L'aprofitament del sobrant

El món de l’empresa i l’esperit emprenedor sempre s’ha respirat a casa de Ferran Verdaguer, un jove empresari de Vic. Després d’estudiar Enginyeria de disseny industrial a l’escola Elisava, durant un sopar en família, parlant de la irrupció en el mercat de la impressora en 3D a nivell industrial, van veure un camí a seguir. «Allò era un canvi de paradigma. Fins aleshores el 3D era a nivell de prototips, però la impressió 3D industrial ens va fer pensar que anem cap a un model de societat en què no hi haurà tant estoc. Així que la vam veure com la màquina del futur», explica Verdaguer.

               El gener del 2018, amb poc menys de mig milió d’euros, ell, la seva mare i la parella d’ella (Montse Juvany i Lluís Planella) van adequar una instal·lació a Santa Maria de Corcó per, amb una màquina industrial d’impressió 3D, començar a oferir el seu servei de fabricació de peces per a altres empreses. Les serveixen tan sols impreses, o amb els acabats posteriors que indiqui el client: rematades de superfície, pintura o retocs estètics o recobriments específics, per exemple, per poder tenir contacte amb aliments.

               Així, des de zero, van fundar l’empresa Addwerk, que crea peces per a firmes del sector industrial, alimentari i de l’automoció.

Producte de consum

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 27 d’abril a España per la Guerra d’Irán: la setmana arrenca amb pujades en els carburants

Calendari laboral de Girona del 2026 (amb tots els festius)

               A poc a poc, l’empresa ha anat prenent el seu lloc al mercat. Actualment, ja són cinc en plantilla a la qual, en pics de feina, s’hi sumen col·laboradors externs. L’any passat, Addwerk va facturar mig milió d’euros i la seva intenció és sortir a vendre a altres països, com el Canadà, la Gran Bretanya, la resta d’Europa i els Estats Units. «La nostra idea és convertir-nos en un centre referent en fabricació de tecnologia 3D, tan industrial com sigui possible, i acabats en pintura. Els sistemes d’utillatge intern ja són fabricats per nosaltres».

               Una altra de les línies de creixement del negoci ha arribat gairebé per casualitat. «En aquest tipus de tecnologia, quan fabriquem peces molt grans i primes, la densitat és molt baixa i hem d’equilibrar la temperatura i densitat, augmentant el volum amb peces petites que no interfereixin en la principal a l’imprimir», explica Verdaguer. «Eren peces que després rebutjàvem, fins que vam pensar a donar-los una forma que donés lloc a un article útil. I vam dissenyem un petit cub que porta impresa la imatge de la rajola més cèlebre de Barcelona, el panot de la flor, com a penjoll», afegeix. I van dissenyar així la seva primera peça de joieria ecològica amb poliamida 12, el material base de totes les seves impressions. Van contactar amb una botiga de regals fets per talent local, BdeBarcelona, i la van prendre com a banc de proves. I la la creació va tenir èxit. Ara el coronavirus els ha inspirat un altre producte: un dispensador personal de gel desinfectant per portar a la butxaca (www.emanno.com).