L'Eurogrup afronta encara dividit la seva gran prova de foc

El primer cas de coronavirus en el Vell Continent va ser detectat fa ja més de tres mesos. Des d’aleshores, els governs europeus miren de construir, sense èxit fins ara, un tallafoc comú que permeti protegir la Unió Europea d’una patacada econòmica i financera que pot ser històrica. «No sortirem d’aquesta crisi com a guanyadors o perdedors. Entre els Estats membres, o bé tenim èxit com a Unió Europea o fracassem», ha avisat aquest dilluns el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, en vigílies d’una nova reunió per videoconferència de ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona decisiva per demostrar d’una vegada per sempre si la solidaritat té el mateix significat al nord d’Europa que al sud.

Fa dotze dies, durant el Consell Europeu celebrat el passat 26 de març, els 27 caps d’estat i de govern de la UE van fracassar en el seu intent de donar una resposta conjunta. Van xocar pel de sempre. Per la negativa del nord –Holanda, Àustria, Alemanya o Finlàndia– a acceptar la mutualització del deute que reclamen des de fa anys els països com Espanya o Itàlia i per les resistències del sud a acceptar la condicionalitat que volen imposar els del nord per accedir als diners del fons de rescat europeu. 

El resultat és que els 27 no van tenir més remei que donar-se dues setmanes addicionals de termini per intentar superar la fractura. Aquell termini es compleix aquesta setmana i serà la gran prova de foc per a Europa. La resposta en la qual treballen els governs europeus té tres ingredients: una línia de crèdit a través del Mecanisme Europeu d’Estabilitat o fons de rescat europeu (MEDE) de 240.000 milions d’euros, un augment de les garanties del Banc Europeu d’Inversions per elevar la capacitat d’inversió fins als 200.000 milions, i el nou fons per finançar els ertos amb 100.000 milions. 

En suma, un salvavides de més de mig bilió d’euros. «Espero que l’Eurogrup aconsegueixi llançar un missatge d’unitat. Aquest no és el moment de divisions», ha advertit Gentiloni durant un acte organitzat pel think tank Bruegel. L’objectiu és arribar a un principi d’acord tot i que la realitat és que nord i sud continuen dividits. «No crec que aconseguim una solució demà (per dimarts)», apunten fonts diplomàtiques. 

Les institucions europees: marge per a la solidaritat

La decisió final no està a les seves mans però sí que són els responsables de teledirigir el debat i intentar unir les actituds dels diferents Estats membres i davant de la cita clau d’aquest dimarts els presidents del Consell Europeu (Charles Michel), Comissió Europea ( Ursula von der Leyen), Banc Central Europeu (Christine Lagarde) i Eurogrup (Mário Centeno) ho tenen clar: cal utilitzar tots els instruments ja existents però sense tancar cap porta. «Hi ha molt marge per a la solidaritat en els instruments i institucions existents. Hem d’explotar aquestes eines plenament i estar oberts a fer més», han indicat en un comunicat conjunt després d’una videoconferència celebrada aquest dilluns. «Fem una crida a tots els membres de l’Eurogrup a examinar tots els possibles instruments de forma enginyosa i constructiva», reclamen.

Espanya i Itàlia: no renuncien als eurobons

Espanya i Itàlia encapçalen el grup d’Estats membres que exigeixen una resposta contundent i ambiciosa, que inclogui la creació d’un instrument de mutualització de deute per ajudar a sufragar els costos d’una crisi. La idea la van recolzar fa quinze dies, en una carta conjunta, els líders de França, Portugal, Grècia, Eslovènia, Bèlgica, Luxemburg i Irlanda però continua generant una rotunda oposició entre els països del nord. Encara així, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han deixat clar aquests últims dies que no hi renuncien. «Que ningú s’equivoqui, el Govern d’Espanya mai renunciarà als coronabons perquè és solidaritat. Això és Europa. La determinació del Govern és total i absoluta», va dir dissabte. Les actituds són menys consistents quant al fons de rescat europeu. Espanya no rebutja una condicionalitat mínima, sempre que sigui per a tothom igual i no porti acompanyada cap vigilància pressupostària reforçada com la dels programes de rescat. Itàlia, en canvi, rebutja «categòricament» aquesta via. «És un element veritablement polític a Itàlia perquè Salvini ho ha presentat com la submissió a Europa. És paradògic perquè Itàlia seria el país que més ho necessita però qui políticament està en pitjor posició. No acceptaran l’ús del MEDE sense que hi hagi un fons de recolzament», apunten fonts diplomàtiques. «Direm no al MEDE, és una eina absolutament inadequada», ha avisat aquest dilluns Giuseppe Conte.

França: un nou fons per a la reconstrucció

El Govern francès, per la seva part, recolza el tallafoc a tres nivells –fons de rescat europeu, garanties del BEI, i ajuts per a l’ocupació– en el qual treballa l’Eurogrup però exigeix a més la incorporació al debat d’un fons temporal i excepcional per rellançar l’economia i les inversions. El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, va plantejar la proposta la setmana passada davant del bloqueig del debat sobre els coronabons i entén que és la solució per superar l'impàs i acostar posicions. «Tots sense excepció hem de canviar la mirada. No ens podem acontentar amb les respostes del passat. Cal evitar cometre els mateixos errors de 2009. Hem de fer prova de solidaritat perquè el que està en joc és el futur de la zona euro i del projecte europeu», ha advertit en una roda de premsa telefònica aquest dilluns. Igual com Espanya, Itàlia o Portugal, França comparteix la idea que els instruments actuals no seran suficients per a respondre al «violent impacte» per a l’economia del coronavirus i que caldrà acompanyar el retorn a la normalitat amb inversions massives. El seu pla: un fons que es financi amb garanties dels Estats i que serveixi per finançar serveis públics de primera necessitat (com hospitals), sectors industrials clau (turisme, automòbil o transport aeri) i noves tecnologies. París està disposada a dissenyar i negociar el contingut en els pròxims mesos però exigeix que la resposta de l’Eurogrup inclogui aquest instrument. 

Alemanya: fons de rescat i d’ocupació

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Per a Berlín, que també renega dels eurobons malgrat la creixent pressió política en àmbit intern, l’ingredient central del salvavides europeu davant el coronavirus ha de ser Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Alemanya accepta relaxar les condicions exigides, que l’accés a aquests diners no estigui supeditat «a requisits innecessaris» i molt menys a l’enviament d’‘homes de negre’ als països que poguessin accedir al mecanisme. «No necessitem cap ‘troica’ ni controladors ni cap comissió que elabori programes de reforma per a un país determinat sinó ajuda àgil i ben enfocada», defensen els ministres de Finances, Olaf Scholz, i d’Exteriors, Heiko Maas, en una tribuna publicada en diversos mitjans europeus. Berlín també recolza el nou Fons proposat per la Comissió Europea per recolzar el manteniment de l’ocupació i finançar els ertos mentre duri la crisi del coronavirus i admeten que serà necessari un fons de reconstrucció.

Holanda: fons de rescat amb condicions

El Govern holandès parteix de la base que l’accés al fons de rescat europeu no pot ser sense condicions tot i que després de les crítiques de les últimes dues setmanes estan disposats a modular la seva resposta amb un enfocament en dues fases. En una primera fase els països que necessitessin recórrer al MEDE podrien obtenir diners. En una segona, quan superessin l’emergència sanitària, haurien de fer reformes per enfortir el seu creixement. La Haia té dubtes a més sobre el fons per a l’ocupació i continuen rebutjant la creació d’eurobons.