La Xina no pot satisfer les compres compromeses amb els EUA

Sobraven els motius per brindar per l’acord del gener després d’una dotzena d’àrides rondes negociadores. Donald Trump triomfava on els seus predecessors van fracassar, Xi Jinping aturava un altre imminent paquet aranzelari i el món respirava després de dos anys de guerra comercial. El xampany i el confeti van ofegar la sospita que el compliment dels deures xinesos era massa optimista en un context de normalitat. El coronavirus ha empès el que era difícil a impossible i, enfrontats ja a la realitat, hauran de decidir si surten de l’embolic de forma amistosa o amb més bufetades.  

Cinc mesos després, el balanç permet lectures enfrontades. La Xina ha aixecat les seves tarifes a productes agrícoles i ha obert el seu mercat al menjar per a les mascotes, la llet infantil i la carn de boví o d’aus de corral. De la imminent Assemblea Nacional Popular, ajornada el març per la pandèmia, s’espera que surtin les lleis sobre protecció intel·lectual. A l’altra banda, no hi ha notícies de la flexibilització del sector financer ni de l’oficina promesa per fer front als desacords en l’aplicació al costat de la seva homòloga nord-americana.

La Xina pretén rebaixar la seva dependència comercial amb Washington, assenyala Anthony Saich, expert del Harvard Kennedy School. «Suposo que per això va firmar un acord que és molt més favorable per als Estats Units. Una bona part no es complirà però mantindrà la voluntat en les qüestions clau per comptar amb més temps per diversificar el seu comerç», afegeix.

Marge interpretatiu escàs

Les importacions deixen un marge interpretatiu escàs. El fracàs és absolut. La Xina havia d’augmentar aquest any les seves compres de béns nord-americans en 77.000 milions de dòlars i en els quatre primers mesos havien baixat gairebé un 6 % respecte a l’exercici passat. Van caure un 11% a l’abril i un colossal 85,5% al març. Per complir l’objectiu anual, les importacions ja haurien d’arribar als 34.000 milions de dòlars i no han superat els 14.000. Resumint: La Xina compra menys que abans i la balança comercial, una qüestió que trasbalsa Trump sense remei, ha augmentat.

El pla ha xocat contra el coronavirus. La producció global s’ha esfondrat, el transport de mercaderies pateix interrupcions generalitzades i la demanda interna xinesa, amb la seva població enclaustrada a casa durant mesos, ha quedat devastada. Tampoc ha ajudat la caiguda en picat dels preus del barril de cru, que converteix el seu transport en inassumible. Tot i així, la Xina ha comprat petroli nord-americà per valor de 114 milions de dòlars, deu vegades més que l’importat des de Rússia o l’Aràbia Saudita.

La caiguda del 14% de les importacions globals de la Xina suggereix un problema que supera els Estats Units. «No és que no vulguin comprar, és que no poden», aclareix Alicia García Herrero, economista en cap d’Àsia Pacífic a Natixis. «Faran algun esforç per augmentar les compres als Estats Units, però que no acontentarà Washington. Ja els estan fent en el sector agrícola però en l’energètic és més complicat. Ni tan sols poden emmagatzemar el petroli perquè el seu cost ja provoca un preu negatiu. Tampoc poden comprar molta més carn ni avions, cap altra partida important, per la qual cosa no tenen gaire marge», afegeix.

Crear les condicions favorables

Notícies relacionades

La guerra comercial, el dilema xinès de Trump

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

El vice-primer ministre xinès, Liu He, i el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, es van comprometre divendres a «crear les condicions favorables per aplicar la fase u de l’acord». Molts experts aconsellen que deixin de regatejar a la realitat i ajornin l’acord sense més dilació. La qüestió seran les formes: amb l’assumpció assossegada de la seva inviabilitat en aquest context o amb més canonades. L’acord, pel qual Pequín i Washington van prometre blindar els assumptes comercials de les cícliques turbulències polítiques, suggereix la primera. Les tossudes acusacions nord-americanes a la Xina de causar la pandèmia suggereixen la segona.

La Xina ha assumit l’hostilitat de la ‘nova normalitat’. Trump i Joe Biden ja anticipen unes eleccions reduïdes a una competició de plantofades a la Xina i, amb les enquestes remarcant el sentiment antixinès en la societat nord-americana, no és segur que la ‘real politik’ atenuï el discurs després de novembre. Un recent informe de l’Acadèmia de Ciències Socials de la Xina, un ‘think tank’ governamental, urgia a l’autosuficiència en el pròxim quinquenni per combatre el clima enrarit. L’èxit, aclareix, passa per atendre el vast mercat intern (amb 600 milions de xinesos en la classe mitjana) i estimular la producció i tecnologia nacional.