La crisi econòmica duplicarà l'activitat dels monts de pietat

Treballadors que no han rebut la prestació per erto durant mesos, autònoms amb un negoci que s’ha aturat per complet i no han pogut accedir als ajuts per cessament d’activitat, persones que van perdre la feina just abans que s’iniciés l’estat d’alarma sense dret a cobrar l’atur... Són alguns dels perfils que, en molts casos, han hagut de recórrer al crèdit per sufragar les seves despeses corrents. No obstant, sense una nòmina ni propietats, per a moltes persones, acudir a un banc per demanar un préstec no és una opció viable.

En aquest context les entitats que ofereixen finançament alternatiu cobren protagonisme. «Ara mateix la nostra xarxa d’oficines registra una activitat del voltant del 80% o 90% en comparació amb abans de la crisi. No obstant, creiem que quan arribem a la nova normalitat podem duplicar els préstecs», exposa Santiago Gil, president de l’Asociación Española de Montes de Piedad (Presea). Al 2018, les entitats agrupades a Presea tenien 285.000 préstecs en vigor per valor de 184 milions d’euros.

Els monts de pietat són organitzacions amb un mètode a l’hora de concedir préstecs una mica peculiar. Per aconseguir crèdit en una d’aquestes entitats –la majoria de les quals estan vinculades a fundacions bancàries– els usuaris acudeixen a les seves oficines amb un objecte de valor: joies, rellotges, peces d’or o plata, etc. El mont taxa l’article i concedeix el crèdit en funció del valor estipulat per un interès d’entre el 5% i el 8,25% .

A partir d’aquí, el prestatari pot recuperar la peça durant el primer any tornant l’import prestat més l’interès. Si, al contrari, només vol renovar el préstec sense perdre l’objecte, només ha d’abonar els interessos. Finalment, si no vol –o no pot– rescatar l’objecte deixat, surt a subhasta i, en cas que l’article es vengués per un preu superior al del deute, aquesta quantitat anirà a l’usuari. En qualsevol cas, un 96% dels clients del mont de pietat recuperen les pertinences pignorades.

Si bé la crisi econòmica generada arran de la Covid-19 ha suposat un problema de liquiditat per a algunes famílies, Santiago Gil també destaca que en alguns casos s’ha produït l’efecte contrari. «Hi ha professionals que no han tingut problemes per continuar treballant aquests mesos i, en canvi, les seves despeses quotidianes s’han reduït pel confinament. Això s’ha traduït en un nombre significatiu de persones que han optat per cancel·lar els seus crèdits i recuperar els seus objectes», assenyala el directiu.

Els ‘compro or’ al ralentí

Notícies relacionades

Pla del Govern perquè Catalunya escali en la indústria de la defensa

La riquesa de les famílies arriba al rècord de 2,6 bilions el 2025

Un altre dels negocis anticíclics per antonomàsia, les botigues de compro or, de moment no han registrat repunts significatius en l’activitat, sinó més aviat al contrari. «El preu de l’or cotitza alt i molta gent es troba en una situació econòmica complicada. La teoria diu que hauria de ser un bon moment per al negoci, però en realitat no està sent així», reconeix Jordi, propietari d’un establiment de compra d’or al carrer Vallespir, al barri de les Corts de Barcelona. No és un cas aïllat, perquè la mitja dotzena d’establiments d’aquesta mena situats a la capital catalana consultats per aquest diari coincideixen que el negoci està «molt aturat».

«Perquè la gent es desprengui d’un objecte que aprecia ha de tenir molta necessitat, i la necessitat arriba amb el temps», raona Jesús, gerent de Joyerías Andorrano. Segons el joier, no ens trobem en aquest punt, i afirma que actualment l’activitat de la seva botiga ha descendit un 50% en comparació amb abans que es declarés l’estat d’alarma. No obstant, no descarta que la situació canviï en el futur. «En l’anterior crisi, el ‘boom’ de les botigues de ‘compro or’ va arribar al 2011, tres anys després que comencés tot. Depèn de quant tardem en recuperar-nos d’aquesta, és possible que passi una cosa semblant», diu.