El TJUE avisa Alemanya que és l'únic competent per decidir sobre l'actuació del BCE

La sentència dictada el 5 de maig passat pel Tribunal Constitucional alemany en la qual qüestiona la proporcionalitat del programa de compra de deute públic del Banc Central Europeu (BCE), i que va ser avalat el desembre del 2018 pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), continua provocant reaccions entre les institucions europees. Aquest divendres s’ha pronunciat la màxima cort europea que ha avisat que el TJUE és «l’únic competent» per pronunciar-se sobre la legalitat de les decisions del BCE i que, per tant, les seves sentències són vinculants.

Tot i que no és habitual que el TJUE es pronunciï sobre sentències d’un òrgan jurisdiccional nacional, i així ho recorden en un breu comunicat, en aquesta ocasió l’alt tribunal europeu ha optat per fer una excepció davant de l’allau de preguntes rebudes en els últims dies. «A fi de garantir una aplicació uniforme del dret de la Unió, el Tribunal de Justícia, creat per a aquesta finalitat pels Estats membres, és l’únic competent per declarar que un acte d’una institució de la Unió és contrari al Dret de la Unió», adverteix la cort en una breu nota de tot just tres paràgrafs. 

Notícies relacionades

Un curs ensenya a ensinistrar gossos per trobar tòfones com una oportunitat per desenvolupar el món local

Antón Costas: «S’ha trencat el pont que existia entre creixement econòmic i progrés social»

A més, segons la cort, la sentència alemanya podria posar en risc la seguretat jurídica a la UE. «Les divergències entre els òrgans jurisdiccionals dels Estats membres quant a la validesa d’aquests actes poden arribar a comprometre la unitat de l’ordenament jurídic de la Unió i perjudicar la seguretat jurídica», assenyala el comunicat.

Segons recorda l’alt tribunal comunitari, en general, i conforme a la reiterada jurisprudència del Tribunal de Justícia, «una sentència dictada amb caràcter prejudicial» pel TJUE «vincula el jutge nacional per a la resolució del litigi principal» i «igual com altres autoritats dels Estats membres», els òrgans jurisdiccionals nacionals també «estan obligats a garantir el ple efecte del dret de la Unió» perquè «només així pot garantir-se la igualtat dels Estats membres en la Unió creada per ells».