L'FMI preveu un augment significatiu del dèficit i el deute espanyol

El dèficit públic es multiplicarà per tres i el deute es dispararà 18 punts percentuals. Aquests són els càlculs que preveu el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre l’impacte en les finances espanyoles de les mesures d’estímul fiscal aprovades pel Govern de Pedro Sánchez per mitigar les conseqüències de la paràlisi econòmica derivada del nou coronavirus. El cost de la factura anul·larà en gran manera l’esforç fiscal realitzat en l’última dècada per provar de sanejar els comptes públics i complir els criteris de la Comissió Europea, que ha deixat temporalment en suspens el Pacte d’Estabilitat per donar un respir als estats membres. El cas d’Espanya està lluny de ser excepcional, ja que són majoria els països que han hagut de desplegar els seus arsenals fiscals per prevenir el col·lapse de l’economia. 

«El brot de Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i financeres provocaran un increment massiu dels dèficits fiscals i els nivells de deute en comparació amb les projeccions prèvies», assegura l’FMI al seu informe de supervisió fiscal, presentat aquest matí a Washington. Els seus analistes preveuen que els ingressos fiscals a tot el món es ressentin notablement per la caiguda de la producció, un descens en la recaptació acompanyat per un augment considerable de la despesa pública per reflotar empreses, llars i sistemes sanitaris. Però aquesta vegada ni Brussel·les ni l’FMI s’han atrevit a cantar la canya ningú. Potser perquè no hi ha bocs expiatoris ni solucions màgiques en aquesta crisi. «L’increment considerable dels dèficits aquest any és necessari i apropiat en molts països», ha sentenciat el Fons.

En el cas d’Espanya, el desajust pressupostari s’acostarà al dels anys més crus de la Gran Recessió i la posterior eurocrisi. Del 2,6% de dèficit públic del 2019 es passarà aquest any a un 9,5% del PIB, dos punts més que la mitjana de l’eurozona  prevista per l’FMI. És molt similar al de França (9,2%), però superior al d’Alemanya  (5,5%), Itàlia (8,3%) i el Regne Unit (8,3%). Entre les grans potències mundials, els Estats Units se n’emporten la palma, amb un augment del dèficit de gairebé 10 punts. Quedaria en el 15,4%, després d’haver aprovat un rescat de més de dos bilions de dòlars.

La dada espanyola crida l’atenció perquè, segons el laboratori d’idees Bruegel, amb seu a Brussel·les, Espanya és, després d’Hongria, el segon país que menys fons públics havia gastat fins al 30 de març en mesures d’«estímul fiscal immediat» dels nou països europeus analitzats a l’informe. Un 0,7% del seu PIB, lluny del 6,9% alemany o el 2,1% danès, els països que encapçalen la llista. Entre les mesures d’estímul immediat l’estudi va incloure els ajuts al sistema sanitari, les subvencions a les pimes, els tallafocs per frenar els acomiadaments o la inversió pública. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Respecte del deute espanyol, el Fons vaticina que augmentarà fins al 113,4% del PIB, després d’haver quedat l’any passat al 95,5%. En termes relatius és una xifra que no es veia des de principis del segle XX, poc després de les guerres colonials, que van desembocar en la pèrdua de Cuba i les Filipines. Amb aquests desajustos en els comptes públics, units a un creixement negatiu per a aquest any del 8%, segons la previsió del Fons, la sortida de la crisi sembla dolorosa i complicada. No només per a Espanya, sinó també per al gruix de l’eurozona, instal·lada des de fa anys en una expansió pírrica. 

El Fons considera, en qualsevol cas, que és aviat per calibrar l’impacte real del Covid-19 en les finances estatals. «La previsió és molt incerta. Dependrà de la durada de la pandèmia, però també de si la recuperació econòmica és ràpida o la crisi s’eternitza». Els seus economistes insisteixen que els esforços per contenir la propagació del virus han de continuar anant acompanyats per mesures fiscals per protegir les empreses i els treballadors. «L’objectiu és impedir que la crisi sanitària generi una duradora debilitat de la demanda que redueixi el benestar de la població», diu el seu informe.