L'FMI augura per a Espanya una caiguda del 8% del PIB i un atur del 20%

Atrevir-se a posar números a la colossal aturada econòmica provocada pel coronavirus  no deixa de ser un exercici d’alt risc. Ningú sap del cert quina serà la trajectòria de la pandèmia, ni quant duraran les mesures de contenció, si hi haurà una segona onada del virus o com i quan es reactivarà l’economia. Però fins i tot les projeccions més conservadores mostren un escenari esfereïdor per al 2020. D’acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI), l’economia mundial viurà aquest any el seu pitjor daltabaix des de la Gran Depressió (1929-1933) del segle passat.

En la caiguda, ningú se salva, ni els països rics ni els emergents. I Espanya en surt particularment malparada. Tant, que podria tancar l’exercici amb un creixement negatiu del 8%, una contracció que dobla la viscuda el 2009, després de l’esclat de la crisi financera.

No és l’apocalipsi, però s’hi assembla bastant. «No havíem experimentat mai a les nostres vides un col·lapse de l’activitat d’aquesta magnitud i rapidesa», ha dit l’economista en cap del Fons, Gita Gopinath, al presentar aquest dimarts a Washington les projeccions econòmiques mundials de l’organisme multilateral. Els seus analistes preveuen per a aquest any una contracció global del 3%, cosa que representa una caiguda de més de sis punts respecte a les previsions del gener, quan el nou coronavirus començava a treure el cap a la Xina i encara s’esperava que la modesta recuperació seguís el seu curs.

Recessió global

«Això converteix el ‘Gran Confinament’ en la pitjor recessió des de la Gran Depressió, bastant pitjor que la crisi financera global», ha dit Gopinath. El 2009, el PIB mundial, es va contreure només una dècima. A diferència d’altres crisis, aquesta no ha tardat a globalitzar el sofriment, en un ball perfectament compassat. Està previst que els ingressos per càpita caiguin en 170 països i que, per primera vegada en gairebé un segle, tant les economies avançades com les emergents entrin alhora en recessió, segons l’FMI.

La Xina és un dels pocs països cridats a salvar-se dels números vermells, cosa que podria donar-li una empenta en la pugna que manté amb els Estats Units per l’hegemonia mundial. Creixerà l’1,2%, molt lluny del 6,1% del 2019, però molt més que el seu rival geopolític, que espera una caiguda pròxima al 6%.

Pitjor és el daltabaix de la zona euro (-7,5%), arrossegada per la contracció de totes les seves economies, grans i petites: Itàlia (-9,1%), Espanya (-8%), França (-7,2), Alemanya (-7%). El Fons assenyala que els països que depenen del turisme, l’hostaleria o l’entreteniment estan patint pertorbacions particularment accentuades. Un model productiu en què entra Espanya, que estava cridada a créixer aquest any l’1,6%. Ara s’enfronta al que Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, ha descrit com la «pitjor crisi des de la guerra civil».

Lleugera deflació

Una crisi que sembla que deixarà aquest any una lleugera deflació (caiguda sostinguda dels preus) i quatre punts d’augment de l’atur. Si es compleixen les previsions de l’FMI, quedarà en el 20,8% de la població activa, xifra que doblarà la mitjana de l’eurozona.

També s’espera que els efectes col·laterals del virus es manifestin amb particular cruesa en el món en desenvolupament. Nacions que a la factura sanitària i productiva han començat a afegir-hi el cost de la caiguda de les matèries primeres, les fugues massives de capital estranger o les creixents dificultats per accedir al crèdit als mercats internacionals.

En qualsevol cas, aquestes previsions s’han de prendre amb enorme cautela. Es basen en la incerta premissa que la pandèmia retrocedirà en la segona meitat de l’any i anirà acompanyada per la reobertura gradual de l’economia a mesura que s’aixequin els confinaments. És, per tant, el millor dels escenaris possibles, un escenari que situa al 2021 l’inici de la recuperació, amb nivells de creixement superiors al 4% a la zona euro.

Forat conjuntural

«El cost econòmic dependrà de factors que interactuen d’una manera molt difícil de predir», reconeixen els economistes del Fons. Des del curs que adopti la pandèmia fins a l’efectivitat de les mesures de contenció, la pertorbació en les cadenes de subministraments o els possibles canvis en els patrons de consum una vegada es recuperi una cosa semblant a la normalitat. Mentrestant, l’FMI calcula que pot ser que s’evaporin fins a nou bilions de dòlars en els dos pròxims anys, l’equivalent a la riquesa anual combinada d’Alemanya i el Japó.

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

Per sortir del forat conjuntural, susceptible de convertir-se en estructural si la crisi s’eternitza i la vacuna tarda a arribar més del previst, l’FMI recomana que continuïn els estímuls fiscals per reflotar les llars i les empreses, així com la pluja de liquiditat dels bancs centrals per evitar el contagi del sistema financer i garantir que el crèdit continua fluint.

Els seus dirigents fugen ara de l’austeritat prescrita fa una dècada. L’organisme que dirigeix Georgina Georgieva advoca per augmentar la despesa sanitària, així com els ajuts directes als treballadors. També creu que els estímuls seran més efectius quan el virus remeti i la població recuperi la llibertat de moviments.