crisi sanitària mundial

Els EUA sumen 33 milions d'aturats, tot i que la destrucció d'ocupació es modera

Més de tres milions de nord-americans es van apuntar a l'atur la setmana passada, la xifra més baixa des que va començar la pandèmia

zentauroepp53329436 usa1471  miami beach  fl  eeuu   05 05 2020   un hombre pasa200507161913

zentauroepp53329436 usa1471 miami beach fl eeuu 05 05 2020 un hombre pasa200507161913 / Giorgio Viera

2
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La sagnia de l’ocupació continua als Estats Units, tot i que comença a moderar-se. Més de tres milions de nord-americans van sol·licitar la setmana passada el subsidi d’atur, una xifra que arriba ja als 33,5 milions d’aturats des que el país va posar en marxa el tancament dels negocis no essencials a finals de març.

La destrucció d’ocupació generada pel coronavirus  no té precedents des de la Gran Depressió dels anys trenta del segle passat, tot i que alguns economistes consideren que es podria haver tocat fons. Més de la meitat dels estats del país han iniciat aquesta setmana la desescalada per reobrir gradualment les economies, malgrat que cap compleix amb els quadros sanitaris establerts per la Casa Blanca per entrar en la fase 1, segons una anàlisi de la revista ‘Time’.

Els 3,2 milions de nous sol·licitants de la prestació estan encara molt per sobre dels 700.000 aturats que constituïen fins ara la xifra rècord d’aturats en una sola setmana des que van començar els registres el 1967. Però és també el nombre més baix de reclamacions del subsidi des que va començar la pandèmia. L’última setmana de març va ser la pitjor, amb gairebé 7 milions de nous aturats.

«El declivi ha sigut molt accentuat, cosa que obre la possibilitat que hàgim tocat fons ràpidament», ha dit Michael Moran, economista de Daiwa Capital Markets, a ‘The Wall Street Journal’. La desfeta laboral comença a reflectir-se en el producte interior brut (PIB), que es va contreure un 4,8% en el primer trimestre de l’any, la pitjor contracció des de la recessió que va seguir la crisi financera del 2008. 

Posada en marxa

La previsió dels economistes, no obstant, apunta que tot serà bastant pitjor en el període entre el maig i el juny, quan s’espera una contracció que pot ser que arribi al 30% del PIB, una xifra inaudita en gairebé un segle. En gran manera dependrà del resultat de la incipient reobertura posada en marxa des del cap de setmana passat en estats com Texas, Arizona, Kansas, Florida, Maine i, abans que acabi la setmana, Califòrnia.

Notícies relacionades

Molts han començat a obrir els comerços minoristes, els restaurants o les perruqueries, tot i que ho han fet amb nombroses restriccions respecte a l’aforament i la distància de seguretat entre els clients. Aquesta primera fase de la desescalada ha sigut promoguda per la Casa Blanca, malgrat que són pocs els estats que acumulen 14 dies de descens sostingut dels casos de Covid-19. De moment, els consumidors estan responent amb molta cautela. 

No tot el teixit econòmic ha optat per plegar espelmes. Alguns sectors, com els supermercats, el comerç ‘online’ i els serveis a domicili han augmentat les contractacions al veure com s’incrementava la demanda pel tancament temporal dels competidors. També ho han fet més recentment empreses d’altres sectors per beneficiar-se dels ajuts federals aprovats pel Congrés, que condonarà els préstecs concedits a les empreses que mantinguin les plantilles mentre duri aquesta primera fase de la pandèmia.