració entre sectors productius i entre empreses afectarà precisament els col·lectius laborals més vulnerables, «i determinades tasques que requereixen menys formació», cosa que remarca l’important paper de les polítiques actives d’ocupació per formar els treballadors més vulnerables.

Reconstrucció del marge fiscal

No és el mercat laboral l’única assignatura pendent de l’economia espanyola. Reconeix l’informe que la pandèmia imposa una política fiscal expansiva a curt termini, però que també requereix «un ambiciós programa de reconstrucció del marge fiscal plurianual, que s’emmarqui en una estratègia de creixement.  S’han d’incorporar «les recomanacions de la revisió de la despesa pública que porta a terme l’Airef», i la inversió pública hauria de ser un catalitzador per a la mobilització de recursos privats. 

«Una vegada consolidada la recuperació, serà necessari implementar un programa de consolidació fiscal per reconduir la dinàmica de la ràtio d’endeutament pública sobre el PIB», que fins i tot en els millors escenaris se situarà per sobre del 110% del PIB el 2030. Aquest esforç fiscal imposa un model impositiu diferent de l’actual, en què l’IVA i l’impost de societats hauria de tenir un pes més gran que l’actual, com ja ha comentat en alguna altra ocasió el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

Sector financer

La crisi tindrà a curt termini un efecte negatiu en el sector financer. Malgrat no ser una llast en la crisi en aquesta ocasió, observarà una deteriorament en la qualitat de la cartera de crèdits. I les pèrdues de la cartera creditícia pressionaran a la baixa la rendibilitat de les entitats, cosa que requerirà esforços per reduir els costos d’explotació del sector i millorar l’eficiència.

Tot i així, el Banc d’Espanya veu clar que en el cas que la línia d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) arribi als 100.000 euros –l’últim tram ja ha sigut aprovat pel Consell de Ministres– s’haurà de portar a terme una extensió d’aquest instrument. «No hi veig inconvenient», ha comentat Óscar Arce. «És el moment per replantejar-se aquesta extensió, tot i que no entraré en la quantitat en què s’hauria d’ampliar aquesta línia de finançament», ha destacat.