Camil Ros (UGT): «Les empreses que no tenien les mesures de seguretat no han obert»

Si bé aquesta setmana centenars de milers de catalans s’han reincorporat a la feina després de 15 dies de permís retribuït; en determinats ambients fa una mica més d’un mes que no existeixen ni els caps de setmana. Supervisar que aquesta tornada a l’activitat es faci complint les garanties de prevenció de riscos és una de les prioritats principals dels sindicats, tal com explica el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros. 

¿Els treballadors catalans que aquesta setmana han tornat a la feina ho han fet amb totes les garanties?

De moment sí, està prioritzant el sentit comú. Entre els nostres delegats no tenim constància que s’hagin interposat cap denúncia destacable. El sí que hem constatat és que no ha anat a treballar tanta gent com deien que aniria. Nosaltres calculem que aquesta setmana s’han reincorporat una mica més de mig milió de treballadors. Moltes empreses que no tenien les mesures de seguretat no han obert. I en altres s’estan negociant ertos o l’allargament dels ja existents. De moment el missatge de la salut per sobre de l’activitat econòmica ha prevalgut.

¿Ha prioritzat la prudència?

Al final els empresaris també són persones que poden agafar el coronavirus. Per molt que siguin en un despatx de luxe. Crec que hi ha una consciència i entre tots hem d’evitar que els centres de treball siguin un punt on es produeixin rebrots o contagis massius.

¿Inspecció de Treball té prou recursos per garantir que les mesures de prevenció siguin suficients?

La nostra Inspecció de Treball, abans d’aquesta crisi, tenia tres vegades menys inspectors que la mitjana europea. Si en una situació normal ja partíem amb desavantatge, evidentment ara no n’hi ha prou. És una altra de les qüestions, igual que en temes sanitaris, en què es veu la debilitat del nostre estat del benestar. Amb estructures més fortes podríem tenir més dades i haver fet un seguiment millor durant totes aquestes setmanes sobre com estaven els plans de prevenció de riscos en les empreses. Ara mateix la Generalitat no podria donar resposta si hi hagués una allau de denúncies a la Inspecció.

A Seat sí que van arribar fins a Inspecció de Treball...

Les negociacions per reconduir aquesta situació estan en marxa. Tenim molt clar que si no hi ha mesures de seguretat i prevenció, qualsevol activitat econòmica no pot reactivar-se. Però hem d’estar alerta. Una de les coses que ens ha deixat clara aquesta crisi és que no ens podem despistar en cap moment. Si la reincorporació és ordenada, escalada i es guarden les mesures de prevenció i seguretat pot sortir bé. Perquè, d’altra banda, es necessita no estar frenats. Molts treballadors eren en permís retribuït, no en un erto o teletreballant. I, per tant, aquesta tornada a l’activitat es feia necessària, especialment a les petites empreses.

¿Era imprescindible que aquesta setmana els treballadors dels serveis no essencials tornessin a la feina?

Nosaltres en aquest debat no entrem. Perquè som experts en el mercat laboral, no en qüestions sanitàries. El que sí que sabem és que hem de ser especialment escrupolosos amb la salut. I ho diem molt clar. Si no hi ha les mesures de seguretat no s’ha de produir aquesta activitat econòmica. Ningú té un manual epidemiològic sobre com gestionar aquesta situació. L’important és prendre les decisions per evitar que els centres de treball siguin llocs de contagi.

¿Quins són els pros de reactivar part de l’economia? ¿I els contres?

El que estem vivint és com un tsunami. Fins que no baixi tota l’aigua no en veurem l’afectació real. Sembla que l’economia ha anat aguantant, malgrat estar aturada. La qüestió és, ¿quantes setmanes més pot aguantar així?

¿És coherent allargar l’estat d’alarma i no els dies de permís retribuït recuperable?

