27 maig 2020

Anar al contingut

Condicions de treball

Treballadores de la llar en temps de coronavirus: «Em van enviar a casa, però jo no tinc atur»

Les professionals de les cures gestionen el confinament sense dret a percebre les prestacions a què sí que tenen accés la resta de treballadors

Gabriel Ubieto

Treballadores de la llar en temps de coronavirus: «Em van enviar a casa, però jo no tinc atur»

CARLOS MONTANYES

A la Raquel (nom fictici per preservar el seu anonimat) la van enviar a casa el primer dia de confinament decretat pel Govern, com a milers de treballadors a tot Espanya. La diferència amb la resta d’ocupats dels diferents sectors paralitzats per l’actual crisi del coronavirus és que aquesta dona de 49 anys no té dret a cobrar cap tipus de prestació mentre duri l’aturada. La Raquel és una de les més de mig milió d’empleades de la llar que treballen a tot Espanya i que esperen, expectants i sense dret a subsidi, les mesures extraordinàries per a aquest col·lectiu que el Govern ultima.

La Raquel passa al costat del seu marit i la resta de persones amb qui comparteix pis el confinament decretat fa dues setmanes. A les tres cases on treballava fins aleshores li van dir que no hi anés, que ja li tornarien a trucar quan passés l’emergència. Aquests 600 euros al mes que ingressava van quedar encallats i aquests dies queda a l’espera que al seu marit, treballador de la construcció afectat per un erto, li tramitin la prestació d’atur. «Ja arriba final de mes, cal pagar el lloguer i no sé què passarà», explica.

«A mi em van enviar a casa, però jo no tinc atur», explica. Aquesta és una de les principals particularitats del Règim Especial de Treballadores de la Llar, ja que malgrat cotitzar a la Seguretat Social, aquest col·lectiu no té accés a prestació d’atur. Una cosa que aquesta dona, nascuda a Bolívia i establerta des de fa 14 anys a Barcelona, veu un disbarat. «Som treballadors amb obligacions, però sense drets», afirma. Per a aquest col·lectiu, el Govern ultima un subsidi extraordinari del qual encara no han transcendit els detalls. Una de les fórmules que és a sobre de la taula és la que prepara el Ministeri de Treball, que consisteix en un pagament únic equivalent al 70% de la base reguladora i que podria prorrogar-se en cas d’allargar-se l’actual situació d’emergència.

Més de 200.000 treballadores ‘en negre’

A la Teresa els seus ocupadors la van enviar a casa dilluns passat. Els primers dies de confinament anava a treballar, amb la inquietud que un policia la parés i li preguntés on anava. Doncs aquesta hondurenya de 38 anys no té de moment permís de treball i exerceix ‘en negre’ com a treballadora de la llar. Fins aquesta setmana cuidava dues persones d’edat avançada, però, després de manifestar diversos símptomes associats amb el Covid-19, el fill de la parella li va dir que no tornés fins que els símptomes remetessin. «Aquest mes m’hauré d’apanyar com pugui, i els meus fills, que déu els ajudi», explica angoixada. Ja que cada mes els envia diners a Hondures i aquest li quedarà el just per pagar les seves factures.

La Teresa no tindria accés a cobrar la prestació extraordinària que ultima el Govern, en les condicions que la prepara Treball perquè no està donada d’alta a la Seguretat Social. Un cas freqüent entre el col·lectiu, doncs si bé oficialment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d’alta; la xifra d’ocupadors domèstics recollida per l’INE és de 580.500 persones. La Teresa s’hauria d’acollir, en cas de complir els requisits, a l’ingrés mínim vital anunciat pel ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá. Els detalls del qual tampoc han transcendit.

Confinades amb els seus ocupadors

No totes les treballadores de la llar han sigut enviades a casa després del confinament. N’hi ha, tal com expliquen des de l’associació Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET), que s’han reclòs amb els seus ocupadors. És el cas de moltes internes; treballadores que cuiden a temps complet habitualment persones grans. Treballar sense estar donades d’alta a la Seguretat Social, principalment per l’absència de permís de treball, és una de les particularitats d’aquest col·lectiu, segons expliquen des de MUET. «La majoria s’ha de pagar de la seva butxaca la mascareta i els guants. I n’hi ha algunes a les quals els descompten el menjar, el llit i els subministraments del sou», afirmen aquestes mateixes fonts.

El fet que molts ocupadors hagin prescindit dels serveis de les treballadores que habitualment els oferien ha augmentat la tensió a moltes llars. Ja que les internes que han mantingut les seves feines no tenen oportunitats per buscar un altre domicili. «Hi ha molta més por de l’acomiadament i aguanten coses que no s’haurien d’aguantar», expliquen des de MUET.