El mercat immobiliari va continuar la seva tendència baixista abans del coronavirus

L’activitat immobiliària va continuar donant senyals d’esgotament  abans de la crisi sanitària del coronavirus, que amb tota probabilitat haurà contret encara més el mercat. El febrer passat, es van registrar 42.920 compravendes de vivenda, el que suposa una baixada del 6% respecte al mateix mes de l’any anterior (4,4% desestacionalitzat, és a dir, corregint les variacions del calendari com el diferent nombre de dies festius i feiners). El nombre de transaccions, així, va prosseguir la tendència baixista iniciada al gener (-5,5% i -6,2%, respectivament), segons les dades publicades aquest dijous pels notaris.

Fa temps que molts experts en el sector alerten que l’increment dels preus  és des de fa anys més elevat que el de la capacitat adquisitiva dels potencials compradors, cosa que inevitablement acabaria per provocar un fre de les compravendes. Les dades apunten que aquesta situació ja s’estava produint abans de la pandèmia i és previsible que els efectes econòmics de la malaltia i el confinament l’accelerin.  

La venda de pisos, així, va caure el 7,4% al febrer pel retrocés de les transaccions de pisos lliures de segona mà (6,5%) i de pisos lliures nous (2,4%). Per la seva banda, les vivendes unifamiliars, normalment adquirides per llars de rendes més altes, amb prou feines van baixar (0,7%), però el seu pes en el total de transaccions amb prou feines arriba al 22,4%, amb la qual cosa el seu efecte en l’evolució total de les operacions és limitat. La compravenda d’un altre tipus d’immobles com terrenys i garatges, per la seva banda, va baixar el 6,3%, fins a les 10.125 operacions.

Preu contingut

Notícies relacionades

Gael Rodríguez i Jordi Masquef discuteixen sobre "recuperar el prestigi" de Portbou i Figueres

Rocío Muñoz (Perelada): «El mercat del vi està en crisi, les noves generacions ja no se senten identificades»

Una altra prova del refredament del sector és que el preu mitjà de les vivendes adquirides tot just va variar el febrer (1.393 euros el metre quadrat, un 0,5% més que el febrer del 2019, davant l’1,8% del gener). És a dir, que els compradors no podien o no estaven disposats a pagar més que dotze mesos abans. Els pisos van pujar el 2,4% (els de preu lliure de segona mà es van encarir el 0,9% i els nous, el 5,4%), mentre que les vivendes unifamiliars van caure el 2,4% i la resta d’immobles va baixar el 6%.

El nombre de crèdits hipotecaris concedits per a l’adquisició de vivenda, per la seva banda, es va situar en 21.735 al febrer, amb una caiguda de tot just el 0,6%, molt superior a la del nombre de compravendes (6%). Això implica que un major nombre de compradors van requerir finançament bancari per afrontar l’adquisició, una altra prova de l’enduriment de l’accés a la vivenda. També ho reflecteix el fet que la quantia mitjana dels préstecs es va incrementar en un 5,5%, fins als 140.110 euros. Aquestes dades apunten també a una menor activitat dels inversors professionals.