Els 'quatre frugals' de la UE reafirmen el seu rebuig d'un fons basat en subsidis

Que al ‘club dels frugals’, el grup de països conformat per Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia, no els agrada el fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, proposat per la Comissió Europea per recolzar els països més colpejats per la pandèmia del coronavirus, com Espanya i Itàlia, no és cap secret. Però a tres dies de la cimera de líders europeus que prendrà per primera vegada la temperatura a aquest divisiu debat, aquest 19 de juny, els quatre països han tornat a reafirmar les seves línies vermelles i rebutjar rotundament la concessió de subsidis.

«Els treballadors de Volvo a Suècia i Philips a Holanda depenen del desenvolupament econòmic a Grècia i Eslovàquia. Com més fortes estiguin les economies italiana i espanyola, millor per a Dinamarca i Àustria, i viceversa», i «per tant, tots quatre donem el nostre ple recolzament a construir un camí conjunt», asseguren en un article escrit pel primer ministre suec, Stefan Löfven i firmat també pels seus homòlegs d’Holanda (Mark Rutte), Àustria (Sebastian Kurz) i Dinamarca (Mette Frederiksen). 

Però al fer això, segueix l’article publicat al Financial Times, «no s’han de tirar principis importants per la borda», perquè «¿com podria ser sobtadament responsable gastar 500.000 milions de diners prestats i enviar la factura al futur?», pregunten remarcant que els fons que es gastin «hauran d’obtenir-se i ser tornats pels contribuents». Una actitud que no ha canviat ni un mil·límetre i que confirma que la negociació entre els 27 líders de la Unió Europea (UE) serà complicada. «Creiem que quan demanem prestats diners junts a la UE la manera més assenyada d’utilitzar-los és convertir-los en préstecs per a aquells que realment els necessiten, en els millors termes possibles», insisteixen.

Un fons només fins a finals del 2022

En resum, els quatre països del nord accepten crear un fons de recuperació d’emergència, però només si és limitat en el temps i està disponible fins a finals del 2022. «Ha de tenir una mida significativa però no més gran del que podria ser absorbit pels estats membres de forma útil durant l’actual emergència», estimen. Quant a les condicions que exigeixen a canvi del que denominen ‘inversions’, esmenten reformes per reiniciar l’economia i fer-la més resistent amb la transició verda i digital com a guia.

A més, el fons haurà d’estar dirigit als països més afectats per la crisi de la Covid-19 i s’hauran de tenir en compte criteris vinculats exclusivament al coronavirus, de manera que les condicions sobre el terreny determinin on es distribueix els diners. «Prendre decisions partint d’estadístiques precrisi simplement no té sentit», adverteixen en relació amb les xifres utilitzades per Brussel·les com a clau de repartiment per al fons de 750.000 milions proposat, 500.000 milions en forma de subvencions i 250.000 milions en préstecs barats.

Primer assalt, divendres

«Tots som conscients de la complexitat de les propostes i del temps necessari per abordar-les», però «la reunió de divendres ha de ser un punt de partida cap a un acord en una cimera física posterior», ha apuntat el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva tradicional carta d’invitació als líders europeus sobre els dos elements en què se centrarà el Consell Europeu de divendres: el futur marc pressupostari per al període 2021-2027 i el nou fons de recuperació. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

La cita, de nou per videoconferència i que arrencarà divendres a les 10 del matí, ha de servir, segons el polític belga, per acostar actituds quant al volum i durada del fons de recuperació, si es concedeix en forma de transferències a fons perdut, de préstecs o totes dues, amb quina condicionalitat, i la mida i el contingut del nou pressupost de la UE, inclosos els nous recursos propis i les compensacions que reben alguns països contribuents nets. «El nostre objectiu final és arribar al més aviat possible a un acord» tot i que «encara queda camí», admet Michel.

«Com sempre que els diners són al mig, hi ha la temptació de mirar-los des de l’òptica nacional», ha alertat el vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, després del debat preparatori dels ministres d’Assumptes Europeus. «Ara necessitem lideratge polític. El pla de recuperació ens beneficia a tots. Els estats membres han de ser capaços de trobar una solució perquè és responsabilitat comuna», ha reivindicat alertant que el preu polític de no aconseguir un acord serà més gran que el del fons de recuperació. «Esperem progressos significatius aquest divendres i un acord final al juliol», ha vaticinat.