Els erto, escut contra l'atur per la pandèmia per a 42 milions d'europeus

Un de cada quatre treballadors europeus, 42 milions en total, està afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) a causa de la pandèmia de la Covid-19, una mesura que ha evitat els acomiadaments a curt termini i que ara comença a retirar-se sense garanties que es pugui mantenir l’ocupació.

La sobtada paralització de les economies a causa de les mesures per contenir el brot de coronavirus ha portat els països de la Unió Europea a recórrer a aquest tipus d’expedients pels quals les empreses poden reduir la jornada dels seus treballadors o fins i tot suspendre’n l’activitat sense arribar a acomiadar-los gràcies al fet que l’Estat els continua pagant part del salari i en cobreix les cotitzacions socials.

A principis de maig més d’una quarta part dels 160 milions de treballadors a la UE estava sotmesa a un erto o les seves empreses així ho havien sol·licitat, un màxim històric molt superior al que es va veure durant la crisi financera del 2008, segons l’Institut de la Confederació Europea de Sindicats (ETUI).

Països

França és el país on més estès està aquest tipus d’expedient d’ocupació, amb un 48% de la força laboral afectada (11 milions de treballadors), seguit d’Itàlia, amb un 47% (8 milions), mentre que a Alemanya afecta el 27% dels treballadors (10 milions), una xifra similar a la d’Espanya (24% i 4 milions d’afectats) i Holanda (23% i 1,7 milions).

A Portugal, Txèquia, Finlàndia, Bulgària, Polònia i Eslovàquia, els erto no arriben al 5% de la força laboral, segons l’informe, que adverteix que el funcionament i la cobertura dels expedients varien molt d’un país a l’altre.

La Confederació Europea de Sindicats creu que els erto han sigut efectius a l’hora d’evitar acomiadaments, almenys a curt termini i, així, una escalada de l’atur com als Estats Units, on la pandèmia ha deixat sense feina a 33 milions de persones. El seu secretari general, Luca Visenti, va explicar que comparats amb els 42 milions de treballadors amb un erto, hi ha entre 10 i 15 milions en risc de perdre la feina per no poder acollir-se a aquests expedients, si bé va admetre que la seva eficàcia es veu matisada per les llacunes en la implementació i els retards en els pagaments.

«A molts països l’ajuda encara no ha arribat a la gent. A Itàlia se suposa que hi ha 12 milions de persones amb un erto, però la meitat fa dos mesos que no cobra el salari», va dir a Efe, i va explicar que els retards en general es deuen a la burocràcia.

A això se suma que en alguns països els treballadors autònoms, temporals, no convencionals o immigrants no estan coberts per aquests sistemes i que la compensació en la majoria d’aquests casos no arriba al 80 % de l’últim salari que, consideren, hauria de ser el percentatge mínim.

Prestacions

Les prestacions per erto van des del 100% del sou a Holanda o Dinamarca fins al 50% a Polònia, tot i que en la majoria se situa entre el 70% –com a Espanya, França o Bèlgica– i el 80% –a Itàlia, Alemanya o el Regne Unit–.

En general la cobertura dura entre tres mesos i un any i en la majoria de països, com a Espanya, les empreses no poden acomiadar els treballadors fins passat un cert període després de l’erto.

Als problemes nacionals s’uneix el possible retard de l’entrada en vigor de SURE, un nou fons contra l’atur de la UE que tindrà fins a 100.000 milions d’euros per concedir crèdits als estats per sufragar els seus erto. Els països encara li han de donar el vistiplau definitiu i els sindicats temen que els diners no arribin fins a la tardor.

«Si s’ajunten les llacunes en l’àmbit nacional i internacional, els problemes de cobertura i l’increïble retard per fer operatiu el SURE, el risc és que si els estats i la UE no intervenen ràpid una gran part d’aquests 42 milions de persones acabi a l’atur», va afirmar Visenti.

Des de la patronal europea Businesseurope coincideixen en la importància d’una bona gestió per part de les administracions i d’accelerar els tràmits. «És essencial que els ocupadors puguin sol·licitar accés a l’esquema sense excessiva burocràcia i que es respectin els terminis per rebre ajuda financera dels sistemes d’ocupació. La coordinació a Europa és important per aconseguir que hi hagi esquemes de reducció de jornada que funcionin bé al més aviat possible», va dir a Efe el seu director general, Markus Beyrer.

El retorn

No obstant, amb la relaxació del confinament alguns països ja comencen a dissenyar la retirada progressiva d’aquests expedients, que tenen un alt cost. Des dels sindicats adverteixen del risc de precipitar-se. «Seria un gran error que ara els estats suspenguessin aquests sistemes, és massa aviat. Generaria un atur massiu que després seria impossible de solucionar», va afirmar Visenti, que va instar a adoptar un «enfocament prudent» i mantenir-los fins que es recuperi la normalitat.

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell, més enllà d’una fusió

VidaCaixa crea una comissió d’experts per al negoci de la gent gran

Encara és difícil predir quantes empreses podran reincorporar als seus treballadors, i no tots els sectors, en particular el turisme o l’hostaleria, reprendran l’activitat alhora. A més, va considerar, els països poden estar segurs d’escometre la despesa excepcional que suposen els erto perquè la recuperaran una vegada funcioni SURE, que estarà en vigor fins al 2022.

Les patronals també advoquen per prolongar els erto. Des de la Federació d’Empreses de Bèlgica defensen que han sigut «un baló d’oxigen» i demanen que es mantinguin fins a finals d’any «per evitar problemes de liquiditat addicionals en les empreses i mantenir l’ocupació tant com sigui possible».