Brussel·les proposa crear un fons d'atur de 100.000 milions pel coronavirus

La Comissió Europea ha presentat aquest dijous la seva proposta per crear un fons d’atur comú de 100.000 milions d’euros per evitar acomiadaments massius en països durament colpejats per la pandèmia de Covid-19, com Espanya i Itàlia, a través de préstecs amb «condicions favorables».

La cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha presentat en una roda de premsa la proposta legislativa, que tindrà caràcter temporal i que ara passarà a la taula dels ministres de Finances de la UE en la seva reunió de dimarts que ve. L’alemanya ha confiat que sigui aprovada amb rapidesa.

L’instrument, que Brussel·les ha batejat com SURE, «pot mitigar els efectes de la recessió» i «mantenir els empleats en els seus llocs de treball». La idea és reforçar els esquemes nacionals, com els ertos espanyols, amb la idea d’evitar acomiadaments i que els treballadors puguin tornar a treballar una vegada superada l’emergència sanitària i aixecades les mesures de confinament.

«Moltes companyies no tenen ingressos i si no hi fem res han d’acomiadar els treballadors. Això tindrà conseqüències quan el motor econòmic torni a funcionar, [les empreses] no tindran la força laboral que necessiten i limitarà la nostra recuperació», ha explicat Von der Leyen.

Emissió de deute

El fons, una vegada aprovat, tindrà una potència de foc de 100.000 milions d’euros i es canalitzarà a través de préstecs als estats membres que ho sol·licitin. Per crear-lo, la Comissió podrà emetre deute als mercats, però abans els països hauran d’oferir garanties equivalents a 25.000 milions.

L’esquema SURE servirà de «complement» per als sistemes nacionals d’atur. Els estats membres que necessitin accés als seus fons ho hauran de sol·licitar i demostrar que han registrat un increment «sobtat i intens» de la despesa pública com a conseqüència de les mesures per mitigar l’impacte econòmic i social del coronavirus.

La Comissió Europea avaluarà la seva petició i determinarà qüestions com la mida del préstec, els terminis de venciment, el tipus d’interès aplicable i el nombre de trams en què es pagarà. L’aprovació definitiva del préstec vindrà dels estats membres.

En tot cas, l’esborrany preveu un sostre, perquè pugui ser accessible per tots els socis comunitaris i el fons no sigui monopolitzat pels països més afectats. En concret, estableix que els tres països que més fons rebin no podran aglutinar més de 60.000 milions d’euros.