El jutge no pot obligar que l'euríbor substitueixi l'IRPH Caixes

L’índex euríbor –el que s’utilitza per fixar el tipus d’interès del 90% de les hipoteques– no podrà substituir l’IRPH Caixes, la transparència del qual estava en qüestió en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en el cas que no s’hagi inclòs de manera explícita en l’escriptura. Si la inclusió de l’índex de caixes es considera abusiva i no s’inclou cap altra alternativa al contracte ha de ser substituït per l’IRPH Entitats. De fet, aquest és un dels aspecte més significatiu de la sentència emesa per l’alt tribunal en la jornada d’ahir. Les conseqüències jurídiques no són mínimes, com es va posar de manifest en la reacció borsària dels bancs.

IRPH Caixes ¿Quin índex és el substitut? 

¿Quin índex és el substitut? La sentència concreta que, en cas que el tribunal dictamini que la clàusula és abusiva, per evitar la nul·litat del contracte amb les conseqüències especialment perjudicials per al consumidor, el jutge nacional el substitueixi per l’índex legal aplicable. Alguns despatxos d’advocats apunten que podria ser l’euríbor, en tant que és l’índex més utilitzat en les hipoteques, però la mateixa resolució europea aclareix en els punts 65 i 66 que la clàusula abusiva (IRPH Caixes) seria reemplaçada per l’índex substitutiu que preveu la llei 14/2013. I, segons aquesta llei, que modifica l’euríbor, l’indicador supletori seria l’IRPH Entitats. Només en el cas que l’escriptura inclogui com a índex supletori l’euríbor, serà substituïda per aquest, una cosa que passa en molt pocs casos. Les implicacions econòmiques d'aquesta substitució serien gairebé nul·les, ja que la diferència entre tots dos era mínima fins al 2013 i des del 2013 l’únic que existeix és el d’entitats.

Com que la diferència és de mil·lèsimes o centèsimes, segons l’època a la qual correspongui la hipoteca, l’impacte econòmic de la resolució judicial també ho serà. «Al final, la diferència pot ser de 300 euros», destaquen fonts financeres. No sembla –afegeixen– que reclamar judicialment impliqui compensacions gaire elevades per als clients bancaris amb hipoteques. «Una altra cosa és que els advocats puguin veure atractiu reclamar per cobrar les costes del procés», diuen.

Transparència Una clàusula comprensible

Una clàusula comprensibleEl segon aspecte amb implicacions legals importants és si la transparència amb la qual l’IRPH Caixes va estar inclòs en els contractes. La sentència explica que els tribunals espanyols hauran de comprovar que la clàusula és clara i comprensible. Per tant, no només ha de ser comprensible en un pla formal i gramatical, sinó ha de permetre que el consumidor mitjà estigui en condicions de comprendre el funcionament concret del mode de càlcul d'aquest tipus d’interès i de valorar les conseqüències econòmiques d'aquesta clàusula sobre les seves obligacions financeres.

Hi haurà litigiositat. Els advocats destaquen dos aspectes clau de la sentència: la transparència l’ha de decidir el jutge, «però la majoria de contractes no superen el criteri de la transparència. Això és el que hem vist en els 1.500 casos que portem», comenta Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda. Aquest despatx apunta que si els jutges han de decidir si un índex s’ha ‘afegit’ amb el coneixement absolut del client, «trobaran molts casos en els quals això no ha sigut així», afegeix.

Conseqüències Els jutges decidiran cas a cas

Notícies relacionades

Transports voreja els 8.000 milions d’euros en licitacions del corredor mediterrani des del 2018

Brussel·les millora lleugerament les previsions de creixement per a Espanya malgrat les tensions comercials

Els jutges decidiran cas a casLa resolució del tribunal de Luxemburg aclareix que seran els jutges espanyols els que determinin, cas a cas, si la clàusula de l’IRPH es considera abusiva o no, cosa que, en principi, tanca la porta a demandes col·lectives. Tot i que això no evita l’allau de demandes individuals que tenen preparades diferents despatxos d’advocats especialitzats.   

Però els nous processos judicials que s’emprenguin no seran ràpids, ja que s’hauran de presentar a través dels jutjats especialitzats que entenen de clàusules hipotecàries, incloent-hi la clàusules terra. «Aquests jutjats, malgrat que han millorat una mica els seus recursos, no compten amb prou mitjans per resoldre amb rapidesa els casos que se’ls presenten. Al final, serà un nou abús del sistema judicial», ha comentat Jesús María Ruiz de Arriaga, propietari del despatx del mateix nom. «En tot cas, estaria bé que els jutges recordin que la jurisprudència del TJUE està per sobre dels tribunals nacionals», va afegir.