Som a Catalunya i no a Dinamarca. Aquí es veu aquells estats que tenen més força i aquells que no. A Alemanya també estan en una altra situació, potser perquè tenen una sanitat pública amb més recursos o perquè s’hi han injectat més diners públics. Aquí paguem els impostos que paguem. Alguns que durant molts anys han reivindicat menys impostos ara són els que demanen més ajuts públics, com van defensant algunes patronals. O paguem tots impostos o no hi poden haver serveis públics. Aquesta és una lliçó que ja vam tenir a la crisi anterior i que ara ens torna a caure als morros.

¿Es podran recuperar els dies de permís retribuït abans del 31 de desembre? Amb les patronals no van aconseguir pactar uns mínims comuns...

Ho tornarem a intentar. Les primeres setmanes de l’estat d’alarma les patronals catalanes no van estar a l’altura. Es van atrinxerar i només pensaven en els seus. Si al final es tanquen en banda i no volen pactar res tindrem una conflictivitat que ara mateix no tenim. El millor és trobar pautes per poder tornar les hores quan l’empresa tingui més activitat i, alhora, que la gent pugui conciliar.

El març va tancar amb 120.000 treballadors en actiu menys a Catalunya, ¿s’ha frenat aquesta destrucció d’ocupació? ¿Estan funcionant les mesures contra els acomiadaments que va aprovar el Govern?

Esperem que aquesta destrucció d’ocupació s’hagi frenat. Ara mateix acomiadar o no renovar un temporal és mala fe. Perquè saps que aquesta persona es queda penjada i trigarà molts mesos a tornar a trobar feina.

La UGT va denunciar que el 10 d’abril passat només 36.000 afectats per erto a tot Espanya havien cobrat la prestació i la xifra de suspesos supera els tres milions, ¿per què aquesta disparitat?

És increïble. El Govern ha d’habilitar que els treballadors afectats vagin cobrant a mesura que se’ls tramita l’expedient. ¿Qui ens garanteix que el SEPE hagi tramitat tots els expedients que continuen entrant abans de maig? La gent ha de continuar pagant la seva hipoteca o el seu lloguer. Poses contra la paret les famílies més vulnerables.

A Catalunya un de cada quatre assalariats ja està afectat per un erto, ¿quan deixarà de créixer la xifra?

Mentre no es recuperi el consum, més enllà dels béns de primera necessitat, és difícil que la majoria d’empreses tornin a l’activitat. Amb un ritme més baix, però els ertos continuaran... Evidentment el risc és que, una vegada recuperem l’activitat, aquestes suspensions es converteixin en acomiadaments. Aquest és el gran risc que hem d’aturar.

Salvaguardar l’ocupació era una de les condicions que van pactar amb la patronal. A canvi d’exempcions fiscals...

Ho hem d’evitar. Injectar diners públics no és donar diners a les empreses perquè després se’l gastin en indemnitzacions. L’anterior crisi la vam paguar amb eros, no amb ertos. I això és el que hem d’evitar. Si no es destrueix ocupació la gent tornarà a consumir i sortirem més ràpid d’aquesta crisi. I el que no poden fer les empreses és retallar condicions laborals... ¡Encara estem pendents de derogar la reforma laboral del PP!

¿Les empreses amb grans beneficis també haurien d’estar exemptes de pagar les cotitzacions socials en un erto? ¿Per què no ho van pactar així amb la CEOE?

L’objectiu principal és salvaguadar els llocs de treball. Després caldrà estudiar alguna fórmula perquè aquelles empreses que tornin a registrar beneficis tornin part d’aquests diners públics que han rebut.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El Govern va demanar que no s’aixequés el confinament, però ha reactivat la producció de les fàbriques de Comforsa, que són propietat seva. Va criticar que el Govern no paralitzarà la construcció fins al 31 de març passat i ells van mantenir la seva obra pública fins dos dies abans. Si tinguessin les competències, ¿creu que la Generalitat hagués gestionat diferent la crisi actual?

No ho sé. També els vam demanar que suspenguessin els horaris comercials a les zones turístiques, perquè si no hi ha turisme no té sentit que Dilluns de Pasqua els comerços estiguessin oberts. Forma part de les contradiccions. A grans trets, tant el Govern central com el Govern català estan fent el que poden.