Petits comerços després de dues setmanes de confinament: «Si no puc cobrar, no he de pagar»

Xavier Bargalló ja fa més de dues setmanes que no aixeca la persiana de la seva botiga de moda, ubicada al barri de Sants de Barcelona. Les noves restriccions activades ahir pel Govern no pesen sobre la seva activitat, que està parada des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma. 15 dies sense obrir són per a aquest petit comerciant 15 dies sense ingressos a casa seva, ja que el seu negoci el regenten entre ell i la seva dona. El que no para, malgrat l’aturada ocasionada per la pandèmia del coronavirus, són les factures del lloguer, els subministraments, els impostos i els proveïdors. «Si es para l’economia, cal parar-la en tots els sentits. Si no puc cobrar, no he d’haver de pagar», afirma.

A l’espera que li concedeixin la prestació extraordinària per cessament d’activitat que ha habilitat el Govern central per als autònoms, Bargalló centra aquests dies els seus esforços a assegurar-se la liquiditat per continuar el seu negoci. I que les condicions d’aquest retorn no l’asfixiïn al cap de pocs mesos. «Els bancs no estan ajudant, per més que els rescatéssim entre tots fa deu anys. Només volen rendibilitat immediata i per als negocis petits qualsevol lletra nova et pot fer tancar», explica. Aquesta falta de «contundència» en els crèdits és una de les principals preocupacions que té aquests dies Salvador Vendrell, com a president de l’associació Barcelona Comerç.

«Es van anunciant ajuts públics, que els bancs asseguraran la liquiditat de les empreses... Però tot va molt lent. El que és segur és que les factures vencen a final de mes i cal pagar-les», afirma el president de l’entitat de comerciants. La incertesa pesa sobre gran part del teixit comercial, ja que els empresaris tenen dubtes sobre quan s’acabarà l’actual estat de confinament i com gestionaran les autoritats la tornada a l’activitat. «És molt complicat fer números quan no saps quan i com s’acabarà tot això», apunta Vendrell.

Ertos, factures i lloguers

El president de Barcelona Comerç és propietari d’un restaurant al barri de Sant Gervasi. Després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, es va acollir a les mesures excepcionals habilitades pel Govern central per fer un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) i va enviar els seus vuit empleats a casa. Ara ajusta comptes amb els proveïdors, i prioritza el pagament de factures pendents als més petits i amb menys capacitat d’aguantar. Amb els grans negocia un ajornament en els pagaments, que, en general i després d’anys de relació comercial, ho estan acceptant. «Saben que això passarà i que tornarem a fer negocis», afirma aquest restaurador.

Notícies relacionades

Ángel Simón reforça el seu poder al capdavant d’Indra Sistemas

Els Comuns recuperen la llei per fixar impostos als creuers

Un altre que ha donat un cop de mà a Vendrell és el seu arrendatari, que li ha ofert una rebaixa aquest mes en el lloguer. No ha sigut així el cas de Sílvia Bou, dissenyadora gràfica i productora de vídeos per a empreses. Bou treballa des de casa i el seu propietari no ha acceptat fer-los cap rebaixa a ella i als seus dos companys de pis. Amb una economia domèstica al límit, aquesta jove ha decidit afegir-se a la vaga de lloguers convocada pel Sindicat de Llogaters a escala estatal, explica.

Aquesta autònoma grava vídeos corporatius, dissenya publicitat, logos i documents informatius per a esdeveniments i des de fa setmanes només veu com li anul·len comandes. «Moltes jornades o congressos que tenia emparaulats per a aquesta primavera els han cancel·lat», afirma. Bou també espera que li concedeixin la prestació especial per cessament d’activitat; tot i que el que més la preocupa no és tant aquest final de mes com el següent. «Moltes factures les cobro a 60 o 90 dies. Ara me n’han d’entrar unes quantes i podré anar tirant, però, ¿què passarà el mes que ve?», es pregunta angoixada.