Hisenda busca mobilitzar el superàvit dels ajuntaments contra la pandèmia

Encara no s’han fet comptes sobre el cost total que tindran les successives mesures que està adoptant el Govern per atendre l’emergència sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia. Però el decret llei aprovat aquest dimarts recou unes tensions pressupostàries «sense precedents», que no caben dins de les costures d’un Pressupost de l’Estat prorrogat des del 2018.

En expressió col·loquial, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, està buscant diners ‘sota les pedres’. Amb l’enuig de les autonomies, Hisenda ha decidit utilitzar la meitat dels fons de polítiques actives d’ocupació (uns 1.000 milions) per pagar prestacions d’atur i, a més, ha dictat que l’Estat absorbirà els excedents de liquiditat dels seus organismes autònoms.

Però, a més, la ministra té en el seu radar el superàvit acumulat per les corporacions locals en els últims vuit anys, en forma d’uns dipòsits bancaris pròxims als 30.000 milions d’euros, segons les últimes dades del Banc d’Espanya.

20% de l’excedent del 2019

La reflexió es va posar sobre la taula en l’última videoconferència de coordinació que va mantenir la ministra amb els consellers d’Hisenda el 25 de març. El primer gran reial decret de mesures urgents contra els efectes del Covid-19, aprovat el 17 de març, ja va obrir la porta als ajuntaments amb superàvit a utilitzar 300 milions del seu excedent del 2019 per a despeses socials.

Després, el decret d’aquest dimarts, 31 de març, va precisar en el seu article 20 que cada ajuntament podrà utilitzar fins al 20% de l’excedent del 2019 restant després d’haver pagat a proveïdors i haver amortitzat el deute. Tenint en compte que el superàvit total dels ajuntaments va superar els 3.800 milions el 2019, el 20% disponible per als ajuntaments podria superar els 700 milions d’euros (més del doble que els 300 estimats inicialment).

Més competències o un crèdit

Però els ajuntaments acumulen un romanent en les entitats financeres pròxim als 30.000 milions d’euros, la utilització dels quals es fa impossible per imperatiu de la regla de despesa, però que, no obstant, són vitals en una situació d’emergència com l’actual.

Aquesta qüestió va ser posada sobre la taula en la reunió del 25 de març tot i que, segons algunes persones que hi van participar, la ministra no va aprofundir en la qüestió i ni tan sols va fer referència a la conveniència de mobilitzar aquests fons d’alguna manera ni a les dificultats polítiques que això podria comportar.

Un primer pas s’ha fet en els dos últims decrets, obrint la mà per utilitzar part de l’excedent del 2019 en qualsevol despesa social necessària per ajudar «persones especialment vulnerables amb motiu d’aquesta crisi». I les vies per continuar avançant, segons les fonts consultades, podrien passar per continuar ampliant competències de despesa a les corporacions locals o perquè aquestes poguessin deixar els seus diners a l’Estat.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Fonts de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) admeten que desconeixen els plans del Govern en aquesta direcció.

En una iniciativa registrada al Congrés dels Diputats a què ha tingut accés Europa Press, el PP insta l’Executiu a alliberar el superàvit municipal. ERC, per la seva banda, també ha presentat una altra iniciativa amb el mateix propòsit.