pla econòmic

Calviño defensa el programa de reconstrucció francoalemany

La ministra assenyala que recull les aspiracions espanyoles a l'incloure un mecanisme d'endeutament comú

Els dos països més grans de la UE proposen un fons de 500.000 milions que ara ha d'assumir la Comissió

zentauroepp53287054 calvio200501110635

zentauroepp53287054 calvio200501110635

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Emmanuel Macron, van plantejar aquest dilluns la creació d’un fons europeu de recuperació de 500.000 milions d’euros. Es tracta d’un instrument de reconstrucció econòmic a mitjà i llarg termini que encara ha de ser definit per la Comissió Europea. La proposta que realitzen els dos països més grans de la Unió Europea recull (la UE) recull plantejaments formulats per Espanya i Itàlia, tot i que va una mica més enllà, segons ha reconegut aquest dimarts la ministra d’Economia i vicepresidenta tercera del Govern, Nadia Calviño, en una entrevista a la cadena SER. «La proposta francoalemanya va més enllà del plantejat per Espanya», ha detallat la ministra. «Però l’acord va en la línia del que defensaven Espanya i Itàlia. És important que els quatre principals països de la Unió estiguin d’acord», ha dit la ministra. «No estem parlant de crèdits, sinó de transferències, un veritable pla de finançament europeu», ha expressat.

Calviño ha recordat en l’entrevista que Espanya ha advocat per un mecanisme en el qual fossin institucions europees les que es financessin als mercats, d’acord amb una lògica europea d’endeutament i no només nacional. Des d’aquest punt de vista, els instruments de liquiditat que ja s’han aprovat en l’Eurogrup suposaven aprofundir en un endeutament a curt termini. «I aquesta nova proposta va una mica més enllà, no només per la quantitat, sinó perquè ja estem parlant de crèdits, estem parlant de transferències. És a dir un veritable pla d’inversió i recuperació europeu, finançat amb deute europeu», ha insistit Calviño.

La ministra ha plantejat la necessitat de continuar abordant una política econòmica raonable i responsable que permeti continuar creixent de forma sostenible en el futur. «Aquest és un compromís que tots tenim», ha comentat. Es tracta d’un compromís que assumeix el Govern espanyol, i implica «abordar les reformes que necessita el país per fer front als reptes de futur, continuar amb una política fiscal responsable».

Les reformes necessàries

«Hem de començar a adonar-nos que la paraula ‘reforma’ vol dir ‘canvi’, que és absolutament necessari, i sobre el qual hi ha un ampli acord de la societat espanyola». Aquestes reformes han d’anar en la línia de mantenir la sostenibilitat de les pensions, abordar una transició ecològica ambiciosa, abordar la digitalització, reformar l’educació i la formació professional. I ha apuntat que el sentit de totes aquest reformes està en el fet que «necessitem un creixement robust, però també sostenible i inclusiu».

Calviño ha precisat que no s’està parlant d’un pla de rescat, sinó que el debat europeu és en un pla completament diferent al del rescat de qualsevol país, com va ocórrer en la crisi anterior.  «El debat europeu és donar una resposta comuna a un repte comú». No és un problema exclusiu Espanya, sinó un fenomen que es dona en el conjunt de la UE.  La ministra ha insistit que la qüestió és diferent. «Fins ara parlàvem d’instruments de liquiditat per respondre en el pla sanitari o els ertos. En canvi a partir d’ara parlem d’un pla global de transferències. És un programa de reconstrucció europeu», defensa, de 500.000 milions d’euros, que suposa un increment del 50% sobre el pressupost comunitari per a set anys. 

Lideratge francoalemany

Notícies relacionades

«Estem pendents que la Comissió Europea presenti les seves propostes. En aquests dies es produeixen nombroses reunions i és normal que tots provem d’influir, però és tremendament positiu el lideratge de l’aliança francoalemanya que a més va en la línia del que Espanya està defensant», ha assegurat.

Calviño ha comentat que el Govern no perd de vista els plans d’ajustament a llarg termini per guanyar credibilitat, tal com dilluns va plantejar el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos en la seva compareixença donin la Comissió d’Economia del Congrés. «Estem presentant a la CE plans de mitjà i llarg termini. Aquest any ha sigut excepcional pel virus. Estem en un entorn d’incertesa que és difícil donar una visió a mitjà termini, però en tant que tinguem la recuperació econòmica en marxa, haurem de començar a fer els plans a mitjà termini», ha comentat. Així mateix, ha precisat que previsions del Banc d’Espanya coincideix en termes generals amb les del Govern. Les últimes previsions del Banc d’Espanya s’alineen amb les de l’Executiu des del punt de vista de la caiguda del PIB i la recuperació econòmica posterior, així com deute i dèficit.