Els líders de la UE avalen la creació d'un fons de reconstrucció

Les restriccions imposades per contenir la propagació del Covid-19 han deixat l’economia europea en un coma artificial que podria provocar una profunda contracció del Producte Interior Brut de fins al 15% aquest any. L’advertència l’ha fet aquest dijous la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, durant la quarta cimera que celebren els caps d’Estat i de Govern de la UE en set setmanes i que ha servit per recolzar la creació d’un pla de reconstrucció per ajudar els països més afectats per la pandèmia, tot i que amb els detalls encara per negociar.

Tot i que encara persisteixen importants diferències entre els governs europeus, especialment entre els països del nord i del sud, pel que fa al volum que ha de tenir el nou fons o si els recursos s’han d’entregar als estats membres en forma de préstecs o subsidis a fons perdut, els Vint-i-set han optat aquesta vegada per enterrar la destral de guerra. «Sabem que serà difícil però creiem que el debat ha sigut racional i que hi ha una voluntat política potent per prendre decisions en les pròximes setmanes», ha assegurat el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la videoconferència de quatre hores.

Durant el debat, la presidenta del BCE ha advertit els dirigents europeus de les conseqüències negatives de «fer massa poc massa tard» i ha pintat un panorama fosc a causa de la persistent incertesa que envolta l’epidèmia i que aquest any podria derivar en un enfonsament del PIB del 5% en un escenari optimista, del 9% en la hipòtesi central i del 15% en el pitjor dels escenaris. Unes xifres que confirmen el pitjor panorama i que la reactivació econòmica requerirà molts diners.

Proposta de la Comissió

El següent pas ara serà la presentació d’una proposta per part de la Comissió Europea –tant del pròxim marc pressupostari com del nou fons– que podria arribar el 6 de maig, segons ha anunciat el primer ministre italià, Giuseppe Conte, tot i que la presidenta Ursula von der Leyen ha optat per apuntar a «la segona o tercera setmana de maig». Tot dependrà, ha dit, de la rapidesa amb què pugui avançar l’Executiu comunitari en un pla que fa setmanes que perfilen. El nou fons, tal com ha avançat en els últims dies, estarà ancorat en el pròxim marc financer plurianual de la UE per al període 2021-2027, que haurà de ser adaptat per tenir en compte les circumstàncies creades pel coronavirus i augmentar la seva potència de foc incrementant el marge fiscal.

La idea, ha explicat, és emetre deute amb la garantia del pressupost de la UE i captar fons en els mercats financers que després es distribuirien en una barreja de préstecs i subvencions perquè «hi ha d’haver un equilibri», ha defensat Von der Leyen sobre un element que divideix el nord i el sud. Segons una nota interna de la Comissió Europea, l’objectiu és mobilitzar fins a 2 bilions d’euros. Per finançar el nou pla, Brussel·les contempla la creació d’un instrument de recuperació i resiliència temporal, dotat amb 300.000 milions d’euros, que afegit al sistema de recursos propis del pressupost de la UE –elevant el sostre al 2%– permetria captar en els mercats financers, a través de l’emissió de bons europeus, uns altres 320.000 milions d’euros. 

A l’espera d’aquesta important peça del puzle, la baralla per definir la factura i com pagar-la –s’estudien xifres d’entre 1 i 2 bilions d’euros– encara sembla complicada. Espanya, França, Itàlia, Portugal i Grècia volen un fons de recuperació amb uns recursos que arribin en forma de subsidis per no agreujar l’estat d’unes finances públiques ja molt tocades. Els països del nord, des dels Països Baixos  fins a Suècia, passant per Alemanya, es resisteixen i defensen que els recursos s’han d’obtenir en forma de préstecs. «Àustria està preparada per mostrar solidaritat per impulsar la recuperació de les nostres economies» però «hem de fer-ho a través de préstecs, una mutualització del deute no és acceptable», ha repetit el seu primer ministre, Sebastian Kurz en línia amb el missatge que ha enviat el seu col·lega neerlandès, Mark Rutte, que espera alhora que la proposta un estudi d’impacte de la Comissió Europea sobre les necessitats.

Canvi de to

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

González Laya assegura que Espanya està «en el centre del joc» de la UE

Encara així el to de la negociació ha canviat. «Una cosa està clara: hem d’estar preparats, amb un esperit de solidaritat i per un limitat període de temps, a fer contribucions més altes al pressupost europeu perquè volem que tots els Estats de la UE es recuperin econòmicament», ha reconegut la cancellera alemanya Angela Merkel durant la seva habitual compareixença prèvia al Bundestag. «Hi ha varietat d’opinions. Hi ha d’haver un equilibri però és qüestió de negociació. Hi ha pros i contres en totes dues. Aquesta nit s’han intercanviat opinions de forma constructiva», ha resumit Von der Leyen.

«No hem volgut entrar en el joc de les divisions entre el nord i el sud. El Govern espanyol vol unir les visions del nord i el sud, l’est i l’oest. El que fa falta és una resposta europea a mitjà i llarg termini que garanteixi una sortida ràpida d’una crisi profunda i dura. Espanya vol facilitar un consens i no entrar en un debat entre Nord i Sud, que avui no està sobre la taula,» ha valorat la ministra d’Exteriors, Arancha González-Laya, informa Miguel Ángel Rodríguez, sobre una cimera que ha ratificat el pla d’emergència de 540.000 milions aprovat per l’Eurogrup. L’encàrrec dels líders: que estigui operatiu l’1 de juny.